El món científic de Da Vinci
Els Uffizi il·luminen la seva fascinació per l’aigua i la geologia exposant el ‘Còdex Leicester’
Quin és l’autèntic Leonardo Da Vinci? L’arxiconegut pintor o bé el científic que va escriure desenes de documents que reflectien una de les ments més avançades de la història? Aquesta és la pregunta que es podria resoldre aquests dies a la Galeria dels Uffizi de Florència, la primera italiana que celebra una gran mostra per commemorar el cinquè centenari de la mort del geni.
Mentre França i Itàlia es barallen per les obres de Leonardo per a la gran exposició que prepara el Louvre l’any que ve, Florència ja ha començat a celebrar l’aniversari amb L’aigua, microscopi de la naturalesa, la primera i
única mostra que exposa el Còdex Leicester, que reflecteix els estudis i pensaments que va escriure Leonardo Da Vinci sobre l’aigua i la geologia. Serà al museu fins al 20 de gener.
“Vostè no està fascinada per l’aigua?”, pregunta el comissari de la mostra i director del museu Galileu de Florència, Paolo Galluzzi. “Leonardo estava fascinat per l’aigua i els fluids. En tenia prou observant com es mou, com són de complexes les desviacions; volia saber si hi havia una regla segons la qual quan l’aigua que baixa d’un riu es troba un obstacle, hi ha tota aquella escuma i estranyes figures. Va fer molts estudis i experiments per estudiar aquests fenòmens i va creure que els havia entès per controlar més bé la força de l’aigua, que en aquell moment era una font d’energia com ho és avui el petroli”, explica Galluzzi amb devoció.
El Còdex Leicester és un dels 21 còdexs o manuscrits que va escriure Leonardo amb una cal·ligrafia diminuta al llarg de la seva vida que han arribat fins als nostres temps. Segurament n’hi devia haver molts més, però es van perdre pel camí. Aquest està format de 36 folis que, doblegats, feien 72 pàgines, i escrit de dreta a esquerra, perquè era esquerrà.
Leonardo Da Vinci va escriure aquest tractat durant l’última etapa de la seva vida, entre el 1504 i el 1508, a Florència. Era una època resplendent per a la ciutat toscana, plena de grans personatges de les lletres, de les arts i de les ciències, que Benvenuto Cellini va batejar com “l’escola del món”. Da Vinci estava immers en una intensa activitat artística i científica. Feia estudis d’anatomia a l’hospital de Santa Maria Nuova, volia que l’home estigués en condicions de volar, concebia una pintura mural que expliqués la batalla d’Anghiari al Palazzo Vecchio (que finalment no va dur a terme) i volia aconseguir que l’Arno arribés al mar mitjançant un canal navegable.
Entre tots aquests projectes, el Da Vinci de la maduresa escriu aquest còdex, que s’endurà amb ell com tots els altres quadres i tractats que considerava de gran valor quan se’n va anar a viure a França, on va acabar morint el 1519. El Còdex Leicester formava part de la recopilació d’escrits que, després del seu traspàs, el seu alumne Francesco Melzi es va emportar a Milà. En aquesta fase és probable que encara no hagués estat cosit. Potser fins i tot va ser concebut com un llibre.
De tots els còdexs que ens han arribat fins avui, és el més desconegut. És l’únic que no pertany a un Estat, sinó a un propietari privat. El tenia el lord anglès Leicester des de principis del segle XVIII, i és conegut pel seu nom des d’aleshores. Després el va comprar el milionari californià Armand Hammer en una subhasta de Christie’s el 1980. El seu conseller artístic, l’italià Carlo Pedretti, era un gran expert en Leonardo i li va aconsellar que l’alliberés i es mostrés com està exposat ara. Després, el 1994 el Leicester va passar a mans de l’actual propietari, el magnat fundador de Microsoft, Bill Gates.
De convence’l que deixés el còdex als Uffizi se’n va encarregar el director, l’alemany Eike Schmidt, que abans era comissari a l’Institut d’Art de Minneapolis.
“Allà vaig fer una mostra amb la interpretació del Leicester. Estava en contacte amb l’agent de Bill Gates que s’encarregava del còdex. Així com vaig arribar als Uffizi vam parlar de la possibilitat de donar alguna cosa més, i ho vam aconseguir amb la interpretació de Galluzzi”, explica Schmidt.
La condició que va posar Gates va ser que l’exposició no només ensenyés el còdex, sinó que fes servir tot un seguit d’eines interactives que permetessin acostar l’univers leonardesc als menys entesos. Ho aconsegueix gràcies al Codescope ,un avançat instrument digital gràcies al qual és possible fullejar amb una representació digital d’altíssima resolució el manuscrit, amb funcions de transcripció, traducció dels textos i també unes síntesis de les idees més importants de cada pàgina.
Entre els continguts més reveladors del Leicester hi ha els estudis de les ramificacions dels fluids. Per exemple, Leonardo arriba a la conclusió que encara que un riu o una vena del cos humà es parteixi en diversos camins, el volum sempre serà el mateix que en el moment original. Aprèn els experiments per establir la relació entre el volum de l’aigua i el vapor. Dissenya una màquina innovadora per crear el seu projecte de canal per unir l’Arno amb el mar, o un instrument per comptar les distàncies a través dels girs de les rodes, el primer comptaquilòmetres que es coneix.
Altres conclusions desafiaven clarament les creences religioses de l’època, com les pàgines en què Leonardo assumeix que la Terra es va crear fa milions d’anys, i no pas 4.000 abans del naixement de Jesucrist, com s’assegura en els textos bíblics. Arriba fins aquí després d’estudiar els fòssils de les muntanyes i determinar que hi va haver molts diluvis i no només un, com s’afir- mava, i que la vida a la terra estava destinada a desaparèixer a causa de l’aigua.
L’exposició tanca amb unes reproduccions dels quadres més famosos de Da Vinci, com la Mona Lisa o La Mare de Déu de les roques. El que resulta màgic és comprovar de quina manera totes les conclusions científiques estan plasmades a la seva obra pictòrica. Les muntanyes al fons de La Mare de Déu de les roques, per exemple, són blaves perquè Leonardo havia entès que els àtoms estan impregnats de l’aigua dels oceans i els rajos del sol les tenyeixen d’aquest color. A La Gioconda fa servir la mateixa llum que estudia a la cara fosca de la Lluna per enfosquir les parts menys il·luminades de la cara de la dona més misteriosa de la història de l’art.
“És molt més important el Leonardo científic, sens dubte”, diu el comissari Galluzzi. El director Schmidt, al contrari, el contradiu. “En qualsevol petit dibuix es veu que no obrava mai sense una gran ment científica. El Leonardo científic i l’artista es poden dividir, i aquesta exposició ho demostra”, sentencia.
El còdex és l’únic que està en mans privades: el seu propietari és Bill Gates
És un dels 21 còdexs que es conserven i que va escriure amb una cal·ligrafia diminuta
A ‘La Gioconda’ Da Vinci utilitza la mateixa llum que estudia a la cara fosca de la Lluna