La taxa Google europea es dilueix en un ventall d’impostos nacionals
L’avantatge fiscal de les digitals davant la resta d’empreses és de 14 punts
Tot indica que no hi haurà taxa digital europea ni a curt ni a mitjà termini, i que serà substituïda per tot un ventall de taxes nacionals que una dotzena de països aplicaran pel seu compte, entre ells Espanya i França. L’última reunió de ministres d’economia europeus va ser bastant concloent. Malgrat les rebaixes ofertes respecte a l’àmbit i als terminis d’aplicació de la taxa, els irreductibles, bàsicament Irlanda i els nòrdics, continuen mantenint la seva oposició a aquest tribut.
Exposen una tríada d’arguments. Una raó és que no creuen apropiat que la taxa s’apliqui sobre la xifra de negocis; una altra és que no creuen que es pugui implementar només a nivell europeu sinó que ha de tenir cobertura mundial; i finalment també hi ha el temor que provoqui represàlies de Washington, ja que els grans perjudicats serien Google, Facebook i altres plataformes digitals nord-americanes.
Davant aquesta cadena d’obstacles, França, que és la gran impulsora de la idea i que s’endurà una manifesta derrota política si fracassa, ha desplegat una gran panòplia de raons i molta persuasió per justificar-la. El seu ministre de Finances, Bruno Le Maire, ho ha plantejat com “una exigència de justícia”, perquè considera inadmissible que les companyies digitals siguin gravades 14 punts per sota que la resta d’empreses. A més, avança que la fiscalitat és només un dels elements que s’hauran d’afrontar respecte a aquestes plataformes digitals, que acumulen “massa capital i massa poder” i que provoquen problemes de competència. Segons Le Maire, la concentració del sector en mans d’uns quants gegants, impedeix el creixement de qualsevol altra empresa que pugui oferir la més mínima competència, ja que les startups prometedores són invariablement absorbides pels grans.
Al costat dels arguments, França va multiplicar els gestos de persuasió cap a una Alemanya que, partidària al principi de la iniciativa, va anar refredant-se progressivament i només ha donat suport a la taxa a canvi de successives rebaixes en la seva aplicació.
D’aquesta forma, va arribar l’últim intent, ja gairebé a la desesperada, de salvar el projecte. Dimarts, París i Berlín van proposar limitar l’àmbit del gravamen i aplicar només un 3% als ingressos per la publicitat en línia, amb la qual cosa afectaria principalment Google i Facebook, i deixaria exemptes altres plataformes com Uber i Airbnb. Això suposava reduir de forma considerable la recaptació prevista. Si amb l’impost complet, es van calcular uns ingressos de 5.000 milions d’euros per any al conjunt de la UE, amb aquesta reducció la recaptació quedaria en uns 1.200 milions. A més, també s’endarreriria l’entrada en vigor de la taxa fins al gener del 2021 i només s’aplicaria si en aquella data no s’hagués acordat la taxa a nivell mundial.
L’intent va ser fallit. França no va aconseguir suavitzar l’oposició al projecte i, encara que al març es tornarà a tractar el tema, les possibilitats d’acord són mínimes. En un tema com la fiscalitat, on es decideix per unanimitat, un sol vot en contra, sigui d’Irlanda, Dinamarca, Finlàndia o Suècia, els quatre irreductibles, veta la taxa. Tan malament està el tema que el ministre francès, Bruno Le Maire, gran impulsor de la taxa, de tornada a París va anunciar que preparava el seu propi impost. “Em dono a mi mateix fins al març per aconseguir un acord europeu sobre la taxa digital als gegants digitals –va dir Le Maire– si no funciona, ho farem a nivell nacional a partir del 2019”.
També Espanya posarà en marxa la seva pròpia taxa digital en una fórmula calcada la proposta inicial de la Comissió Europea. Segons la ministra d’Economia, Nadia Calviño, “en les properes setmanes” el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei corresponent. Aquesta taxa és un dels nous tributs amb què el govern espanyol espera equilibrar els seus pressupostos. Ja són una dotzena els països europeus que tenen plans en marxa per aplicar algun tipus de taxa digital, amb l’impacte que tindrà aquesta disparitat de criteris al mercat únic europeu.
Les afectades són firmes nord-americanes i la por de les represàlies sobrevola el rebuig irlandès i nòrdic