El puzle de Mueller comença a encaixar
Les indagacions del fiscal especial documenten el primerenc interès del Kremlin en la campanya de Trump
Fuig de les càmeres. Entra i surt del despatx per un pàrquing subterrani. Si ha d’entrevistar-se amb els advocats de la Casa Blanca, són ells qui van a veure’l, no al revés. La seva oficina està blindada contra filtracions i no ha fet intervencions en públic des que fa 19 mesos Donald Trump va prendre una de les decisions de què més s’ha penedit des que va arribar a la Casa Blanca: nomenar-lo fiscal especial per investigar la ingerència russa en les eleccions del 2016. Però Robert Mueller ha començat a parlar i ho ha fet sense obrir la boca, a través de documents judicials que diuen molt i suggereixen encara més sobre el punt on es troba la investigació que du a terme.
Les peces del puzle comencen a encaixar. El que es perfila és una imatge demolidora de l’empresari esdevingut president, els assessors i lobbistes dels qui es va envoltar a la campanya (extraordinàriament receptius als hams polítics i econòmics llançats pel govern rus tan aviat com va anunciar la seva candidatura) i una Casa Blanca involucrada en diferents intents d’ocultar la veritat a l’opinió pública. Tot això a risc fer-se susceptible al xantatge de Moscou, perquè durant tot aquest temps el Kremlin ha sabut que Trump i el seu equip mentien.
No consta que Mueller tingui proves que el president estava al corrent dels contactes del seu equip amb el Kremlin i els seus intermediaris. Les informacions aportades pels fiscals en els judicis a Michael Cohen (advocat personal, antic amiguet de l’ànima de Trump, i vicepresident executiu del seu empori empresarial) i el seu excap de campanya, el lobbista Paul Manafort, xoquen malgrat això amb les contínues al·legacions que no va tenir cap contacte amb Rússia ni tenia interessos al país quan era candidat. A més, per primera vegada relacionen el president amb un doble delicte de violació de les lleis sobre finançament electoral.
Una de les noves peces que es va fer pública divendres és l’oferta realitzada a Cohen per “una persona de confiança” del govern rus a l’equip de campanya de Trump per instaurar “sinergies polítiques” i “de govern” el novembre del 2015. El contacte assegurava poder acordar una reunió entre l’empresari i Putin que tindria un impacte “fenomenal” en termes polítics i “de negocis”, perquè no hi havia cap garantia millor per als seus plans de construir una torre Trump a Moscou que l’aval del president rus. Cohen va descartar l’oferiment perquè en paral·lel ell mateix havia contactat amb el Kremlin a través d’una altra persona. L’advocat reconeix ara que ja va parlar amb Trump al setembre del 2015 sobre contactar amb Putin en referència als seus plans immobiliaris a la capital russa, amb vista a organitzar una reunió durant la cita anual de l’ONU.
Encara que la Casa Blanca va defensar que els contactes sobre la inversió a Moscou van acabar abans de les primàries republicanes, Cohen afirma que van durar almenys fins al juny del 2016, quan Trump ja era de facto el candidat presidencial republicà. Aquí i allà, Mueller deixa caure que té documents, enregistraments i missatges que corroboren les informacions.
Ja ho va dir el mateix Trump quan Cohen va anar al jutge per declarar-se culpable de mentir al Congrés sobre el projecte de Moscou: estava fent campanya però era abans que res un empresari i era molt probable que no guanyés les eleccions, així que per a què malgastar oportunitats? La torre no es va construir però els contactes van continuar amb Trump elegit president. El testimoni prestat pel seu exassessor de seguretat nacional –Michael Flynn, que ha admès que es va reunir amb l’ambaixador rus per parlar de la seva futura política de sancions i una resolució de l’ONU sobre Israel– ha estat tan valuós que Mueller va recomanar aquesta setmana no dictar una pena de presó perquè inicialment mentís a l’FBI.
Ni Cohen ni Manafort, que va prometre cooperar però segons el fiscal ha persistit en les seves mentides, no tindran tanta sort. Els fiscals de Nova York es mostren molt durs amb la conducta immoral de l’advocat que va comprar el silenci de dos examants del president (Stormy Danniels i Karen McDougal) per “influir” en les eleccions. Afirmen que no els ha explicat tot el que sap i reclamen una condemna substanciosa. Alhora, per primera vegada suggereixen que el president va col·laborar en dos delictes de violació de les lleis sobre finançament de campanyes electorals: si l’advocat va pagar uns 250.000 dòlars a les dones perquè callessin els seus affaires ho va fer “sota la direcció” de l’“individu 1”, tal com es refereixen a Trump.
Mueller, en canvi, recomana que la condemna de Cohen per mentir al Congrés i a l’FBI consideri com a atenuant la seva actual cooperació. Assegura que els ha donat informació rellevant i contrastada per altres vies sobre el seu paper i el d’altres persones en aquests fets, a més de dades d’altres contactes russos i “informació rellevant i útil” sobre els seus tractes amb persones connectades amb la Casa Blanca el 2017 i el 2018, cosa que suggereix un intent d’obstrucció de la justícia en participar en la preparació del fals testimoni que Cohen va presentar al Congrés l’agost de l’any passat.
Malgrat la gravetat dels fets investigats, Trump es va declarar “molt feliç” pels papers de Mueller i va exigir el final de la investigació. Si no la tanca aviat, li queda l’opció nuclear: arxivar-la ell mateix.
Agents russos van oferir “sinergies polítiques” i beneficis econòmics als assessors del president