Una sentència obliga a mantenir a la seva escola un nen autista a València
La Generalitat volia enviar la criatura de 6 anys a un centre d’educació especial
A Cristina Defez li costa de parlar. Narrar el que ha patit durant aquest últim any li provoca continus sanglots. “Ha estat molt dur, es tracta del meu fill, però ara estem millor”. Es refereix a en Cristian, un nen autista de 6 anys, a qui la justícia li ha reconegut aquesta setmana el dret a “estar escolaritzat en el seu centre ordinari amb els suports especialitzats que necessiti”. Aquesta decisió paralitza l’objectiu que tenia la conselleria d’Educació valenciana: enviar-lo a un centre d’educació especial a 30 quilòmetres de casa seva. La història d’en Cristian, i dels seus pares, la Cristina i en Toni, és la d’una batalla inèdita, que després de mesos de calvari ha acabat amb una decisió sense precedents a Espanya.
Tot va començar el mes de març passat. El CEIP Reis Catòlics de Silla, de València, l’escola pública ordinària que van triar els seus pares i la mateixa on va la seva germana, va decidir després d’elaborar un informe psicopedagògic que no podien atendre les necessitats del menor per falta de recursos.
La mare descriu el moment: “Va ser molt dur, el director del centre i l’inspector ens van dir que havíem de portar en Cristian a una escola especial a 30 quilòmetres, a Sueca. És a dir, segregar-lo i apartar-lo del seu entorn, de la seva germana, de la seva gent”. El centre ni tan sols va atorgar el temps de trenta dies perquè la família pogués interposar un recurs d’alçada, i l’endemà ja van impedir entrar el pare amb el nen en l’escola, amb presència de la policia local. “Ens esperava a la porta una bidella amb el saquet amb el pitet del nen”, assenyala la Cristina amb llàgrimes als ulls.
La família va decidir lluitar. Cristina Defez, administrativa a l’atur, i Toni Martínez, obrer en una fàbrica de plàstic, van contactar amb la lletrada Sandra Casas, especialitzada en polítiques socials i d’inclusió. I van presentar una demanda contra l’administració valenciana que s’ha resolt aquesta setmana.
Immediatament, la justícia va ordenar mesures cautelars perquè el nen pogués continuar anant a la seva escola fins que hi hagués sentència. “Però era terrible veure’l al pati sense que cap professor es preocupés per ell”.
Ara, tot i això, la sentència deixa clara quina ha de ser l’actuació del centre i de la conselleria. La sentència de la magistrada del jutjat del contenciós administratiu número dos de València deixa clar que l’educació “ha de ser inclusiva, és a dir, s’ha de promoure l’escolarització dels menors en un centre d’educació ordinària, proporcionant-li els suports necessaris per a la seva integració en el sistema educatiu si pateixen algun tipus de discapacitat”. Resol que l’Administració educativa “ha de tendir a l’escolarització inclusiva de les persones discapacitades i només quan els ajustos que hagi de fer per a aquesta inclusió siguin desproporcionats o no raonables, podrà disposar l’escolarització d’aquests alumnes en centres d’educació especial”.
La jutgessa subratlla que “adoptar una modalitat diferent de l’habitual i ordinària pot vulnerar un dret fonamental”, ja que en el cas d’alumnes amb trastorn de l’espectre autista (TEIA) “es declara que, de partida, estan en una posició de desigualtat que els fa creditors d’una resposta administrativa adequada a les seves necessitats”.
La Cristina explica que tot just quan es va saber la sentència ella i la seva advocada es van citar amb el director del centre, que va intentar eludir una altra vegada el problema al·legant desconèixer el text de la jutgessa. Tot i això, després que la notícia s’hagi divulgat, la conselleria ha reaccionat. Ara la família espera saber si Educació recorrerà la sentència, però no sembla probable. Mentrestant, en Cristian podrà continuar estudiant a la seva escola, amb el suport necessari a què obliga la justícia. “Volem que aquest cas es conegui, ja que crea un precedent que pot ajudar moltes famílies que necessiten que l’administració defensi la inclusió”, conclou la mare d’en Cristian.
La jutgessa defensa la inclusió educativa i adverteix del risc de vulnerar un dret fonamental