Obsessionats amb el temps
La gestió del gran nombre d’hores enganxats a les pantalles obre un període de reflexió
La publicitat, amb dues campanyes convertides en fenomen viral amb vista a les festes de Nadal, ha posat el dit a la nafra. Una marca de licors pensats per a la sobretaula ha impulsat a través de les xarxes, i aquí rau part de la paradoxa, l’exitosa campanya “Tenemos que vernos más”. Es convida l’audiència a reflexionar sobre el temps que dediquem a amics i familiars i a calcular quantes hores i quants dies passarem amb ells fins al final de les nostres vides si no canviem d’hàbits. El sumatori sorprèn, per escàs, i deixa la majoria de gent entre la frustració i la preocupació després de comprovar que, mentre assegurem que no tenim temps per quedar amb el nostre millor amic, sí que en trobem per veure sèries, tafanejar a les xarxes socials, mirar el mòbil o la televisió.
“La percepció que tenim del pas del temps i les hores que dediquem a una activitat determinada varia en funció de molts factors i de la naturalesa de l’activitat que estiguem fent; part de la clau és a les denominades cèl·lules del temps, que són a l’hipocamp, una part del cervell clau per estructurar la memòria”, destaca Diego Redolar, doctor en Neurociències (Universitat Autònoma de Barcelona).
Si l’activitat és agradable i ens entreté, la percepció del pas del temps es fa molt difusa i desapareix la sensació ingrata d’estar perdent el temps i fins i tot el cansament o la son. Això explica que passem hores i hores seguides veient capítols d’una sèrie sense gairebé adonar-nos-en, sacrificant hores de descans i temps per a la parella o els fills. “Canvia la percepció de cansament quan estem submergits en una activitat que ens motiva, la mateixa percepció del pas del temps es veu alterada”, afegeix Redolar.
El consum d’entreteniment audiovisual, enganxats a una pantalla en les seves múltiples variants (mòbil, tele, ordinador o tauleta), i el temps de connexió a la xarxa no ha parat de créixer els últims anys, com acrediten els múltiples estudis que es van publicant cada any. Paral·lelament també creix la sensació que cada vegada disposem de menys temps lliure. “És una paradoxa, però està passant, ens queixem i debatem sobre la falta de temps però mai abans com a societat no havíem dedicat tant temps a les pantalles, les sèries, els videojocs o les xarxes socials”, destaca Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC), especialitzat en l’àmbit de la salut electrònica.
Realitat o percepció enganyosa? Psicòlegs, sociòlegs, experts en internet i xarxes socials observen des de fa temps aquest fenomen. Es repeteixen i s’actualitzen contínuament els estudis que analitzen la gestió del temps que dedica cada individu de mitjana a estar connectat. L’obsessió pel temps, el seu ús i gestió també es plasma en noves aplicacions mòbils que ofereixen periòdicament dades sobre les hores que cada usuari dedica diàriament al mòbil i a classificar amb precisió l’atenció als diferents continguts. Volem saber quants passos fem cada dia i quants quilòmetres caminem, però també si veiem més Instagram que Facebook o quants minuts (o hores) dediquem cada dia a enviar i rebre watsaps. “Cada vegada som més conscients de l’ús i del valor de les nostres hores, del nostre temps; per això sorgeixen noves apps que ens ajuden a millorarne la gestió”, explica Armayones, professor a la UOC.
La gestió de les hores en el dia a dia, en l’àmbit quotidià i rutinari, en l’àmbit domèstic però també en el professional, l’ús del temps a mitjà i llarg termini està generant una nova presa de consciència. “Després d’haver superat una etapa inicial de fascinació pels canvis tecnològics ara ens comencem a fer moltes preguntes perquè tenim la sensació que hi ha alguna cosa que no estem fent bé, creix la tecnopreocupació perquè veiem que no anem bé”, subratlla Armayones.
