“La meva lluita sempre és amb mi mateixa, no amb els companys”
De Katy Perry a Dua Lipa passant per Mari Trini, Isabel Pantoja i Rosalía. Després de deu gales, Soraya està demostrant a Tu cara me suena que, a més de cantar, sap imitar. Mentre participa en el concurs d’Antena 3, l’artista –que es va donar a conèixer el 2005 a Operación Triunfo– està polint el seu pròxim àlbum, que es publicarà el 2019. La cantant va revelar fa uns dies a Instagram que havia superat una dura etapa de la seva vida causada per l’estrès de ser mare (la seva filla Manuela va néixer el febrer del 2007), però diu que ja està molt més bé de salut, després d’algun episodi de psoriasi i ansietat. I reconeixia, a més, que havia detectat els seus defectes com a persona: “La meva impaciència perquè les coses seguissin el ritme que jo volia, el meu aclaparament per estar a l’altura com a mare i voler tirar del carro amb tot el que feia i que semblés que l’arribada d’un nen no havia trastocat la meva vida; la meva tossuderia de no voler canviar hàbits quan no m’ha quedat més collons que adonar-me que la meva vida ja no és la mateixa”.
Sent cantant, no estava nerviosa abans de començar aquesta aventura a Tu cara me suena?
En absolut, perquè aquí no estic en el meu àmbit professional pur i em sento molt relaxada. No he vingut a demostrar si canto bé o malament ni a presumir de veu, sinó a imitar. I, de fet, he demanat al programa que vull fer alguna bogeria, que surti una mica la meva vena més còmica. Sempre s’ha vist el meu perfil més seriós, perquè quan parlo de la meva feina ho faig amb respecte a la professió i al públic.
Però vostè deu haver vingut a competir i a guanyar, oi?
Qui em coneix sap perfectament que la meva lluita sempre és amb mi mateixa, no pas amb els meus companys. He vingut a fer bons números i a involucrar-me tot el que faci falta. Vull sorprendre, però no des de la qualitat vocal, sinó des de la imitació. En aquest programa, encara que sembli que hi ha molta conya, hi ha una feina molt dura darrere que no es queda només en una bona caracterització, sinó en hores invertides a casa de fixar-te a consciència en la persona que imitaràs.
Com prepara els personatges?
Els estudio detalladament. No em quedo només en les seves actuacions: miro entrevistes i altres moments de la seva vida per buscar patrons comuns i posar-los
en pràctica durant l’actuació.
Aquest any no la podrem veure a Operación Triunfo. La seva visita a l’acadèmia el curs passat va ser molt emotiva.
Jo vinc d’OT. Soc una persona assenyada i sincera, i el que no faré és daurar la píndola als concursants. Vaig anar a explicar-los la veritat i, sobretot, dir-los el que a mi m’hauria agradat sentir quan hi vaig ser. M’he alegrat molt que molts d’ells, sortint del programa, s’hagin mostrat tan autèntics, rebels i originals. M’agrada, a més, que siguin un mica revolucionaris. Com l’Amaya. M’encanta que amb aquest caràcter tan naïf digui veritats com punys sense que li importi el que pensin els altres.
Li deu haver portat algun problema anar sempre amb la veritat al davant...
Sí. Normalment ser massa sincer i directe té un cost, perquè molta gent prefereix viure una mentida i no està disposada a assumir certes realitats. Però jo no sé viure d’una altra manera. Sempre miro de dir les coses amb educació i sense faltar al respecte. Després, si el que faig cau malament, doncs que cadascú es pregunti per què li ha caigut malament. No suporto la gent hipòcrita. Si un dia jo fes una cosa que caigués malament a algú, prefereixo que m’ho digui, perquè d’això se n’aprèn. Però si tots callem...
L’any que ve publicarà nou àlbum, del qual ja ha anunciat que serà molt diferent dels anteriors.
Sí. M’estic separant de l’electrònic sense deixar-lo del tot, però estic abaixant molt les revolucions. Ja no soc la mateixa d’ençà que va néixer la meva filla, que m’ha canviat la vida, i em queden lluny els vint-i-pocs anys que tenia quan vaig entrar a OT. He evolucionat i vull provar altres estils.
I com és aquesta evolució?
Ara em sento més còmoda fent música que contingui unes lletres de pes que parlin de temes que arribin i traspassin en lloc d’oferir només una estètica, un ball i un videoclip molt modern. En aquests moments em ve més de gust oferir un contingut més pròxim, ressaltar certs aspectes com les meves arrels, per exemple. Ja no em sento representada pel que he fet aquests últims anys. Ara poso més èmfasi a coneixe’m i no em paro tant en una estètica, sinó a aprofundir a enviar un missatge. De fet, la música sempre ha estat un mitjà de comunicació i reivindicació. I ha de continuar així.
En quins artistes s’ha inspirat per a aquesta nova etapa?
M’agraden molts cantants, però mai els intento copiar, perquè jo tinc el meu segell personal. Segueixo les meves inquietuds i les meves intuïcions, que ara em diuen que he d’escriure cançons amb missatge, ser més autèntica i, sobretot, treure’m aquest vestit de la imposició d’un físic.
Ser mare ha tingut res a veure amb aquest canvi?
La maternitat m’ha connectat amb el que portava a dins i no era capaç de treure. Jo sempre he mantingut una imatge molt professional, molt masculina, però crec que es devia al fet que eren els meus inicis i no sabia gaire bé on ubicar-me. Em vaig apuntar a la música electrònica perquè aleshores em venia de gust ballar i ser un estendard pels meus talls de cabell. Però ara, que estic més relaxada, vesteixo com em ve de gust i segons com m’aixeco. Ja no em veig només com una imatge i em sento molt més connectada amb el meu interior.
L’artista, que es va donar a conèixer el 2005 a ‘OT’, ara participa en ‘Tu cara me suena’ mentre prepara nou àlbum per al 2019