De la pau a la tragèdia
El govern de Belisario Betancur (1982-1986) va ser un dels més convulsos de la història recent de Colòmbia a causa de diverses tragèdies, però sobretot del sagnant assalt al Palau de Justícia, mai no aclarit. L’exmandatari va morir divendres a Bogotà als 95 anys.
El 6 de novembre del 1985 un comando de la guerrilla M-19 va entrar al Palau de Justícia de Bogotà. L’exèrcit va envoltar amb tancs l’edifici, on hi havia 350 ostatges. Betancur va decidir no negociar amb els guerrillers, que suposadament pretenien “jutjar” el seu govern, a qui acusaven d’incomplir els acords de pau. Tot i això, la situació se li va escapar de les mans al mandatari, en un fosc episodi que va acabar l’endemà amb 98 morts (incloent-hi el president del Tribunal Suprem i diversos magistrats) i 11 desapareguts, alguns dels quals van ser trets vius pels militars de l’edifici, que va acabar reduït a cendres, i els seus expedients, cremats.
El Tribunal havia de decidir aquells dies sobre l’extradició als EUA dels capos del narcotràfic, que, amb Pablo Escobar al capdavant, s’havien unit per fer front a l’Estat, així que una de les hipòtesis és que l’assalt al centre del poder judicial va ser impulsat i finançat pels càrtels.
Betancur es va negar a negociar amb la guerrilla per no demostrar feblesa, després de rebre fortes crítiques des de la dreta. Malgrat que era membre del Partit Conservador, ja s’havia convertit en el primer president a obrir un procés de pau amb tots els grups insurgents (incloent-hi les FARC, l’ELN i l’M-19), enarborant una campanya amb un eslògan que avui sembla modern: “Sí que es pot!”. Betancur, defensor dels acords recents de pau amb les FARC, també va ser el primer mandatari a reunir-se cara a cara amb guerrillers (dos comandants de l’M-19) en una trobada discreta a Madrid el 1983. No obstant això, l’atac al Palau de Justícia va acabar de liquidar el diàleg de Betancur, cosa que probablement era una de les intencions dels instigadors de l’assalt.
Al president també li van tocar dues tragèdies: el terratrèmol de Popayán, el 1983, en què van morir prop de 400 persones, i l’erupció del volcà Nevado del Ruiz, que va causar una allau de llot sobre la localitat d’Armero, amb 20.000 morts, entre ells la nena de 13 anys Omayra Sánchez, que es va convertir en l’emblema d’aquella catàstrofe, després que la seva agonia fos transmesa per televisió durant uns quants dies, en què va estar atrapada sota l’aigua sense que els rescatadors la poguessin salvar. L’erupció va tenir lloc una setmana després de la presa del Palau de Justícia, fet que va ajudar a l’oblit d’aquest episodi.
Betancur havia començat la presidència renunciant a organitzar el Mundial de futbol del 1986, que la FIFA havia concedit a Colòmbia. El mandatari va justificar la seva decisió per centrar els recursos en altres necessitats, perquè “sabem que el malbaratament és imperdonable”. “García Márquez ens compensa totalment el que perdem de vitrina amb el Mundial de futbol”, va dir Betancur quan va oficialitzar la renúncia a un campionat que va acabar organitzant Mèxic.
D’origen humil, Betancur era fill d’un traginer d’Amagá, la localitat d’Antioquia on va néixer, malgrat que el seu lloc al món era Barichara, poblet colonial del departament de Santander on aquest corresponsal va tenir ocasió de coneixe’l el 2015, després de complir la promesa de retirar-se de la vida política quan va deixar el poder.
El govern del president Betancur va quedar marcat per la fosca presa del Palau de Justícia