Classe del Barça
Liderat per un Messi majúscul, el campió goleja un Espanyol tou
Cornellà es va quedar mut. Al descans totes les il·lusions dels aficionats blanc-i-blaus se n’havien anat en orris. El Barça enfilava el camí dels vestidors amb un 0-3 fenomenal, producte del seu punch, el seu art i l’encís del seu geni: Lionel Messi. L’Espanyol havia rebut una classe ofensiva del Barça, liderat per una estrella exaltada que va estar secundada per un Dembélé connectat i un Luis Suárez que va reaparèixer amb grapa. Dos gols de falta de l’argentí, un d’estètic del francès i un altre sense angle de l’uruguaià van certificar la victòria.
L’equip barcelonista va provocar la quarta derrota seguida del seu veí, que perd l’empenta amb què va començar la temporada. Els blaugrana, en canvi, apuntalen el lideratge gràcies a la seva punteria i a les facilitats que li va donar un rival que es va fer un embolic entre ser ofensiu i defensiu i es va acabar quedant a mig camí.
Quan el déu del futbol ho vol, tothom es posa ferm, tant companys com contraris. Quan Messi salta al camp amb ganes de ser el protagonista, ho sol aconseguir. Quan el de Rosario –millor exponent futbolístic d’un país que viu pendent d’una final de la Libertadores que no s’acaba mai– trepitja la gespa amb el desig d’ahir a la nit, poca cosa poden fer els adversaris. Cal gaudirne, aplaudir-ho i contemplar-ho. El crac va obrir el marcador amb un llançament de falta magistral, imparable. La infracció la va provocar ell mateix. La posició era ideal, centrada a la frontal. Va armar la cama, va fixar la mirada i la va clavar. Diego López es va estirar, però li va ser impossible treure-la. La grada va protestar una falta prèvia de Lenglet a Melendo que certament va existir.
El Barça ja manava un cop passat el quart d’hora, ja anava al davant després d’uns inicis de tempteig. Valverde va apostar, amb bon criteri, per continuar comptant amb un Dembélé greixat abans que per Coutinho, sense encant. Mentrestant Rubi va sorprendre amb els homes i el sistema. L’aplaudit entrenador blanc-i-blau va mirar de tancar els espais del Barça poblant el centre del camp amb Víctor Sánchez per l’esquerra, Hernán Pérez per la dreta, Roca i Darder en el doble pivoti i Melendo a la mitjapunta. Una tàctica més conservadora del que és habitual. No va funcionar. El ritme del derbi gairebé sempre va ser blaugrana. No és que els de Valverde estiguessin sempre delicats a l’hora de conduir la pilota de la defensa a l’atac, però quan es plantaven en camp contrari Messi s’atipava de conduir la pilota amb llibertat, de fer ziga-zagues i de ser l’amo.
Després del 0-1 van aparèixer tots els nervis de l’Espanyol, producte dels seus resultats anteriors. Els blanc-i-blaus generaven sensació de perill en córners i centrades laterals, però darrere es convertien en un flam i perdien pilotes.
Aquestes recuperacions eren un tresor per al Barcelona. Luis Suárez, que va tornar després dels seus problemes al genoll, hauria pogut signar el segon després d’una passada de Messi, però va estavellar la
L’AMO DEL PARTIT
Messi va clavar dos gols de falta, va assistir Dembélé en un altre i es va atipar de fer conduccions i desbordaments
MÉS PROTAGONISTES
El davanter francès i Luis Suárez van completar el resultat per a un Barcelona superior
DAVALLADA BLANC-I-BLAVA
Rubi va confondre l’Espanyol amb una tàctica híbrida, que va sumar la seva quarta derrota consecutiva
rematada en Diego López. Es veia venir que el Barça podia fer molt de mal, i tot seguit Messi va giravoltar amb màgia a dues passes de l’àrea. L’argentí va caure, es va aixecar i va col·locar una pilota en diagonal cap al flanc esquerre per a Dembélé. El francès, amb una sang freda ressenyable, es va canviar la pilota de cama i amb la dreta la va estampar a la xarxa amb un bonic xut de rosca.
El nou cop abans de la mitja hora no va fer altra cosa que convertir el partit en una sabana d’espais per al Barça, uns latifundis molt llaminers per atipar-se. Messi ho va interpretar així i va col·locar una altra pilota d’escaire i cartabó per a Luis Suárez, que va rematar de volea al pal. Després va ser Rakitic qui va rematar de cap amb tot a favor i Diego López va salvar el gol al límit.
A punt del descans, però, el porter no va poder desbaratar una rematada sense angle de Suárez, que va rebre una assistència a l’espai de Dembélé i es va desfer en el cos a cos d’un tou David López. El xut va passar entre les cames del porter blanc-i-blau, que va desviar la pilota cap a la seva porteria.
Cinc rematades a porta durant el primer acte del Barcelona i tres gols de bona factura. El derbi quedava vist per a sentència a falta d’una reacció d’orgull de l’Espanyol, que ho va intentar a còpia de gosadia i atac.
Però mai va aconseguir ficar-se en el partit, ja que Messi va continuar amb la seva classe habitual. Es va quedar a prop de batre Diego López amb la dreta, però ho va tornar a fer amb l’esquerra. Va arribar el quart blaugrana amb un altre tir lliure espectacular, rotund, un autèntic curset a la seva bota. Admiració del Barça i impotència blanc-i-blava. Rubi acabava de posar en escena Piatti i Sergio García a la recerca de més pólvora, però el dia ja estava perdut per a l’espanyolisme.
Amb el partit resolt Valverde es va decidir a rellevar alguns homes i va col·locar Coutinho per Dembélé. L’Espanyol no va tenir ni el consol del gol de l’honor. Ho va fer per mediació d’Óscar Duarte, però el VAR va veure que hi havia fora de joc després d’una espera que es va allargar més de dos minuts. El públic va anar abandonant gradualment la graderia. El seu equip havia estat molt inferior contra un Barcelona contundent.