Festival de bon rotllo
En paraules dels promotors, el Primavera Sound apostarà en la pròxima edició per la paritat, l’eclecticisme, l’atreviment i la revolució subratllant el relat inclusiu, igualitari i musicalment expansiu que s’ha consolidat durant els últims anys.
No hi ha dubte que, com a mínim, els ideòlegs i programadors del Primavera Sound no estalvien substantius a l’hora de definir conceptualment la pròxima edició del festival: paritat, eclecticisme, atreviment, revolució. Consoliden així el camí encetat en l’edició passada quan van començar a dotar d’un relat un dels festivals més potents de música popular del calendari europeu. Pel que ara es veu es tracta d’un relat inclusiu, igualitari i musicalment expansiu. També s’hi pressuposa l’interès i la qualitat.
Dins de la mar d’eclecticisme que té una proposta de 226 referències, una mirada transversal al seu contingut i a les màximes programàtiques del Primavera 2019 apunten a un èmfasi decidit pel reggaeton i les músiques urbanes. Especialment, el trap. Una decisió emparada en l’afany transgressor que s’havia anunciat i en un molt comprensible afany de consolidar i captar nous públics. Al cap i a la fi són subgèneres i estilístiques que ara mateix tenen una popularitat i un consum reals capdavanters.
Tanmateix, i tenint en compte el rerefons polític i social que hi ha en les molt lloables apostes per l’igualitarisme, presència femenina i empoderament de les dones, és curiosa l’aposta pel reggaeton, un gènere que literàriament sovint queda molt lluny d’aquestes qüestions: “Baby, de toda’ ere’ la mejor / Cuerpo perfecto y cara linda sin error / Con poca ropa por si acaso hace calor / Que yo quiero que tú sube y baje’ como elevador”, canta J Balvin en Cuando tú quieras, un dels talls de Vibras, el seu últim àlbum d’èxit planetari, que en els recents Grammy Llatins no va acabar de convèncer. Això sí, hi haurà la possibilitat de comparar l’impacte de l’estrella colombiana amb el d’altres noms del gènere com són ara Ivy Queen, DJ Playero, Japanese, Don Chezina, Hurricane G o Tony Touch. Tal com escriuen els programadors: “Ve tota l’armada del perreo”.
Consideracions textuals que també es podrien estendre a no poques cançons trap o de ritmes llatins urbans. Una aposta, en qualsevol cas, assumida per l’organització amb una decidida determinació, amb el gest significatiu de deixar en mans de Yung Beef, a tall d’insòlit comissari, la gestió d’un escenari monopolitzat pel trap, el reggaeton i el hiphop: valdrà la pena pendre el pols a la salut dels ritmes urbans proposats per Goth Boi Clique, Ric Nasty, Somadamantina, La Zowi, Goa, Albany o la canadenca Brat Star.
Una altra gran columna vertebral del Primavera Sound amb relat és el de no fer escarafalls del vessant comercial, programar superèxits, com J Balvin però també ara mateix Rosalía o Cardi B. Algun recalcitrant, amb tot, es pot demanar quines escenes de superèxits inclou el focus del festival barceloní. Una vegada superat des de fa edicions el substrat pop-rock indie dels seus inicis, per què no es pot navegar també per les aigües del
mainstream, per què no s’hi ha de poder incloure noms que també agraden a generacions joves com –molt arbitràriament–
triunfitos, Pablo Alborán, Izal o, en un entorn més proper, noms de la profusa escena pop catalana amb enorme acceptació com Catarres, La Pegatina, Txarango i uns quants més.
Excel·lent, sota qualsevol prisma, el retorn de Rosalía al festival, que no ha d’estranyar al seguidor fidel del Primavera. L’any passat a l’Auditori del Fòrum va emocionar amb el seu vessant de cantaora acompanyada per Refree presentant l’àlbum Los Ángeles, i un any abans se la va veure en una tessitura sonora molt diferent apareixent a l’escenari amb C. Tangana. Ara ho farà com a estrella global, i simbolitzant també la permeabilitat de les fronteres entre el Primavera i el Sónar, on fa uns mesos va estrenar mundialment el seu nou look, proposta i música amb El Guincho. Una presència al Primavera que coincidirà amb la de J Balvin, amb qui col·labora en un tema a l’àlbum
Vibras i amb qui comparteix mànager, la poderosa i influent Rebeca León.
I esplèndid, també sens dubte, el frondós aparador de músiques urbanes, moltes de les quals negres, personalitzat en Janelle Monáe, Nas, Princess Nokia, Future, FKA Twigs o Solange, Neneh Cherry i Erykah Badu.
El Primavera Sound 2019 posa l’èmfasi en les músiques urbanes i aposta per un relat basat en la paritat