Bancs terrenals
El país del Pirineu surt definitivament de la llista de paradisos fiscals de la Unió Europea
La sortida definitiva d’Andorra de la llista de paradisos fiscals deixa la seva banca amb el repte d’un canvi de paradigma, en què les alternatives són la integració o l’entrada de nous actors en el capital.
La sortida definitiva d’Andorra de la llista de paradisos fiscals deixa la seva banca amb el repte d’un enorme canvi de paradigma. Les alternatives que s’obren per als cinc bancs del país del Pirineu passen essencialment –com ha passat també a Espanya– per un procés d’integració o per l’entrada de nous actors en el seu capital. Els últims mesos hi hagut rumors sobre la possibilitat que es fusionessin els dos líders –Crèdit Andorrà i Andbank–, diuen fonts del sector. No obstant això, fa dues setmanes, el president de la patronal bancària Andorran Banking i director general d’Andbank, Ricard Tubau, va dir públicament que a curt termini (el 2019) es descarten fusions.
“Amb el nou context el negoci és diferent, ja que no es dona la mateixa rendibilitat ni s’arriben als mateixos volums que abans i, per tant, les fusions són gairebé l’única opció de racionalitzar les estructures de costos”, precisa un directiu. Durant els anys previs al fet que el país deixés de ser considerat un paradís fiscal, les entitats van acumular grans quantitats de recursos de clients que, en molts casos, aprofitaven l’anonimat que els permetien mantenir els diners en les entitats andorranes. Ara opten per oferir alta gestió per retenir els clients.
Una altra opció és que els bancs espanyols tornin, com passava als anys noranta i als 2000, afegeixen fonts del sector. César Goyache, exconseller delegat de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancària d’Andorra (Arfeb) i actual soci director de la consultoria MainSpring, va escriure aquesta setmana en un article d’opinió que “incorporar en el joc entitats estrangeres, ja sigui mitjançant participacions en el capital o mitjançant acords estratègics a llarg termini”, és una opció que “seria probablement la que aportaria més valor al país”.
Ara mateix només l’entitat espanyola Banc Sabadell participa en el capital d’una entitat andorrana, amb un 51% de les accions: el Banc Sabadell d’Andorra. La Caixa va arribar a ser l’accionista de referència de Crèdit Andorrà, i el BBVA feia el mateix amb Banca Mora fins que el 2006, per indicacions del Banc d’Espanya, van abandonar el país perquè hi havia poca transparència en l’operació. Fins i tot la desapareguda Caixa Catalunya va participar també en la BPA, que avui tampoc no existeix. El cas del Sabadell és diferent: va entrar el 2000 partint de zero i seguint les directives del Banc d’Espanya.
Andorra té cinc bancs (Crèdit Andorrà, AndBank, MoraBanc, VallBanc i Banc Sababadell d’Andorra), amb uns actius d’uns 46.000 milions: la meitat són al país. La seva mida és semblant al d’algunes de les antigues caixes d’estalvis mitjanes espanyoles com Unicaja o Ibercaja. En conjunt van obtenir un benefici de 131 milions.
Malgrat que el sector ho descarta en públic, la nova situació incrementa les opcions de fusió