Le Pen i Wilders acullen el partit amb els braços oberts
Cordó sanitari a l’extrema dreta al Parlament Europeu
Si al mes de maig Vox arriba al parlament europeu, trobarà una casa i una família que el rebrà amb els braços oberts. Hi ha un grup parlamentari en què encaixa com l’anell al dit. Es tracta del d’Europa de les Nacions i de les Llibertats (ENL) –que es va formar no sense dificultats: va tardar un any a aconseguir-ho–, que s’ha convertit, amb els seus 34 diputats, en el grup parlamentari més petit. La força dominant és el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. A més a més, hi figuren la Lliga italiana, el Partit de la Llibertat holandès, de Wilders, el Vlaams Belang flamenc, tres petites formacions alemanyes, poloneses i austríaques i una trànsfuga del UKIP britànic.
Que són potencials amics de Vox ho demostra l’efusivitat amb què van rebre els seus resultats tant Marine Le Pen, –“vives i caloroses felicitacions (...) a un moviment jove i dinàmic”, va escriure en un tuit–, com l’holandès Geert Wilders. La pujada de les pulsions populistes a Europa ha atret Steve Bannon, l’antic assessor de Donald Trump, que ahir va participar en una reunió al Parlament flamenc conjuntament amb Marine Le Pen. Sota el guiatge del Vlaams Belang, es van mobilitzar perquè Bèlgica no signi el pacte de migració de les Nacions Unides, un tema que està posant en perill l’estabilitat del govern belga.
En aquesta legislatura la influència d’aquest grup d’extrema dreta (ENF) al Parlament Europeu ha estat reduïda. Com a grup, recapten més ingressos i disposen de més temps de paraula, però la seva capacitat d’iniciativa ha estat mínima. D’una banda, pel cordó sanitari de la resta de forces, que els va barrar el pas a la Mesa o a les presidències de comissions, i, de l’altra, perquè han fet servir la cambra com a altaveu mediàtic, però poc més.
En el pròxim Parlament qui pot
Els liberals estan preocupats pel possible pacte de Ciutadans amb l’extrema dreta
fer un salt significatiu no és només l’extrema dreta, sinó el conjunt de forces situades a la dreta dels populars. Actualment estan enquadrades en tres grups que sumen 150 diputats. Si disposen de més diputats i aconsegueixen unificar grups, el seu pes augmentarà exponencialment. No serà fàcil, perquè les seves prioritats són diferents: van des dels que prioritzen l’eurofòbia fins als que la combinen amb el seu extremisme ideològic. Un pacte del PP amb Vox a Andalusia no hauria de crear malestar al PPE; n’hi ha precedents, però més delicat seria pels liberals (ALDE) veure Albert Ribera de la mà d’Abascal. El líder liberal, Guy Verhofstadt, en el mateix tuit en què felicitava Ciutadans pels seus resultats andalusos, advertia del perill de l’extrema dreta. “Afrontem una batalla per l’ànima d’Europa”, va escriure en una piulada per referir-se als extremistes.