Un somni possible
Espanya cau en un grup amb la potent Alemanya, Xina i Sud-àfrica
Sempre podria haver estat pitjor, però la selecció femenina no es podrà queixar de la sort del bombo per al Mundial 2019 de França. En la seva segona participació en una fase final del campionat del món de la FIFA, la roja haurà de traçar el seu camí en un aspre grup B davant la poderosa Alemanya, vigent campiona olímpica, una Xina de semblant entitat i una debutant, Sudàfrica, la segona pitjor del rànquing de les 24 seleccions al sorteig d’ahir a La Seine Musical de París. A priori, per qualitat i trajectòria ascendent, les noies de Jorge Vilda haurien de poder passar a vuitens de final.
Ara bé, el tècnic madrileny, que va portar la selecció sub-17 al tron europeu i que està tenint un bon recorregut des que va agafar l’absoluta després del Mundial del Canadà 2015, tenia les seves reserves després del sorteig. “És un grup dur, difícil, on hi ha Alemanya, que és clara candidata al títol; la Xina, que és l’equip asiàtic que va fer quarts de final al Mundial anterior; i Sudàfrica, que és debutant, però a qui Nigèria no va ser capaç de guanyar. És un grup molt dur on cada par tit costarà de tirar endavant, però ens prepararem fort per competir”, deia.
Tanmateix, i veient el bombo, Espanya no en va sortir malparada, 12a del rànquing FIFA i havent estat la primera selecció europea a classificar-se després d’una fase espectacular (8/8 victòries, amb 25 gols a favor i només 2 en contra). Del bombo 1, dels caps de sèrie, no volia ni en pintura els Estats Units, primera del món i vigent campiona, que ha arrasat a la Concacaf. Va evitar l’amfitriona França (3) i el bronze mundial Anglaterra (4), però li va caure l’altre papus, Alemanya (2), bicampiona mundial (2003, 2007) i or olímpic a Rio 2016, i que ha estat en les set fases finals del Mundial FIFA. La Nationalelf és una de les seleccions més en forma: aquest any encadena 7 partits seguits guanyant, tot i que en la fase de classificació va cedir una derrota (7/8) a casa contra Is- làndia, la primera com a local en una classificació mundialista. Tot i així, el combinat que entrena Martina Voss-Teklenburg i guiat per l’espectacular Dzsenifer Marozsán, la capitana, és un dels favorits. Jugarà contra Espanya en la segona jornada, el 12 de juny en el Stade du Hainaut de Valenciennes.
Les espanyoles s’estrenaran en el seu segon Mundial contra una més assequible Sud-àfrica, una de les maries del bombo, ja que és una de les quatre debutants i la 48a selecció del rànquing (només al davant de Jamaica, 53a, una altra de les novelles amb Xile i Escòcia). En teoria, les subcampiones d’Àfrica, dirigides per Desiree Ellis, són un rival propici perquè Espanya sumi els 3 punts i encarrili la classificació a vuitens, de manera que superaria el paper en el Mundial anterior, el 2015, que va ser decebedor (20a: un empat i dues derrotes) i va acabar costant el càrrec a l’etern Ignacio Quereda, després de 27 anys ocupant la banqueta, a qui va substituir Vilda, procedent de la sub-19.
El tercer escull per entrar entre els 16 millors del món serà la Xina, 15a del rànquing però amb més tradició mundialista que Espanya, ja que ha estat en 6 de les 7 edicions anteriors i va arribar a una final (el 1999, la va perdre als penals amb els EUA). Les roses d’acer, dirigides per l’exinternacional Jia Xiuquan des del maig, tenen la golejadora Li Ying, la número 10, com a jugadora més perillosa.
Si acabés segona de grup Espanya es veuria a vuitens, el 24 de juny a Reims, amb el segon del grup F, el dels EUA, que probablement seria Suècia.
El sorteig d’ahir a París va oferir dos grups ressenyables: el del morbo, el D, amb Anglaterra, Escòcia, l’Argentina i el subcampió Japó; i l’exòtic C, amb Austràlia, Brasil, Itàlia i Jamaica. L’Holanda de la blaugrana Leike Martens, vigent campiona europea, jugarà a l’E contra el Canadà, el Camerun i Nova Zelanda.