Els nens amb dèficit d’atenció, hiperactivitat i autisme

Als tres anys es va veure que la seva impulsivitat no li permetia seguir les activitats igual que els altres nens. A partir d’aquell moment vàrem seguir tots els consells, tractaments i teràpies per ajudarlo a afrontar el diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció (TDA) i hiperactivitat, dislèxia i trets de trastorn de l’espectre autista (TEA).

L’escola tradicional no funciona perquè posa èmfasi en la memorització i les classes magistrals, i les escoles per projectes els demanen una autonomia i una maduresa que no són capaços de donar. Com és possible que si els professionals que es dediquen al tractament de TDA tenen clar com s’han de fer les coses no hi hagi escoles que integrin metodologies especials per a aquests nens? Nosaltres no ens podem queixar del tracte de les escoles, però entenc que no poden modificar tot el projecte educatiu per un o dos nens de la classe. No és un tema que es resolgui amb adaptacions curriculars, ni tan sols amb un pla de suport individualitzat, sinó de com es fa arribar la informació, de com la processen, de la necessitat del canvi d’activitat per mantenir la seva escassa capacitat de concentració i de la utilització de mitjans visuals, entre d’altres.

Aquests nens i les escoles, que difícilment poden comptar amb l’ajut dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, estan sols i els pares hem d’intentar suplir i suplementar les mancances del sistema amb recursos propis.

Potser va sent hora que admetem sense complexos que aquests nens no encaixen en el sistema d’ensenyament estàndard i els cal un lloc especial. Així ho han entès algunes escoles privades que, en detectar la necessitat, apliquen metodologies específiques, però malauradament no estan a l’abast de tothom.

MÒNICA DEL COLLADO PICÓ

Barcelona