Tots som pops
Assumint el risc de ser incapaç de tornar a demanar mai un pop a la gallega (tant que m’agrada...) em vaig submergir en dos assajos popòlegs acabats de publicar, Otras mentes (Taurus), del submarinista i filòsof de la ciència Peter Godfrey-Smith, i El alma de los pulpos (Seix Barral), de la naturalista Sy Montgomery. Pot dir-se que tots dos han conegut tot el que un humà pot conèixer aquests cefalòpodes, o sigui, han tingut contacte directe amb ells, tant en les seves immersions en oceans com en tancs d’aquaris.
Els seguidors d’aquest nou corrent literari –que anomenarem pop non-fiction– defineixen Montgomery com una barreja d’Indiana Jones i Emily Dickinson, per la seva depurada ambició literària. I Godfrey-Smith és més aviat com un comandant Cousteau que s’hagués llegit els grans clàssics de la filosofia occidental. Creu que estudiant el mar –d’on tots venim–, i sobretot el pop, es pot arribar a conclusions sobre l’origen de la consciència. Afirma que aquest animal és “el més semblant a una intel·ligència extraterrestre que pot trobar-se a la terra” (ja ho intuïen a la pel·lícula Arrival).
En els dos llibres, veiem pops fent coses que no haguéssim cregut mai: quan es troben un submarinista estenen els tentacles mostrant curiositat tàctil i, en captivitat, si els cau malament el cuidador –reconeixen persones concretes, fins i tot amb escafandre– no dubten a llançar-li un raig de dos litres d’aigua a tot el clatell. Però si vostè els cau bé, poden agafar-lo amb el tentacle convidant-lo a acompanyar-los diversos metres per ensenyar-li el seu cau. Si s’estimen algú, l’abracen sense fer força amb els seus vuit braços. Impressiona veure’ls superar proves d’intel·ligència que crèiem vedat exclusiu de primats: trencaclosques, obrir pots amb menjar o ús d’eines.
A diferència de nosaltres, que tenim una intel·ligència jacobina, centralitzada en un cervell que ho dirigeix tot, la consciència dels pops –que no tenen ni tan sols forma, ja que són capaços d’entrar en un forat de la mida del seu ull– funciona com una orquestra de jazz descentralitzada perquè els seus braços contenen un munt de neurones i terminacions capaces de veure, sentir o degustar.
No és estrany que alguns científics hagin apuntat que, quan els humans ens haguem carregat el món, podria substituir-nos com a espècie dominant un tipus evolucionat de cefalòpode. No hauríem de tenir cap problema en acceptar el pop com a animal de companyia. I aprendre alguna cosa de la seva flexibilitat i adaptació al medi.