Els altres pessebres
L’art de crear pessebres vol ser patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco
Com ja és habitual, el pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, enguany dissenyat per l’escenògraf Sebastià Brosa, ha aixecat polseguera. I des de l’arquebisbat de Barcelona s’han vist forçats a respondre: “Des de l’Església som partidaris de fer betlems que puguin ser gaudits i entesos per tothom, especialment pels més petits. És el cas del pessebre que es pot visitar al claustre de la catedral, a 200 metres de la plaça Sant Jaume”.
Es referien al pessebre de la catedral que es pot visitar gratuïtament cada dia (de 9.30 h a 12.30 h i de 17.45 h a 19.30 h). Però no és l’única alternativa. Pràcticament a la mateixa distància trobem un altre pessebre tradicional, al pati del Museu Marès de Barcelona (plaça Sant Iu, 5), realitzat per l’Associació de Pessebristes de Barcelona. És una obra que ha suposat més de dos mesos de feina a un equip d’una vintena de voluntaris. Els pessebristes han representat com a paisatge de fons el Pedraforca i les figures s’han portat d’Itàlia (es pot veure fins al 2 de febrer, de dimarts a dissabte, de 10 h a 19 h, i diumenge, de 10 h a 20 h). Són moltes les esglésies i espais on es fan pessebres. En destaquem quatre més: parròquia de la Mare de Déu de Betlem (c/Xuclà, 2); La Casa dels Entremesos (plaça Beates, 2), en clau d’humor i amb els gegants de Ciutat Vella; Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Baixada del monestir, 9); i Museu Diocesà de Barcelona (Pia Almoina). I tot això sense oblidar el mercat de Santa Llúcia, a la plaça de la catedral
Aquesta setmana també han començat els pessebres vivents; a Catalunya se celebren en 42 poblacions
i la Sagrada Família, on cadascú pot comprar les figures i fer el seu propi pessebre.
Fora de Barcelona són molts els pessebres que podríem destacar. A Terrassa celebren el 75è aniversari de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, entitat vinculada a la parròquia del Sant Esperit. El bisbe Sáiz Meneses va destacar durant la benedicció dels pessebres, al soterrani de l’atri de la catedral, que és una expressió de la fe que s’ha convertit també en una mostra de cultura, educació i solidaritat.
A Parets del Vallès s’organitza el pessebre tradicional sobre taula més gran de Catalunya. Ocupa 230 metres quadrats i es podrà veure fins al 27 de gener. L’Associació Pessebrista de Tarragona ha fet un pessebre amb 13 diorames a la cripta de l’església de Sant Antoni de Pàdua (Rambla Nova, 105). A Girona, torna la 35a exposició de pessebres i el 31è concurs de pessebres Arcàngel de la Catedral del 15 de desembre al 6 de gener, als espais Carbonera i Cisterna del Museu d’Història (de 17 h a 20.30 h). Ia Tortosa, exposició de diorames i pessebres als baixos del Palau Episcopal.
Cal recordar que abans de l’estiu es va presentar, entre diversos països, una proposta a la Unesco perquè es declari patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’art de crear pessebres. I a Montblanc hi ha el Museu del Pessebre de Catalunya.
A més, tenim la tradició dels pessebres vivents. Segons la Coordinadora de Pessebres Vivents, creada el 1991 i presidida per Jordi Filella, de Les Gunyoles d’Avinyonet, se’n celebren 42 arreu del país. Aquesta setmana han ja començat els de Prullans, Santa Pau i Navata, avui a Sant Fost i continuaran fins al 13 de febrer. Avui mateix, a Barcelona, se celebra un pessebre vivent al Poble Espanyol.