No, no, no
Poden vendre-ho com vulguin, fer rebuscades interpretacions de la llei, o embolicar fins a l’indicible, però ho venguin com ho venguin és una bogeria, un despropòsit, una maldat que els agressors estiguin tranquil·lament al carrer, mentre ella, la víctima, intenta reconstruir els bocins de la seva vida que han quedat escampats en el fang.
Sí, poden vendre-ho com vulguin, i carregar les tintes sobre el redactat de la llei, o divinitzar-se amb les togues i levitar per sobre dels mortals, però ho venguin com ho venguin, la sentència del tribunal que va jutjar La Manada, confirmada ara pel Tribunal Superior de Navarra, és una bogeria, un despropòsit, una maldat. No hi ha per on agafar-ho, no serveixen les paraules, ni els eufemismes tot a cent que s’han inventat per justificar aquesta vergonya, perquè una violació en massa, amb penetració anal, vaginal i oral, és això, una violació en massa, sense rebaixes, ni atributs, ras i curt una violació. I quan la justícia perpetra un acte tan profundament injust, tan pervers, tan malvat, no és justícia per a la víctima, és complicitat amb els botxins.
El pitjor és que ningú no discuteix els fets, la preparació de la cacera per part de La Manada, la recerca de la víctima, les agressions sexuals de tota mena, els vídeos on després mostraven
Ofereixen la possibilitat de comprar les samarretes dels de ‘La Manada’ i adquirir els seus tatuatges
les seves malifetes, convertida la jove en una simple presa mostrada com a trofeu, res no és discutit, res no està negat, fins al punt que la mateixa sentència reconeix la brutalitat de la situació que va viure la jove, però res no importa perquè aquí els tenim, passejant la seva figura cavernària pels carrers d’Espanya. I com que tota maldat té qui la veneri, només faltava el tour que un grup de “guies turístics” ha organitzat per Pamplona, amb la idea de recórrer els llocs “més rellevants” de la nit del 7 de juliol del 2016. En una pàgina web que han obert expliquen que serà un recorregut gratuït que es farà cada darrer dimecres de mes i asseguren que explicaran què va passar, on varen anar els agressors, com se’ls va identificar, etcètera, un festival, vaja. Fins i tot ofereixen la possibilitat de comprar les samarretes que portaven els de La Manada, adquirir els seus tatuatges o fins i tot passar una nit a l’hotel Europa, on dos dels membres haurien entrat a preguntar si hi havia habitacions per hores “per poder f...”.
Sí, així de denigrant, així de pervers, així de brut, sí, sí, sí, així de malvat. Però, a qui pot estranyar que existeixi un tour com aquest, si existeix una sentència com aquesta? És com si s’abusés una vegada i una altra de la víctima, triplement brutalitzada per uns tipus, després menyspreada per una sentència, i finalment embrutida per un tour turístic. Sortosament, s’ha parat aquest iniciativa, tot i que l’intent hi va ser.
“L’absolució del culpable és la condemna del jutge”. Ho va dir Publili Sirus al segle I abans de Crist. Dos mil anys després, continua tenint raó.