‘To leave or not to leave’
Pressions enormes perquè s’ajorni el vot de dimarts
Quan falten dos dies per al vot a la Cambra dels Comuns sobre l’acord de retirada amb la Unió Europea i davant la perspectiva cada vegada més pròxima que els diputats derrotin amb rotunditat Theresa May, es comencen a sentir veus d’un pla B sobre el Brexit.
“Els parla la capitana Theresa May. Estimats passatgers, com ja deuen haver comprovat, estem enmig d’una gran tempesta anomenada Brexit que provoca turbulències molt fortes, i hem de procedir a un aterratge d’emergència. Podríem sol·licitar pista a diversos aeroports de la zona (permanència en l’espai econòmic europeu, com Noruega, un segon referèndum, un tractat de lliure comerç a l’estil del Canadà...), però, després de tenir en compte totes les consideracions, he decidit intentar aterrar amb aquest Jumbo 747 en un petit aeròdrom en desús, dissenyat per a avionetes (el meu acord amb Brussel·les), perquè crec que és el millor per a l’interès de tots. No hi ha cap altra alternativa. O ho aconseguim (el Parlament ratifica el compromís) o ens estavellem”.
A dos de dies del vot als Comuns sobre l’acord de retirada subscrit per May amb la Unió Europea, això és el que la primera ministra britànica diu als votants. De moment, no està oberta a terceres vies. I, davant la perspectiva cada vegada més propera que els diputats la derrotin amb rotunditat, no és estrany que tant els parlamentaris com els membres del Gabinet hagin començat a buscar urgentment una sortida.
Amber Rudd, la ministra proeuropea de Treball i Pensions, ha estat la primera de sortir a la palestra preparant el terreny per a un pla B, i ha suggerit que, si l’acord de May és rebutjat dimarts al Parlament, seria el moment de moure fitxa cap a la sol·licitud de l’ingrés en l’espai econòmic europeu. I, en cas que això no fos possible, començar a pensar en un segon referèndum.
La fórmula coneguda com a Noruega plus és la que té més suports a la Cambra dels Comuns, i l’única potencialment capaç d’obtenir una majoria parlamentària que desencalli la crisi. El Regne Unit sortiria de la UE però es mantindria en el mercat únic i la unió duanera, amb la qual cosa es resoldria el problema de la frontera irlandesa. Ara bé, hauria de continuar respectant la llibertat de moviment de treballadors i fer importants contribucions econòmiques sense tenir ni veu ni vot.
Theresa May ha passat el cap de setmana a la seva residència campestre de Chequers ponderant les opcions. Nombrosos assessors (i ministres) li han recomanat encaridament que postergui la votació de dimarts, davant l’alta probabilitat de perdre-la per un marge molt considerable que la deixaria privada de la poca autoritat que li queda i que potser l’obligaria a dimitir. Ella, almenys de moment, insisteix que no serà així.
En cas que la votació se celebri, i que la perdi, la seva primera opció seria anar al Consell Europeu previst per a mitjans de setmana a Brussel·les, explicar la situació als 27 i demanar-los concessions en la qüestió de la frontera d’Irlanda, que és el que més oposició genera, atès que deixaria la Gran Bretanya atrapada indefinidament en la unió duanera, sense possibilitat de sortir més que d’una manera consensuada amb els seus antics socis. Nombrosos parlamentaris de tots els signes continuen creient que, per evitar una sortida desordenada, al final la UE cedirà, una teoria que recolza en unes declaracions a The Observer de l’ex-primer ministre italià Romano Prodi.
De moment, però, el Jumbo del Brexit continua perdent altitud, i entre els núvols ja s’entreveu la petita pista de terra i brossa triada per la capitana May per a l’aterratge forçós.
Diputats de tots els signes creuen que, per evitar una sortida desordenada, la UE farà més concessions