Excavant

Feia molt de temps que no passava per les excavacions de Catalina, ja ho saben, aquella illa de l’arxipèlag Patreuro, situat entre l’oceà Atlètic i el mar Intermediari, on fa 3.000 anys hi va haver una civilització. Volia parlar amb el professor Onesone, el nord-americà que dirigeix l’excavació, abans que marxi a passar les festes de Nadal i, per als nord-americans, Cap d’Any.

El vaig trobar molt preocupat amb el president Trump. A la seva universitat li havien dit que tot el que no fos estudiar la història d’Amèrica no era important, segons l’opinió de Trump, i no havia de finançar-se amb fons nord-americans. Per Onesone, els centenars de nois nordamericans, però també d’altres països, perquè la seva universitat era molt internacional, que havien passat per les excavacions de Catalina venint a Espanya d’intercanvi entre la seva universitat nord-americana i universitats espanyoles havien quedat molt contents d’estar-se un temps a Barcelona, però, sobretot, de contribuir a descobrir què va passar a Europa fa 3.000 anys.

Em va ensenyar l’últim mosaic que havien netejat. S’hi veia en un racó el rei de l’illa Catalina. El rei Updemountain continuava en una altra illa i semblava establert en un palau d’allà perquè al professor Onesone ja li havia sortit així en altres mosaics. No entenia res. Com és possible que el rei d’una illa estigui vivint en una illa d’un altre imperi que té un idioma i una cultura diferents? A més, per dirigir Catalina des d’allà, hi havia d’enviar els seus alferes recorrent a cavall la distància important entre les dues illes. Al professor també l’omplia de confusió que a Catalina semblava que s’hi hagués establert un altre rei, Torrano I, i tot això passant olímpicament de l’emperador de l’arxipèlag Patreuro, Pietro Sanchano, i dels seus reis i visirs.

Afortunadament, els escribes, usurers, filòsofs, mercaders, artesans, profetes i curanderos catalins es continuaven dedicant als seus oficis, tot i que els curanderos i els filòsofs, que en un alt percentatge rebien bona part de les seves piastres de l’imperi Patreuro (que lliurava aquelles piastres a Catalina), es van sorprendre quan van veure reduïda l’aportació i van organitzar una protesta que va impedir el pas de carros i cavalls en alguns llocs de Patreuro. Els soldats patreuros robaven piastres als habitants de l’arxipèlag, i amb això, a part de proporcionar una bona vida a l’emperador, els reis i els visirs de les illes de Patreuro, lliuraven piastres als filòsofs i als escribes que ensenyaven als nens a pensar i escriure, i als curanderos, perquè atenguessin els esclaus catalins que eren lliures i, per tant,sense un amo que els cuidés.

El professor Onesone no entenia per què els governs de Patreuro i de Catalina, que havien robat els seus ciutadans com sempre, pagaven menys piastres a escribes, filòsofs i curanderos. Finalment Onesone havia trobat un mosaic on sembla que fa 3.000 anys ja es va poder arribar a un acord raonable per a escribes, filòsofs i curanderos.

El professor Onesone havia evitat netejar mosaics on aparegués la Nova Ruta de la Seda, que demostrava com fa 3.000 anys mercaders i artesans xinesos ja venien productes a Patreuro i a la resta d’arxipèlags que després es van anar unint i van donar lloc a Europa. Sembla que aquests mercaders que feien un llarg recorregut amb els seus camells eren ben rebuts a l’arxipèlag Patreuro i a l’illa Catalina, on es valoraven bé les robes de seda que venien per poques piastres. El professor Onesone estava molt preocupat, perquè la divulgació d’aquestes coses no agradaria a Trump, que segur que se n’assabentaria i faria que l’expulsessin. No tindria sentit per Trump que un professor nord-americà volgués demostrar que fa 3.000 anys xinesos i catalins ja tenien una civilització.

Per Trump, tot el que no fos la història d’Amèrica no era important