Messi devalua la Pilota d’Or
El derbi no es va assemblar al pronòstic de Valverde, que va anticipar un partit amb molt cor i poc cap. Els precedents apuntaven a un duel aspre, presidit pels comptes pendents, però Messi va decidir una altra cosa. Una setmana després de quedar relegat al cinquè lloc en la votació de la Pilota d’Or, Messi va fer cendres qualsevol debat. Els seus rivals no són d’aquest temps. L’únic dubte respecte al geni argentí és la seva posició en l’escala històrica del futbol. Segurament també és el millor de tots els temps.
Només el Barça va ser reconeixible. Va jugar amb presència i sense distraccions. No va trobar resistència en un Espanyol tebi, que ha perdut les últimes setmanes les senyes d’identitat que el caracteritzaven aquesta temporada. Es va acular en el seu camp i es va oblidar de la pilota, en espera d’algun error que no va arribar. Elogiat per la seva innovadora ambició i per un joc elegant, l’Espanyol es va estimar més especular, potser perquè ha perdut la confiança que va definir el seu recorregut en l’arrencada del campionat.
La proposta de l’Espanyol va decebre, que només va recordar la seva bona lletra quan l’aventura resultava impossible. El 0-3 del primer temps va convertir el derbi en un partit amable, sense penes ressenyables. Fins i tot Piqué va viure una nit tranquil·la. La hipotensió de l’Espanyol es va traslladar a la grada, on la gent es movia entre la nosa pel joc de l’equip i la secreta admiració per les habilitats de Messi, autor d’una primera part impressionant.
Messi va oferir a Cornellà el millor del seu inigualable repertori: va clavar dos tirs lliures, un per cada escaire, va detectar Suárez amb la meravellosa passada que va precedir el tercer gol, va combatre com un gurkha la pilota que finalment va lliurar a Dembélé en el segon gol del Barça, va terroritzar l’Espanyol amb les seves famoses conduccions i va governar la nit amb una autoritat insultant.
Només un geni es permet una actuació d’aquest calibre, i aquí és on Messi no troba rival. Ningú no se li acosta quan utilitza tots els seus recursos. Com sol passar després de cada edició de la Pilota d’Or, Messi devalua immediatament l’opinió dels experts que s’atreveixen a contradir la seva direcció. Any rere any només hi ha una pregunta: com és possible negar el lideratge mundial a Messi?
Al seu voltant s’hi va aplegar un Barça competent, sotmès a un peculiar debat: Dembélé o Coutinho. Per polèmic que resulti, Dembélé comença a avançar el brasiler, que transmet una saudade preocupant. Sembla un futbolista estancat, sense atreviment, lluny de les expectatives que va generar el seu fitxatge. De successor d’Iniesta ha passat a titular incert.
Tot indica que el lloc se’l discutirà Dembélé, o al revés. No sembla que n’hi hagi un per a tots dos, o no amb la freqüència que es podia esperar quan van arribar a l’equip
Cada any sorgeix la mateixa pregunta: com és possible negar-li el lideratge mundial?
l’estiu del 2017. Qualsevol crítica a Dembélé no pot incloure la falta de desvergonyiment. En aquest aspecte té un avantatge considerable sobre Coutinho. El davanter francès sembla immune a les crítiques i a la pressió que té al damunt. Ni s’acomplexa, ni es rebel·la. És Dembélé fins a la medul·la, i d’alguna manera aquest caràcter l’ajuda.
Dembélé va jugar a l’esquerra i va ser important en el partit. Va marcar un golàs i va travessar sovint la defensa de l’Espanyol. La seva desinhibició comença a retre-li beneficis en un equip a qual va de primera el punt de bogeria del jugador francès. De mica en mica creix el seu paper a l’equip. Falta saber com metabolitza aquest creixement: si és per integrar-se a l’exigent dinàmica del Barça o per divertir-se i prou.