Exercici antirecaigudes de càncer de mama
A petició de les pacients, l’hospital del Mar té un programa d’activitat física pensat per a operades al gimnàs del costat
L’hospital del Mar acostuma a preguntar a grups de pacients què troben a faltar en l’atenció rebuda. Analitzen les respostes i afegeixen estudis qualitatius a les propostes detectades. I en el grup de càncer de mama va quedar clar que el que més reclamaven era participar activament en la seva recuperació, un “digui’m què puc fer jo per mi”. D’aquí va sorgir la idea d’oferir alguna cosa més que una recomanació genèrica de “mengi bé i faci més exercici físic”.
D’altra banda, els estudis dels oncòlegs demostren que, com més activitat física, menys recaigudes. Un 14% dels casos de càncer de mama es podrien evitar si les dones inactives deixessin de ser-ho, segons resultats publicats recentment pel Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama.
D’aquesta manera que van dissenyar un programa d’activitat física i hàbits saludables que inclou dues classes a la setmana d’exercici dirigit especialment a persones a les quals han operat el pit, han passat per químio i ràdio i estan d’alta amb un cos encara de baixa.
Millorar la musculatura, l’elasticitat, la força als braços i les cames, desfer les tensions dels teixits operats i irradiats, perdre pes, redistribuir el greix i riure molt, molt, a cada classe”, resumeixen la Dolors, la Mercè, l’Aileen o la Juana, quatre de les participants al programa. Per dur a terme aquesta activitat, que no pertany a la cartera de serveis de la sanitat pública, la Fundació Amics de l’Hospital del Mar es va associar amb la Fundació Claror, que dirigeix diversos centres esportius municipals i propis a Barcelona, un d’ells tocant a l’hospital. Van arribar a un acord per posar en marxa aquesta activitat i finançar-la. De moment, un any. Cada grup d’expacients podrà seguir-la durant tres mesos, amb dues classes setmanals.
La fisioterapeuta Irati Arkazgorta manté el ritme del grup. Treballen tot el cos, cada una al seu ritme. “Ningú no ho ha de fer bé. Rius fins i tot quan et surt malament. I riure forma part del pla d’abdominals”, assegura la Dolors. Estan còmodes, totes saben de què va això, què les molesta, què els fa mal, què les esgota. Alguna de les dones del grup ha hagut de deixar-lo a mitges perquè li van donar l’alta i ha tornat a la feina. “Una de nosaltres ha aconseguit que la seva empresa accepti aquest temps com de rehabilitació, perquè realment ho és, i continua venint”.
“Des que soc al programa he baixat tres quilos, he guanyat musculatura. Soc molt més conscient del que menjo. Amb la químio em vaig inflar. La rigidesa entorn del pit i l’axil·la ha canviat dràsticament, però n’hi ha prou amb dos dies de no fer exercici perquè es torni a quedar encartonat. És una zona molt tocada”, explica la Dolors.
Els fisioterapeutes de Claror han demanat una beca per estudiar els efectes que observen en aquesta experiència i comparar-la amb un pla d’activitat a l’aigua. D’aquí poden sortir plans per a molts altres centres esportius. “Jo vaig anar preguntant al voltant de casa i cap gimnàs no tenien ni idea de què calia exercitar quan t’han operat i irradiat i has passat per la químio”, explica la Mercè.
L’activitat física els dona una pujada anímica notable. Endorfines. A més, practiquen activitat preventiva del limfoedema, perquè moltes han perdut ganglis a l’axil·la. També han perdut musculatura i força. “Però la hipòtesi principal és que el greix interfereix en l’activitat hormonal i els tumors de mama tenen un potent factor hormonal. Així que mantenir sota control el greix té impacte en el risc de recidives”, explica la coordinadora de la unitat de patologia mamària de l’hospital del Mar, María del Mar Vernet.
La millora de l’estat anímic, compartir aquesta activitat amb persones que entenen perfectament què els passa, gaudir dels assoliments que semblen poc importants per als altres (com poder apujar més un braç i arribar a les coses de la lleixa de dalt). Sentir energia i un cos en forma. També equilibrar la cura que es dediquen a elles mateixes, el temps de feina, el temps de família. “Necessitava parar i pensar; m’ha servit per ordenar prioritats”, explica l’Aileen.
També diuen que parlen més del tema, amb més llibertat, “és responsabilitat teva dir-ho. Però cal parlar-ne, perquè el càncer no s’acaba quan acabes la químio i parlar-ne allunya la pena dels altres, que resulta odiosa”, recorda la Mercè.
Des de fa quatre anys uns quants hospitals catalans participen en un estudi, el Predicop, que coordina l’Institut Català d’Oncologia (ICO), per avaluar l’impacte d’un control actiu del pes, a través de dieta i exercici, en la reducció de les recaigudes de dones tractades de càncer de mama.
Reduir greix i millorar musculatura i pes afavoreixen la funcionalitat i l’estat d’ànim