Que torni la filosofia
El Congrés va aprovar per unanimitat la tornada de la filosofia a l’ensenyament secundari. És decisió del Govern aplicar-la o no tal com han demanat els parlamentaris. Es tracta d’incorporar l’ètica a quart curs d’ESO i introduir la filosofia a primer i segon curs de batxillerat. Veurem en què queda.
Alguns poden pensar que aquesta mesura és excessiva. Però hi ha raons per pensar que no ho és. Per a la societat i per a l’individu la filosofia, i en particular l’ètica, una de les seves branques, és fonamental. Estem en un canvi d’època i la identitat personal també canvia. Els fets van més de pressa que pensar-los. Aquest és un temps de perplexitat i de desorientació valorativa. El mateix va passar a l’antiga Atenes de Sòcrates i Plató i a la moderna Europa de D’Alembert i Kant. Aquestes dues èpoques, les més puixants de la filosofia occidental, van viure també en un canvi d’època: el pas a la ciutat organitzada i democràtica, al segle V a.C. i l’entrada en la societat urbanoindustrial, en el XVIII. Avui el canvi és la transició a una societat metropolitana i intercultural. Aquest pas no es fa sense resistències, com ho van ser, a Grècia, la tirania i els mites, i en el XVIII europeu, l’aristocràcia i el clericalisme. Les nostres principals resistències són, d’un costat, el planatge dels interessos i la ideologia d’una globalització capitalista sense ànima i, d’altra banda, l’adherència a l’Estat nacional i a les identitats monolítiques.
Però és millor que els canvis ens agafin podent pensar i decidir. Això ens costa. La Terra fa voltes a enorme velocitat al voltant del Sol i aquest entorn del centre de la Via Làctia. Però no sabem al voltant de què giren avui un món i un individu que també va molt de pressa. El canvi climàtic, la desigualtat econòmica, les migracions, els xocs ètnics, els fanatismes, la revolució genètica, la crisi del treball, tot això i més no ens pot agafar desprevinguts o corrent només rere els diners. Mentrestant, podem preguntar-nos: hem millorat com a éssers humans? Hi ha realment un progrés general? Per a què serveix el coneixement?
Per això la filosofia, que ensenya a pensar bé i sobre el més important, ha de tornar a l’ensenyament, just en una etapa tan crucial en l’educació d’una persona com és l’adolescència. Fem-la actual, busquem la complicitat de l’estudiant i serà més difícil que ens la tornin a treure. Que després de l’espera, la tornada sigui prometedora.