‘Game over’
La notícia del dia, engolida entre muntanyes d’informació, es va produir ahir a Lausana. El Comitè Olímpic Internacional va decidir en una reunió no contemplar de moment la consideració dels denominats eSports (els videojocs de tota la vida) com a esport convencional, esquivant la seva inclusió en pròxims Jocs Olímpics. La decisió ens dona la raó, momentània, als qui pensem que no és el mateix jugar a futbol (o a altres esports) que prémer uns botons amb la pretensió de fer-ho; com no és el mateix olorar la gespa, trepitjarla i entrar en contacte amb la pilota que tancar-se en una habitació amb probables alts índexs d’olor de tigre. Tampoc el rugir natural de la grada troba la seva equivalència en el crit enllaunat que ens torna el monitor de televisió, garbuix de fibres, cables i sensors que no es podrà comparar mai amb la suor de les pells i els esforços que fem nosaltres, els humans.
L’esport, el futbol entre ells, és el que es va viure ahir a Cornellà. Amb les seves imperfeccions, però és això. Té gràcia, la cosa. Per començar, el partit va deixar dos gols dels anomenats “de videojoc”. Tots dos van contenir una plasticitat gairebé inversemblant. En el primer la pilota va traçar una línia que va semblar sorgida d’un comando de saberuts enginyers en robòtica. En això s’ha convertit el peu esquerre de Messi, en una eina de destrucció selectiva que respon a coordenades que suposem humanes encara que ja no sabem què pensar. La falta directa va entrar per l’escaire i Gary Lineker, àgil amb els dits com els consumidors d’eSports, va tuitejar: “Cinquè a la Pilota d’Or...” i va adjuntar aquelles emoticones que es pixen de riure. El mateix peu va filtrar minuts després una immensa passada interior a Dembélé, jugador que sempre retalla abans de desenfundar, sigui des de l’esquerra o des de la dreta. Ho va fer a Cornellà i el seu xut parabòlic va entrar com ho feien al pal llarg els del portuguès Luis Figo. Amb perdó.
Es fa difícil saber per què l’Espanyol va ser tan poruc ahir a la nit. Si alguna cosa distingia Rubi fins ara era la personalitat que transmetia el seu equip. És possible que, a causa de la mala ratxa amb què arribaven, els dubtes hagin entrat al subconscient de l’entrenador, artífex davant el Barça d’un híbrid estrany que es va quedar a mig camí de no se sap molt bé què. No veure els locals capaços d’atrevir-se amb el 4-3-3 a casa va tenir alguna cosa de vi negre del bo barrejat amb gasosa. No va funcionar. Tampoc no és normal que a Cornellà hi vagin només 24.000 espectadors per presenciar un derbi que a priori es prometia més igualtat.
Una última lectura del partit. El derbi tenia el seu risc fregat col·lateralment pels lamentables fets de la Copa Libertadores. Després de passar-nos setmanes pontificant sobre “que malament que estan el futbol i la... [aquí el tertulià es posa transcendent] societat argentina”, hauria resultat patètic menjarse alguna apedregada contra un autocar o alguna baralla de carrer. Ahir, a Cornellà, simplement es va insultar, com també ho fa la grada d’animació blaugrana al Camp Nou contra el club blanc-i-blau. Tot un
El dia en què el COI decideix que els eSports no són un esport, Messi i Dembélé marquen gols de videojoc