El pla de Sánchez: aguantar, compactar, centrar i mobilitzar
La Moncloa perfila l’estratègia després de la desfeta de l’esquerra a Andalusia
Aguantar, compactar, centrar i mobilitzar. Aquest és el pla del president del Govern central,
Pedro Sánchez, una setmana després de la desfeta electoral de les esquerres a Andalusia, un esdeveniment molt important que situa el Govern sorgit de la moció de censura del mes de maig en una situació objectiva de gran feblesa.
Context. No hi podia haver eleccions tranquil·les a Sevilla mentre s’aixequen barricades a París. Els moviments tel·lúrics afecten gairebé tots els països europeus, en aquests moments. No s’ha de perdre mai de vista el context. França viu una de les protestes socials més importants de les últimes dècades, amb el president Emmanuel
Macron, la gran esperança liberal ara fa un any, en hores molt baixes. A Itàlia, el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, pren el comandament i arenga les masses contra la Unió Europea al centre de Roma, abillat amb una samarreta amb el logotip de la policia i amb reiterats gestos de complicitat amb la retòrica de Benito Mussolini: “Io tiro diritto” (“Jo tiro pel dret”) . Vintage anys trenta amb smartphones a la butxaca. El Regne Unit es banya en la confusió del Brexit. Rússia fortifica el terreny guanyat a Ucraïna. Els Estats Units accentuen la guerra coprendria mercial amb la Xina. A Alemanya, malgrat l’avenç de l’extrema dreta, la línia més moderada de la CDU manté el control del timó. Aquest és el paisatge.
El vector nacionalista espanyol s’ha disparat i el que queda del grup dirigent nacionalista català prossegueix la fuga cap endavant i ara invoca la sortida d’Eslovènia, primer detonant de les sagnants guerres balcàniques als anys noranta. Grans paraules amb objectius petits. L’objectiu immediat és col·locar Oriol
Junqueras entre l’espasa i la vaga de fam a la presó de Lledoners. L’objectiu és evitar que el judici que començarà el pròxim mes de gener al Tribunal Suprem es converteixi en el “moment Junqueras”, en detriment de l’escenari de Brusel.les, reivindicat ahir mateix. L’objectiu és lligar de mans Esquerra Republicana en les eleccions municipals del mes de maig. L’objectiu és l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu més immediat és inhibir els Mossos d’Esquadra i intentar bloquejar el Consell de Ministres que Sánchez vol reunir el 21 de desembre a Barcelona. L’objectiu és tornar a posar les coses al límit. L’objectiu és escanyar definitivament el camp de maniobres pactista. “Com pitjor, millor”, deia el revolucionari rus Nikolai Txernixevski, un socialista utòpic que al segle XIX va escriure la novel·la Què fer?, títol que, anys més tard, refet. Lenin en el tractat que va definir les bases programàtiques del corrent bolxevic. El Què fer? de Carles Puigdemont i Joaquim Torra és força més simple: impedir que la sempre insegura Esquerra Republicana esdevingui la nova força central de la política catalana.
S’apropa un nou moment crític, i el Govern de Sánchez l’haurà d’afrontar amb els resultats electorals d’Andalusia a la motxilla. Aquests resultats pesen molt, moltíssim, en la mesura que alteren, de manera substantiva, l’arquitectura política espanyola derivada del 1982. “El PSOE aconseguia majories electorals sobre dos pivots: Catalunya i Andalusia. Amb aquests dos pilars molt alterats, el Partit Socialista pot quedar escanyat, sense que es porti a terme el sorpasso d’Units Podem, corrent polític que també recula, en la mesura que Vox es converteix en una nova oferta atractiva per als electors més irats, que situen la ira per sobre de les ideologies”. Aquesta és l’opinió d’alguns dirigents del PSOE de segona línia, que observen des de Madrid els moviments de l’equip de Sánchez amb més escepticisme que hostilitat. Moltes costures s’estan trencant a Europa i els resultats a Andalusia suposen una dutxa d’aigua glaçada per als quadres socialistes formats a l’escola clàssica.
A la Moncloa, on avui impera una narrativa postmoderna, ho veuen de manera diferent. Veuen perspectiva per al centreesquerra. Seria la versió socialde- mòcrata del “com pitjor, millor”. Com més tensin la corda el nacionalisme espanyol excitat i la fracció hipertensa de l’independentisme català –rufianisme inclòs–, més necessitat d’un projecte tranquil·litzador. Com més tensió dels extrems, més demanda de calma i serenitat en l’àrea central de la societat.
L’equip de Sánchez analitza la situació de la manera següent: “Els resultats a Andalusia són fruit d’una protesta. El PSOE andalús s’hauria d’haver renovat des de fa temps i ha pagat les conseqüències de no haver-ho Els vam avisar que no era bona idea celebrar les eleccions ara i no ens van fer cas. Els vam avisar que era un error plantejar una campanya abstencionista, una campanya a la defensiva, i no ens van fer cas. El millor per a ells hauria estat convocar-les al març, al més a prop possible de les municipals. La dreta pactarà a Andalusia, amb les condicions de Vox sobre la taula. Serà interessant observar com resolen l’exigència de Vox de tornar les competències d’educació i sanitat a l’Estat central. Andalusia no barra el pas a l’esquerra. Andalusia obliga l’esquerra a fer les coses d’una altra manera”.
Aguantar, amb desitjos d’arribar a la tardor, s’aprovin o no els pressupostos del 2019. Compactar tots els que en aquests moments temen un futur govern d’Espanya condicionat per Vox. Centrar. Ocupar els espais que pot deixar lliures Ciutadans si queda atrapat pel consorci de les tres dretes, el Reagrupament Nacional Espanyol amb què somia José María Aznar, veritable vencedor estratègic de les eleccions andaluses. Mobilitzar l’electorat de centreesquerra amb un projecte de serenitat i convivència. Aquest és el plantejament.
“Pablo Iglesias s’equivoca invocant un front antifeixista a Espanya. Aquesta no és la via. La il·lusió que va generar el triomf
DESPRÉS D’ANDALUSIA El Govern espanyol vol evitar una sensació de més fragilitat i provisionalitat
L’ESTRIP L’empenta de Vox altera el tauler i Puigdemont i Torra tensen les cordes
EL CENTRE Màxima atenció als moviments de Ciutadans després de l’ascens de Vox
L’ALTRA ESQUERRA “Pablo Iglesias s’equivoca invocant un front antifeixista”, afirmen a la Moncloa
de la moció de censura no es pot transformar ara en un discurs de la por. Amb la por l’esquerra no guanyarà les eleccions a Espanya. Cal plantejar un projecte de convivència que aïlli els extrems. Cal fer propostes. Cal plantejar una Espanya de futur en què hi capiguem tots. És difícil que aquest sigui el projecte d’una dreta molt condicionada per Vox, i s’haurà d’observar amb molta atenció com es mou Ciutadans. Les advertències de
Manuel Valls contra el pacte amb Vox són del tot significatives. El que avui pot semblar un camí ple de terribles dificultats es pot convertir, d’aquí uns mesos, en una ampla avinguda. La dreta està molt mobilitzada, d’això no n’hi ha cap dubte, després de les eleccions a Andalusia. L’esquerra i el centre que fuig de Vox també es mobilitzaran al màxim”. Aquest és el plantejament, avui, a Moncloa.
El Govern central manté la intenció de reunir el Consell de Ministres el divendres 21 a Barcelona, amb un ordre del dia “molt interessant”, afirmen.
CATALUNYA Es manté el Consell de Ministres a Barcelona per al 21 de desembre