El tema de fons, l’ús del temps, finit, del qual disposa cada ésser humà, sobretot en els moments de lleure i entreteniment, però també quan anem o tornem de la feina, quan som en un dinar i quan ens relacionem físicament amb el nostre entorn. I com el temps de connexió a la xarxa i el consum audiovisual, en les seves múltiples formes, ens està arrabassant gran part del temps, energia i atenció.
“No només és una qüestió de temps, sinó també de salut. Estan apareixent problemes de visió per l’elevat nombre d’hores d’exposició a les pantalles i mals de cap i ens replantegem per què ens està passant això. És una evolució lògica, hem viscut el boom i ara arriba la reflexió”, explica l’antropòloga Trina Milan, experta en innovació i noves tecnologies. Milan afirma que passem la major part del temps connectats sense que sigui una acció voluntària. “Ja no podem desconnectar, la majoria dels serveis estan vinculats al mòbil i a la xarxa; no podem anar a la Seguretat Social sense haver demanat abans cita a internet o desconnectar d’Hisenda; fins i tot la meva rentadora ara està connectada a la xarxa”, exemplifica Milan.
“Part de la societat se sent decebuda amb l’ús de la tecnologia perquè pensava que li permetria tenir més temps lliure i observa que ha passat tot el contrari. No hi ha horaris de feina perquè la feina ens entra per múltiples canals, estem sempre connectats, contestant missatges de WhatsApp o correus a hores intempestives”, subratlla Armayones. “La part de desconnexió que podem fer conscientment cada vegada és més petita, encara que la percepció pugui ser una altra. I la franja automàtica de connexió no para de créixer perquè la màquina no et pregunta si vols connectar-te o no”, afegeix Milan.
“Cada cop som més conscients del valor de les hores; apareixen apps que ens ajuden a millorar-ne la gestió”
Malgrat la percepció de falta de temps per a lleure, família i amics, no para de créixer el consum audiovisual
La publicitat està incidint justament en la part que sí que és, almenys aparentment, a les nostres mans: la que dediquem al temps de lleure. Ikea acaba de desafiar l’audiència a desconnectar per tornar a connectar, amb un anunci en forma de concurs televisiu, una altra paradoxa que posa en evidència els seus participants: sabem millor el que passa a les xarxes que a les nostres mares, familiars, fills o avis. Un altre cop, pantalles i món digital passen al davant del que vivim físicament sense necessitat d’estar connectats.
La conclusió dels publicitaris és que hi ha maneres de canviarho i que podem començar el repte aquest Nadal, mirant menys la pantalla del mòbil, el televisor o la tauleta, per parlar més i conèixer-nos millor.
L’èxit d’aquestes campanyes, totes audiovisuals, virals gràcies al pantalla a pantalla encomanat per les xarxes socials, a cop d’emoció, es fonamenta en un debat que s’està accelerant en la societat més hiperconnectada tecnològicament de la història.
El temps, preveuen els experts, tindrà en un futur gens llunyà més valor perquè la societat serà cada vegada més conscient que es tracta d’un recurs escàs i estratègic per a les empreses, siguin tecnològiques o no. “Entendrem el nostre temps lliure com una moneda, es produirà una monetització més gran del temps, la gent preferirà pagar diners abans que donar-te el seu temps. “En el moment que ens generi un conflicte aquesta nova realitat, de l’ús inconscient de les pantalles, ens plantejarem què passa, perquè fins ara els únics conflictes que s’estan generant són aquells en què fem servir les pantalles conscientment”, pronostica Milan.
La percepció del pas del temps no és igual en un nen, un adolescent o una persona gran i l’explicació, en gran part, també és al cervell. “Les cèl·lules del temps funcionen de manera diferent amb l’edat perquè tenen una plasticitat molt elevada. L’hipocamp degenera més de pressa i la percepció del pas del temps canvia”, raona el doctor Redolar. Això explica que quan ens fem grans tinguem cada vegada més la percepció que el temps passa més ràpidament i que, al contrari, per un nen el temps passi lentament, especialment si no s’ho està passant bé.