Les xarxes multipliquen el xoc entre els que pensen de manera diferent.
Com les xarxes socials multipliquen exponencialment la col·lisió entre els qui pensen diferent. Ho expliquem aquí
Els votants d’esquerres i els de dretes viuen en mons paral·lels a Twitter, i cada grup només interacciona amb persones, partits i mitjans de comunicació que els són afins.
És la principal conclusió d’un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que conclou que hi ha una absència total de diàleg polític en aquesta xarxa social. No obstant això, el treball constata que els votants i partits polítics d’esquerres estan més disposats a interactuar amb persones d’ideologies diferents que no pas els de dretes, que constitueixen un grup més estanc.
Segons aquesta investigació, publicada a Social Media + Society, l’únic punt de trobada per als dos grups, molt polaritzats, són alguns mitjans de comunicació generalistes, com ara la premsa escrita.
Mitjans com La Vanguardia, El Mundo o El País, segons aquest estudi, exerceixen d’àgores virtuals. “L’estudi constata la importància de l’existència de mitjans de comunicació a fi d’afavorir el debat polític. Seguidors polítics del PP, de Ciutadans, del PSOE o de Podem, interactuen amb els mateixos mitjans, malgrat que no entre ells”, apunta Frederic GuerreroSolé, físic i doctor en comunicació de la UPF, que investiga, des de fa 6 anys, la utilització de Twitter en comunicació política.
Les conclusions d’aquest treball també assenyalen quin tipus de comunicació política estableix cada formació. Així, “hi ha mitjans molt partidaris: el PP només difonia informació de l’ABC ide La Razón. En canvi, d’altres amb una línia política menys marcada, com La Vanguardia o El País, se situen en espais intermedis, i funcionen de nexe entre diferents opcions polítiques. A l’altre extrem hi ha La Tuerka, eldiario.es o Público, que només són retuitejats o esmentats per votants d’esquerres”.
Per Esteban Moro, investigador de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i de la Universitat Carlos III, aquest estudi “confirma el que ja sabíem sobre l’efecte del partidisme o les cambres d’eco. Només ens relacionem i interactuem amb gent que pensa com nosaltres, com passa a la vida real”. El problema, destaca aquest matemàtic, és que aquesta polarització “avui es veu encara més exacerbada en el context polític actual i impedeix el debat”.
I hi contribueixen els biaixos dels algoritmes de Twitter, que “propicien que un usuari perdi de vista allò que no li interessa”, explica el consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí; i els bots, els programes informàtics controlats que injecten informació en aquestes bombolles d’usuaris amb l’objectiu de manipular l’opinió pública. “Tenim l’escenari perfecte perquè les idees cada vegada es radicalitzin més”, alerta GutiérrezRubí.
“Les xarxes socials, lluny de ser un lloc de deliberació democràtica, són espais tancats on es formen cambres de ressonància: només segueixes i escoltes els que penmés sen com tu, que retroalimenten les teves idees”, assegura l’autor d’aquest estudi, Frederic Guerrero-Solé,
Segons la investigació, que va analitzar un milió de tuits publicats durant les dues últimes campanyes electorals a Espanya el 2015 i el 2016, els votants de Podem, com també aquest partit polític, són els que més interactuen a les xarxes socials amb persones d’altres ideologies, com per exemple amb la CUP o ERC. En canvi, els partits i votants de dretes no- es relacionen amb gent del seu entorn. A més a més, les interaccions del partit de Pablo Iglesias són, sobretot, amb ciutadans corrents, a diferència de la resta de grups. De fet, segons constata l’estudi, Podem “és el partit que té més partidaris no oficials”.
Aquesta investigació també porta llum a la qüestió de com va canviar l’activitat dels partits durant les dues eleccions. El 2015 Ciutadans va pactar amb el PSOE per intentar la investidura de Pedro Sánchez, però no van aconseguir els suports necessaris. En canvi, el 2016 la formació d’Albert Rivera va donar el seu suport al PP per investir, finalment amb l’abstenció del partit socialista, Mariano Rajoy. A Twitter, si bé tant el PP com el PSOE van augmentar el nombre de publicacions i de retuits de les eleccions del 2015 a les del 2016, el PP va doblar la seva activitat.
L’usuari de les xarxes socials perd de vista allò que no li interessa i contribueix a la radicalització
Certa premsa exerceix un paper de mediació entre les bombolles; els usuaris de diferent biaix creuen opinions