El caos aeri col·lapsa els jutjats de Barcelona amb 10.000 demandes
Vueling i Ryanair firmen un protocol per buscar acords extrajudicials ràpids
Les demandes pels retards de vols, les cancel·lacions, les pèrdues d’equipatges i altres incidències relacionades amb el sector aeri estan col·lapsant els jutjats mercantils de Barcelona, on ara mateix es tramiten al voltant de 10.000 reclamacions de passatgers. L’increment de la litigació els últims anys és brutal. El 2016 hi va haver gairebé 3.000 demandes i un any després la xifra va escalar fins a les 5.000, assegura José Vela, lletrat d’administració de justícia del jutjat mercantil 6 de Barcelona. Ara, després d’un nou estiu mogut al Prat, s’ha tornat a duplicar.
Vela, qui actua com a coordinador entre els antics secretaris judicials, recorda que les maletes (com es refereixen a la Ciutat de la Justícia als casos que tenen a veure amb demandes a aerolínies) han sepultat els jutjats, però que no són els únics afers que porten. “Si se li afegeixen els concursos de creditors, les disputes entre socis o per responsabilitat d’administradors, els litigis per patents i marques i d’altres, arribem als 18.000 procediments”.
Arran d’aquesta situació, els jutges i lletrats mercantils han buscat solucions i fa unes quantes setmanes van aprovar un protocol en matèria de transport aeri per propiciar els acords extrajudicials, resoldre molt més ràpid els afers, estalviar costos a l’administració de justícia i a les parts i, finalment, desembussar els jutjats. El protocol, que acaba de ser signat per Ryanair i Vueling (destinatàries d’aproximadament un 75% de les demandes que es presenten a Barcelona), és relativament simple.
El jutjat enviarà una diligència a les aerolínies perquè, abans d’admetre a tràmit qualsevol demanda, la reculli en el termini de cinc dies, l’estudiï i, si ho creu pertinent, provi d’arribar a un acord amb el client en quinze dies hàbils i pagar el que correspongui. Si hi ha entesa, el client informarà el jutjat i desistirà de la demanda, que aleshores s’admetrà a tràmit i s’arxivarà en el mateix acte. En cas que l’aerolínia consideri que no és procedent negociar, no s’arribi un acord o no digui res, la demanda continuarà el seu curs.
Raúl García Orejudo, jutge mercantil 7 de Barcelona, considera que el protocol serà útil per a tothom, en especial per als consumidors, però no resoldrà el problema de fons: la saturació dels jutjats mercantils. “L’evolució dels últims anys és molt clara i és previsible que el nombre de demandes continuï pujant, amb l’afegit que, si arbitrem un procediment que funciona molt bé, com esperem, vindran més afectats”. És l’efecte crida que es deriva de fer les coses bé.
La llei permet presentar les demandes al domicili del client, de l’aerolínia o també en el que correspongui a la ciutat on faci escala en els vols de connexió. I Vueling, la primera aerolínia del Prat, té la seu al costat de l’aeroport barceloní. “Ara no sols hi ha demandes per incidències a Barcelona, sinó per les d’altres aeroports d’Espanya”, afegeix García Orejudo, que diu que la idea és
que cada aerolínia s’emporti cada setmana un màxim de 50 demandes per cadascun dels 11 jutjats.
L’auge de casos aquest any ha coincidit, a més, amb una retallada d’efectius als jutjats. El mes de juliol es va crear el jutjat mercantil 11 de Barcelona, la titular del qual és Amagoia Serrano. En menys de sis mesos ja li han assignat uns 3.000 afers, dels quals al voltant de 2.500 són maletes. El problema és que l’addició d’un jutjat va suposar alhora l’eliminació dels tres jutjats de reforç existents fins aquell moment. És a dir, que hi ha més feina i menys mitjans per dur-la a terme.
El Tribunal Mercantil de Barcelona, que agrupa els 11 jutges mercantils de la província, ha demanat un reforç a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La petició la ratifiquen els col·legis d’advocats, economistes i procuradors. En el cas que el TSJC li doni el vistiplau, la proposta de reforç passarà al Consell General del Poder Judicial i, d’allà, al Ministeri de Justícia. “Som optimistes perquè la reclamació és justa —diuen els jutges—, però ja ho veurem”.
CREIXEMENT EXPONENCIAL
De les 3.000 demandes del 2016 es va passar a les 5.000 del 2017 i a les 10.000 d’enguany
MENYS JUTGES MERCANTILS
El juliol passat es va crear el jutjat mercantil 11, però es van suprimir tres jutjats de reforç