Paul Ziemiak
SECRETARI GENERAL DE LA CDU
Els democristians alemanys han elegit com a secretari general Ziemiak (33 anys), líder de les joventuts de partit i de posicions més a la dreta que la nova líder, la centrista Annegret Kramp-Karrenbauer.
La nova presidenta dels democristians alemanys, Annegret KrampKarrenbauer, elegida divendres per rellevar en el lideratge Angela Merkel, amb qui comparteix orientació centrista, va fer ahir el seu primer gest cap a l’ala dreta del partit. L’estret marge amb què Kramp es va imposar al rival dretà, Friedrich Merz, (el 51,75% dels vots van ser per a ella i el 48,25% per a ell) aconsellava oferir com més aviat millor un bàlsam a les desunides files.
“Aquest partit no està dividit, tots tenim la tasca de treballar en la unitat”, va afirmar ahir, en el segon i últim dia del congrés de la Unió Cristiana Demòcrata (CDU) a Hamburg.
Kramp va proposar llavors per al càrrec de secretari general –que ocupava ella des del febrer, i que va quedar vacant quan va ser elegida presidenta– el cap de les joventuts conservadores (Junge Union), Paul Ziemiak. El missatge va ser doble: aposta per la joventut (Ziemiak té 33 anys) i senyal conciliador cap a l’ala dreta, que va resultar derrotada no només en la persona de Merz, sinó també en la del tercer candidat al càrrec, Jens Spahn, ministre de Sanitat, a qui van tombar en la primera ronda de votacions. Ziemiak, des del 2014 al capdavant de la Junge Union (única organització que comparteixen la CDU i la seva sòcia històrica, la formació socialcristiana bavaresa CSU), defensa tornar al partit un segell més conservador, i és amic de Spahn.
“Una presidència no pot actuar sola, cal un equip fort”, va afirmar AKK –com també es coneix Kramp-Karrenbauer– quan en va formular la candidatura davant els 1.001 delegats del congrés. Paul Ziemiak va ser elegit per un 62,8% dels vots dels delegats, un percentatge modest si es té en compte que era l’únic candidat, i si s’evoca l’aclaparador suport del 98,8% que va tenir la mateixa Kramp-Karrenbauer quan va ser elegida per a aquest càrrec al febrer.
A partir d’ara, Ziemiak s’ocuparà d’organitzar el partit, els congressos i campanyes electorals, i de donar suport a la tasca de Kramp. “Hem de ser el partit de l’Estat de dret”, va recalcar el nou secretari general, mentre apel·lava a una renovació amb una línia i llenguatge clars. Ziemiak va dir que acceptava el càrrec “perquè m’impulsa l’objectiu de renovar el partit”, i va proclamar el seu pla de recuperar els electors que en les últimes cites amb les urnes se’n van anar a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).
La recepta que vol aplicar la centrista Kramp-Karrenbauer per rescatar les ovelles esgarriades, però també per atreure de nou votants desencisats que van marxar cap a Aliança 90/els Verds, és “ampliar el centre”. Amb aquesta intenció d’englobar, Kramp va dir el dia de la seva elecció que “no hi ha una CDU conservadora, una CDU liberal ni fins i tot una CDU social, sinó només una CDU que integra a multitud de famílies”. Una altra qüestió és que ella aconsegueixi que s’avinguin millor.
D’entrada, i a més del gest de fitxar Ziemiak, AKK va prometre ahir instaurar al gener un grup de treball que aclareixi la postura de la CDU sobre la qüestió migratòria. L’objectiu principal és armar-se davant les eleccions regionals a Brandenburg, Saxònia i Turíngia, tres lands de l’est on el populisme d’ultradreta té forta implantació, que se celebraran al setembre i octubre del 2019. Si la cita amb les urnes no és fructífer per als democristians, l’ala dreta que apostava per Friedrich Merz es tornarà més sorollosa.
El congrés va aprovar també una moció en defensa del Pacte Mundial sobre Migració de l’ONU, impulsada per la cúpula sortint de Merkel. Malgrat el recel del sector més conservador, una majoria clara de delegats va votar sí a un text ratificat ja pel Bundestag (cambra baixa del Parlament), i que en tot cas no és vinculant. La cancellera Merkel viatja demà a Marràqueix (al Marroc) a la sessió de l’ONU en què s’adoptarà formalment el pacte migratori, que països com ara Àustria, Israel i els Estats Units han decidit no signar.
La dirigent democristiana crearà al gener un grup de treball que aclareixi la postura oficial sobre migració