Matteo Salvini
MINISTRE DE L’INTERIOR ITALIÀ
El ministre Salvini (45) no considera que els sis morts i el centenar de ferits per una estampida que va tenir lloc ahir en una discoteca del centre d’Itàlia fos prou motiu per anul·lar la manifestació per enaltir el seu Govern.
Els manifestants anaven arribant a poc a poc per inundar la Piazza del Popolo de Roma. Feia setmanes que el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, anunciava la gran marxa per demostrar que els italians, o almenys un bona part, donen suport a la seva acció en els primers sis mesos en el Govern. Li van fer cas. “Ell no hi serà”, repetia un missatge que publicava diàriament a les seves xarxes socials amb una fotografia dels seus adversaris. Entre ells, Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea; l’actriu Asia Argento; l’alcalde de Riace, Mimmo Lucano, o l’ex-primer ministre Paolo Gentiloni.
Els qui sí que hi eren van ser 80.000 lliguistes, segons l’organització, que es van concentrar al matí al cor de Roma per escoltar les proclames ultradretanes. Salvini no venia a moure guerra. No va atacar sense pietat, com fa normalment, els seus contrincants. L’objectiu era provar que la seva arribada al poder és la nova normalitat a Itàlia i que si ningú no es posa les piles, continuarà sent així molt de temps. “No deixaré el Govern per una enquesta. Si el bon Déu vol, aquest Govern durarà cinc anys!”, va prometre.
Encoratjat pels sondejos que li auguren més del 30% de suport entre els italians, Salvini volia presumir. Va arribar demanant un minut de silenci per les víctimes d’Ancona “com a pare”, vestit amb una dessuadora vermella de la policia italiana. Després va sonar l’All I want for Christmas is
you de Mariah Carey. Van començar els parlaments i van pujar a la llotja els seus ministres estrella, entre ells el de Família, Lorenzo Fontana, que va dir que els pessebres han de tornar a les escoles italianes. Fins i tot van presentar al Capitano, anunciat amb les notes finals del Nessun dorma de Giaccomo Puccini. Ell ja s’havia tret la dessuadora i mirava al cel amb la mà al cor.
“Demano el mandat de negociar amb la UE no com a ministre, sinó en nom de 60 milions d’italians que volen deixar als seus fills i nets una Itàlia millor. Amb el vostre mandat no tenim por de res ni de ningú”, declarava Salvini. “Si Europa és la que s’atura per la prima de risc, per les finances, per un 0,1%, és una Europa destinada al fracàs. Ens cal una Europa que torni a treballar per la dignitat dels ciutadans”, afegia.
L’ambient, sense cap incident, era festiu per als qui havien arribat en més de 200 autobusos de tot Itàlia per celebrar els sis me- sos en el Govern. Va venir fins i tot gent de Calàbria, una cosa inimaginable fa només cinc anys, quan la Lliga encara era un partit que demanava la independència de la Padània. Salvini va confirmar ahir la transformació en un partit nacional. “No és que estiguem en contra dels immigrants, però com diu Salvini, cal disciplinar-ne el flux; els il·legals, cal enviar-los a casa”, comentaven els jubilats calabresos Elio Gianetti i Lucio Romeo, plens de banderes.
“Primer els italians, Itàlia aixeca el cap” o “No a la invasió” són algunes de les pancartes que més èxit van tenir. Salvini, a la seva salsa, va acabar la manifestació fonent-se amb els seus a la plaça. Va arribar a citar Martin Luther King i Joan Pau II per desmarcar-se dels que l’assenyalen com un individu perillós. És un home normal, perquè el ministre menja i dorm. Fins i tot va atacar les “porqueries” de plats que arriben de fora quan “el millor menjar del món és a Itàlia”, per presumir davant un grup de cuiners. També va aprofitar per parlar dels armilles grogues francesos. Va condemnar la violència, però va llançar un altre dard al president Macron: “Qui sembra pobresa recull protesta”.
Entre els manifestants hi havia de tot. Des dels tradicionals de la Lliga fins a antics votants d’esquerra. La majoria portaven banderes italianes, menys un home de Trentino, Carlo Enghelmaier, que exhibia l’estelada al costat de l’escocesa. “Salvini hauria de parlar a favor de Catalunya per fer una Europa dels pobles i no dels bancs –va explicar–. Dono suport a la independència de Catalunya i porto sempre aquesta bandera a totes les manifestacions”.
En una Itàlia amb els seus tradicionals partits fragmentats i un Moviment 5 Estrelles amb lluites internes, la ultradreta és l’única que aconsegueix mantenir-se unida. Ningú entre els seus no contesta el lideratge de Matteo Salvini. Ara, la següent estació del dirigent és preparar l’assalt a Europa.
“Qui sembra pobresa recull protesta”, etziba Salvini a Macron per la revolta de les ‘armilles grogues’