Petroli, present i futur
EL preu del petroli, que havia caigut un 30% en els últims dos mesos, ha començat ja a remuntar després de l’acord assolit per l’OPEP i Rússia per reduir la producció en 1,2 milions de barrils diaris durant els pròxim sis mesos. El barril de Brent ha pujat un 2,68%, fins als 61,67 dòlars, mentre el WTI nord-americà s’ha incrementat un 2,18%, fins als 52,61 dòlars.
Aquest acord, ultimat divendres passat, suposa un desafiament al president dels Estats Units, Donald Trump, que havia fet una crida per mantenir els preus del petroli baixos i afavorir així l’activitat econòmica internacional. El punt de vista dels països productors és que els països industrialitzats redueixin els seus impostos sobre els combustibles, que suposen la meitat del preu que paguen els consumidors, si volen petroli més barat. Però, en qualsevol cas, la realitat és que actualment hi ha un elevat excés d’oferta de cru, a causa en gran part de la producció dels Estats Units i a la desacceleració econòmica mundial. Limitar-la fins al punt de fer pujar sensiblement els preus, per tant, serà un objectiu difícil. La reducció acordada suposa poc més de l’1% de la producció mundial. Per això l’OPEP i Rússia, que generen prop de la meitat de l’oferta mundial, tornaran a reunir-se a l’abril per avaluar les conseqüències del seu acord i revisar-lo si és necessari.Acurtimitjàterminil’estratègiaésaconseguirun preu que oscil·li entre els 60 i 70 dòlars per barril, per tal de poder equilibrar els seus ingressos respectius.
A llarg termini, els països productors de petroli s’enfronten al repte que comporta diversificar les seves economies per fer front a un escenari futur en què la demanda descendirà inexorablement com a conseqüència de la transició energètica cap a fonts de generació renovables per complir amb els acords de París contra el canvi climàtic.
L’era del petroli, i de la capacitat de pressió de l’OPEP i dels seus aliats per fixar-ne el preu, sembla que té els anys comptats. Tot dependrà, tot i això, de la serietat amb què els països industrialitzats és prenguin la lluita contra l’escalfament del planeta. L’abandonament dels Estats Units dels acords de París pot obrir esquerdes en aquell front i debilitar el procés de transició energètica global. Malgrat això, la inversió en energies renovables creix de forma espectacular i les fa cada dia més competitives. Al ritme actual, en trenta anys, l’energia solar i l’eòlica representaran la meitat de la producció energètica al món. L’OPEP, de moment, treballa amb una hipòtesi de caiguda sensible de la demanda de cru a partir del 2040, encara que algunes petrolieres avancen deu anys l’inici del declivi del petroli.