Un gol desmunta els plans blanc-i-blaus
Convenciment. Quan t’enfrontes a un equip com el Barcelona depens molt del convenciment amb què arribes al partit. En aquest sentit, les últimes tres derrotes de l’Espanyol a la Lliga no donaven excessiu marge a la credibilitat de poder guanyar o empatar. I això et passa doble factura perquè no permets que la teva ment et vegi com a superior, i si alguna cosa es necessita per jugar contra l’equip de Valverde avui dia, és prou desimboltura per agredir-lo futbolísticament i generar-li dubtes per afeblir-lo.
Concepte inicial. El plantejament
tàctic inicial de Rubi va ser clar i correcte per molt que el marcador no ho mostrés així. Els seus jugadors es van col·locar en una espècie de 4-1-3-2 en què els protagonistes eren les individualitats a la línia mitjana de Marc Roca. El del planter se situava per darrere de la línia de tres mitjans per protegir els seus centrals i per evitar que hi hagués un espai entre la línia defensiva i els migcampistes on Messi pogués trobar un oasi, i d’aquesta manera minimitzar el nombre de pilotes que li poguessin arribar. D’altra banda, cridava l’atenció la línia de dos protagonitzada per Borja i Melendo. Els dos puntes es van abstenir de pressionar els centrals i el seu gran objectiu també va ser aïllar Busquets de la participació al joc ofensiu i defensiu. Els minuts
de l’Espanyol previs al primer gol tot va evolucionar de la manera planificada, però el gol encaixat, sumat a la falta de confiança i a Messi, va anar delatant els defectes ofensius del plantejament.
Pèrdues. Les pèrdues de pilota van sentenciar l’Espanyol perquè el Barcelona no generava prou joc per crear ocasions de gol i, en canvi, van ser tantes i tan greus les pilotes perdudes que el Barcelona va poder envestir els locals la primera meitat. Les pèrdues de pilota es poden produir per diverses raons i l’Espanyol va tenir el demèrit d’acumular-les totes. Unes vegades poden ser per un accident, relliscar o ensopegar; d’altres, per un control mal orientat. També es van perdre per decisions errònies,
com passades horitzontals, quan, a més, no hi ha ningú per interceptar el rival que roba l’esfèrica. I això va anar engrandint Messi, que va trobar espais d’aquells de què fa temps que no gaudia. Però el pitjor és quan la forma en què has decidit treure la pilota des de darrere és responsable del teu desgavell. Es poden cometre errors, però quan és la teva pròpia manera de jugar la que els genera, significa que cada sortida de pilota és un risc. Ahir l’Espanyol va decidir en massa ocasions passar en vertical per Marc Roca, quan estava d’esquena al camp contrari i allunyat excessivament dels seus companys. Hauria estat millor no col·locar els laterals tan alts i que aquests es connectessin amb els centrals, i aleshores, quan el rival
balancegés el seu equip cap al lateral, buscar espais on hi hagués més facilitat de transició.
Reacció. Quan el teu equip és un drama a la sortida de l’esfèrica, perquè ahir l’Espanyol ho era, has de generar un hàbitat on els teus puguin respirar. Encara que sigui durant 5 o 10 minuts. Hauria estat molt positiu que Diego López hagués tret llarg per instal·lar-se en camp blaugrana. El que no pots permetre és que una vegada i una altra el teu equip iniciï les jugades d’atac de l’equip rival.
Dignitat. Ahir els jugadors van perdre un partit, però en cap moment no van abaixar els braços, i això és molt important que ho remarquem.