Tens un e-mail
Tens un e-mail és el títol d’una pel·lícula del 1998 protagonitzada per Meg Ryan i Tom Hanks. És la història dels amos de dues llibreries que són rivals i que, sense saber-ho, mantenen una relació d’incipient amistat per correu electrònic. El títol apel·la a l’emoció que tots dos senten quan reben un correu: És del meu amant cibernètic?
Han passat vint anys des de Tens un e-mail, les adolescents han deixat d’imitar el pentinat de l’actriu i el correu electrònic ha perdut definitivament tota la seva emoció, per acabar convertit, en algunes professions o pantalles, en una tortura. En Tom i la Meg avui es comunicarien per Whatsapp, Instagram, Snapchat o qualsevol nova plataforma (a la qual també dediquem el nostre temps), de manera que l’e-mail ha quedat en bona part restringit a les comunicacions professionals. I en vint anys, com tota la comunicació digital, el seu ús s’ha multiplicat exponencialment.
En el minut que aproximadament fa que llegiu aquesta columna, a tot el planeta s’han enviat al voltant de 187 milions de correus electrònics, segons un estudi, amb dades del 2018, de la companyia d’anàlisi Cumulus Media; però és que en aquests 60 segons també s’han enviat 38 milions de watsaps, 481.000 missatges de Twitter, s’han vist 4,3 milions de vídeos de Youtube, 174.000 fotos a Instagram i els nous Tom i Meg han penjat 1,1 milions de fotos a Tinder. Per comprendre’n els efectes i combatre el tsunami hauran de passar 20 anys més.
Ara per ara han nascut programes que discriminen si el correu rebut feia olor de porno o d’estafa, si és part d’una llista o si és personal i directe, i amb això es poden eliminar o ordenar segons una suposada importància. Tot i que això encara pot resultar fatal. Ni tots els correus enviats a cent o mil destinataris es poden menystenir ni tots els personalitzats són d’interès. També han començat a néixer plataformes que insten al bon ús de la tecnologia. Fa un any, centenars de professionals d’àmbits diversos van promulgar la carta de Copenhaguen, que demana una tecnologia al servei de les persones i no a la inversa, i els últims mesos també ha nascut Time Well Spent (TWS). Va ser creada per Tristan Harris, un exexecutiu de Google alarmat per la carrera cega en què ens hem embarcat. No és casual que hagin sorgit alternatives a l’e-mail d’en Tom i la Meg: les tecnològiques busquen la nostra atenció, neixen una rere l’altra per fer-nos sentir desfasats. Per això TWS ha creat un decàleg que resulta suggeridor perquè ens reapropiem del nostre temps. Entre altres mesures, proposa que configurem en blanc i negre la pantalla d’inici del mòbil (es pot fer), de manera que el color de les aplicaions no sigui un reclam; que eliminem del mòbil totes les xarxes socials (es pot fer) i les consultem només en un ordinador o que, en lloc d’escriure, enviem notes de veu. A banda que el missatge guanya matisos, convida que ens deixem de comunicar per e-mail i quedem per veure’ns, sigui a la llibreria o no. Es pot fer.
Cada minut s’envien al món 187 milions de correus, 38 milions de watsaps i 481.000 tuits