El bucle històric

JOSEP Tarradellas va escriure una carta a Horacio Sáenz Guerrero, que va ser director de La Vanguardia (1969-1983), un any després d’haver passat el relleu de la presidència de la Generalitat a Jordi Pujol, on deia: “Sé molt bé que ara no es proclamarà l’Estat Català ni la República Federal Espanyola, ni els responsables del que succeeix moriran per Catalunya, res d’això. El que es farà és voler fer oblidar les actituds irresponsables dels mateixos que han fet fracassar la nostra autonomia, aconseguint la desunió de Catalunya i l’enfrontament amb Espanya; i amb això l’actitud dels autors d’aquesta situació és imperdonable. És desolador que avui la megalomania i l’ambició personal d’alguns ens hagi conduït a l’estat lamentable en el qual ens trobem”.

M’ha vingut a la ment aquesta missiva, en què el polític republicà temia que els polítics tornessin a tenir la temptació de repetir el 6 d’octubre del 1934 que només ens portaria a la tragèdia i el desastre. És indubtable que la seva carta va ser premonitòria, com si intuís que la política catalana estava condemnada a repetir errors perquè vivia en un bucle històric tan terrible com absurd. Ho he recordat després d’escoltar els discursos dels dirigents catalans al Teatre Nacional Flamenc, durant la presentació de l’anomenat Consell per la República.

L’independentisme té tot el dret a mantenir els seus somnis. Però discrepo de les paraules de l’exconseller Toni Comín que no s’ha de tenir por, sobretot quan va anunciar que el següent tram de lluita al carrer serà “dramàtic”. I resulta especialment incomprensible que el president Quim Torra defensi la via eslovena per arribar a la independència. A Eslovènia hi va haver una guerra, amb morts, ferits i presoners.

També va escriure Tarradellas, després de deixar el govern, que Catalunya ha de recuperar la unitat, perquè el nostre país és massa petit perquè es menyspreï ningú i prou gran perquè hi capiguem tots.