La Libertadores de la Castellana
Mentre Madrid fa negoci i presumeix de múscul i poder organitzatiu, l’Argentina valora la final de la Libertadores al Bernabeu en clau de desastre nacional: l’evidència d’un país en decadència, una mena de símbol en negatiu, el que per a Espanya va ser el 1898 i la guerra de Cuba, però en versió futbolística. Ni el Boca ni el River volien venir, però tots dos són aquí. Per imperatiu legal. El Boca va apel·lar perquè li donessin la victòria sense jugar i el River va intentar que es jugués al Monumental. La Conmebol els va obligar a jugar a Madrid sense que se sàpiga gaire bé per què. Luis Rubiales, que sempre està a l’aguait, va intervenir. La UEFA ho va trobar força bé, la FIFA no va hi posar obstacles i Florentino Pérez es va avenir a deixar el camp de franc. O això diu. L’Argentina va plorar per la pèrdua de la seva final, però els argentins expatriats per Europa ho van celebrar força. Queda la preocupació pels 400 o 500 barras bravas que se sap que hi són. I la incertesa pel resultat. El River juga més bonic, però el Boca acostuma a tenir més grapa.
EL FUTBOL
El futbol ja és el que importa menys, per bé que avui (20.30 h) tornarà a ser el més important mentre duri un enfrontament que els aficionats argentins, unànimement, consideren que no s’hauria de jugar fora del país, i molt menys a Espanya. Malgrat que en aquesta final el gol en camp contrari no val doble, l’empat de l’anada a la Bombonera (2-2) donava un teòric avantatge al River pel fet de jugar a casa i amb el seu públic. Un factor camp que ara s’ha perdut perquè es juga en camp neutral i amb seguidors del Boca a la graderia. Tot i que les tàctiques són secret d’Estat en el futbol argentí, qui presenta més dubtes és el tècnic xeneize, Barros Schelotto, que té excedent a la davantera i podria apostar per un doble nou amb els sempre efectius Ábila i Benedetto. Per la seva banda, al River Gallardo disposa d’una plantilla més limitada però més conjuntada que l’etern rival. El Boca Júniors va començar ahir amb mal peu: el seu recurs per demanar de no jugar va ser tombat pel Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Lausana. Després del partit el focus d’atenció es traslladarà a l’Obelisc de Buenos Aires, on hi haurà amplis talls de carrers i un gran desplegament policial per evitar aldarulls i enfrontaments entre les dues barras
bravas. La ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, confiava aquesta setmana a La Vanguardia que “la zona estarà controlada”. I, mentrestant, els aficionats del futbol argentí es mostren ben impotents i es martiritzen reenviant mems com aquest: “Vam estar 500 anys per independitzar-nos dels espanyols i una final de futbol de l’Argentina es jugarà a Madrid. A sobre, la copa es diu Libertadores de América”. / Robert Mur
ELS DINERS
La Confederació Empresarial de Madrid calcula en 42 milions d’euros l’impacte econòmic directe del partit al Bernabeu. Es tracta d’una xifra similar a la que presenten les seus de les finals de la Lliga de Campions. Per exemple, l’Ajuntament de Cardiff va xifrar en 51 milions els ingressos derivats del partit entre el Reial Madrid i el Juventus el 2017. Altres previsions més conservadores estimen una repercussió d’entre 25 i 30 milions a causa de la precipitació en l’organització del partit i el fet que la mobilització d’espectadors és molt més gran en una final europea. Jaime Fortuño, professor d’EAE Bussiness School, entén que per a Madrid val la pena córrer el risc d’organitzar el partit, tant en termes econòmics com d’imatge. “És un risc merescut i una decisió totalment encertada. Si a qualsevol ciutat li proposen d’organitzar una cosa així diria que sí. Són milions de televidents, i Madrid ha aprofitat l’ocasió per posicionar-se com una ciutat organitzadora d’esdeveniments i capital del futbol, aquest any amb la final de la Champions i la de la Libertadores, amb vista a la candidatura per al Mundial 2030”, diu aquest especialista en la comercialització, venda i màrqueting en empreses esportives. Calcula que els ingressos es distribuiran en un 50% per als hotels, un 20% en restaurants, un 20% en compres, un 5% en transport i l’altre 5% en altres capítols. A més dels ingressos directes, el delegat del Govern a Madrid, José M. Rodríguez, calcula que la marca Espanya i la marca Madrid tindran una repercussió valorada en 50 milions. “És un cas puntual, però pot ser un punt de partida”, explica Fortuño sobre una final com aquesta en un continent aliè. “Si té èxit segur que hi haurà persones i entitats que diran ‘per què no?’. Cal fer balanç dels punts positius i els negatius”. / A. López Tovar
LA SEGURETAT
El dispositiu de seguretat entorn del partit serà el més gran de la història per a un esdeveniment esportiu a Espanya. Els efectius un dia de clàssic al Santiago Bernabeu s’acosten als 2.500 agents, però per a la final de la Libertadores seran gairebé 4.000 les persones mobilitzades. La Delegació del Govern de Madrid va informar que la seguretat anirà a càrrec de 2.054 policies nacionals (dels quals uns 1.400 són antiavalots), 1.700 guardes de seguretat privada que paga el Madrid i 150 policies municipals, encarregats del control i l’accés als carrers tancats. A més a més, cal afegir 70 voluntaris de Protecció Civil, del Samur i 80 sanitaris de la Creu Roja. El passeig de la Castellana es tallarà al trànsit diumenge des de les 9 del matí fins a les dotze de la nit. La fan zone del River s’ubicarà a la glorieta de Cuzco i la del Boca a la confluència de Raimundo Fernández Villaverde amb la Castellana, dues zones separades per un quilòmetre. En aquests indrets es deixaran de vendre begudes alcohòliques des de les 15.30 h. Ara bé, no hi haurà llei seca a la ciutat. Es podrà comprar alcohol als bars a la vora de l’estadi. S’espera la presència a Madrid d’uns 50.000 argentins, per bé que només entre 400 i 500 estan catalogats per la policia com a barras bravas. Segons fonts argentines, tots han vingut amb entrades proporcionades pels seus clubs. A Europa, les entrades s’han venut per internet i han estat a l’abast de qui pogués pagar-les, sense restriccions. Les 10.000 que es van enviar a l’Argentina són nominatives. Els dos clubs van retornar entre un 15 i un 20 per cent d’aquestes entrades, que han acabat al Madrid, i el club blanc les va posar a la venda entre els seus socis. / C. Novo
Madrid acull, entre mesures de seguretat excepcionals, el partit que no es va poder jugar
a Buenos Aires