EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 14: Víctor Amela presenta la seva millor novel·la fins al moment; en el record, el president Núñez; canta la triunfita Nerea; recordem les festes del grup Tequila, i apareix l’exdona de Pablo Escobar

DILLUNS Víctor Amela

Nou llibre de Víctor Amela: Yo pude salvar a Lorca. Per feina he tornat d’un viatge llampec al Japó. Al vol de tornada entre Tòquio i Frankfurt endrapo pràcticament tot el brillant relat. M’encanten els punts de llibre. Dec tenir el trauma infantil del plec a la vora de la pàgina. Durant el viatge m’he descuidat d’un punt de llibre que em van regalar fa uns anys uns amics xinesos i que fa al seu torn d’amulet. Utilitzo de punt de llibre un tovalló de la companyia aèria Lufthansa. En aquell improvisat punt de llibre escric l’arbre genealògic de la família Bonilla, branca que penja per la part de la mare d’en Víctor, mentre avanço en el llibre. No. No ha calgut. En Víctor passa comptes amb si mateix i elabora un relat d’amor a la seva família, a la seva mare i al seu avi. I a Lorca, per descomptat.

DIMARTS Josep Lluís Núñez

Hi ha personatges que formen part de la teva vida, i el dia de la seva mort, no saps com has de reaccionar. És tan àmplia la panoràmica que un té de Núñez que les idees apareixen desordenades en un contenidor d’anècdotes, de rialles, de llàgrimes, de foscors i de clarors. Demano a Santi Nolla, Josep Maria Casanovas, Ramon Besa i Joanjo Pallàs (que en van gaudir i el van patir) que recordin els seus 22 anys de mandat, en què (i això és indiscutible) va transformar el Barça. S’amunteguen els records, les anècdotes, les rialles que va provocar, i els enutjos, per descomptat. Entra Joan Gaspart, qui va ser vicepresident amb Núñez, i em transporto als vuitanta i als noranta, quan tot era diferent: el club, l’equip, la premsa i les relacions entre ells. No sé si millor o pitjor, però clarament molt diferent.

DIMECRES Nerea Rodríguez

La Nerea és una de les anteriors concursants d’Operación

Triunfo. Arriba a l’estudi amb una gorra i utilitzant el mòbil. S’asseu i parla sense por i descarada. Manté contacte –m’explica– amb els seus antics companys de l’acadèmia. Ric quan em confessa el nom del grup de WhatsApp on són tots: Muebles & entradas reventa. Horror. “Muebles” és perquè Ana Guerra va posar a la venda una taula antiga que tenia entre els membres del grup, i “entradas reventa”, perquè, quan van fer la gira, les entrades que els donaven les regalaven al company que vivia a la zona on se celebrava el concert. La Nerea canta en directe Y ahora no i li surt un raig de veu al·lucinant. Quan acaba li truca el seu admirat Guille Milkyway, que la felicita per la destacable actuació.

DIJOUS Tequila

Ai, quins temps de Vamos a bailar un rock and roll a la

plaza del pueblo, Salta, Baila o Quiero besarte! Ariel Rot i Alejo Stivel venen al programa amb les marques del seu passat més cràpula, que va tenir ambaixada a Catalunya i concretament a la nit barcelonina. Després de l’entrevista Jofre Llombart els mostra la vista de la ciutat i quan veu el Tibidabo no pot evitar el patriotisme local: “Darrere d’aquella muntanya hi ha el meu poble”, diu en Jofre. Tots dos responen: “Sant Cugat”. No és cultura geogràfica catalana. Durant mesos els Tequila van estar allotjats a la casa que Gay Mercader tenia a Valldoreix. Era igual que el promotor musical hi fos o no. És més, el nivell de festa era tal que de vegades no sabien si hi era o no.

DIVENDRES Victoria Eugenia Henao

La dedicatòria que la Victoria Eugenia ens ha deixat al llibre Pablo Escobar: mi vida y mi cárcel diu així: “Gràcies per la vostra mirada amorosa i pel vostre respecte per la mirada de la dona. A la vida, aprendre, perdonar i sobretot agrair”. La vídua del narcotraficant més famós del món i de Netflix ha passat per El món a RAC1 i ens explica que encara es gira si li diuen Tata. De fet, ja tenia aquell sobrenom quan es va enamorar perdudament de Pablo Escobar. No li agrada com surt retratada a Narcos i renega de la cultura masclista que a Colòmbia es traduïa en l’obligació d’estimar un sol home tota la vida malgrat que fos públicament infidel i assassí. Per això aquesta dedicatòria, escrita amb 25 anys de retard i centenars de sessions de teràpia psicològica.