El primer museu públic de Barcelona malviu després d’anys de tancament
Les pluges de tardor van posar en perill la col·lecció Martorell
El primer edifici de Barcelona que va ser concebut expressament per ser un museu agonitza sense que ningú tingui clar quin serà el seu futur, si és que en té cap. Ja fa set anys que està tancat, i per agreujar encara més la seva decadència es va inundar després de les últimes pluges torrencials que va patir la ciutat. El públic no pot traspassar les portes del Museu Martorell de Geologia, un dels equipaments culturals del parc de la Ciutadella que esperen temps millors. El Grup Mineralògic Català ha emprès una campanya de recollida de signatures per sol·licitar a l’Ajuntament, titular de la institució, la restauració urgent de les instal·lacions perquè la gent pugui tornar a contemplar les seves col·leccions. De moment ja han reunit més de 600 adhesions.
El Consistori ha explicat que emprendrà obres de rehabilitació de l’immoble el pròxim mes de geànim ner, però no és previsible que es reobri.
Durant molts anys els nens de les escoles de Barcelona tenien una cita, quan els seus professors els portaven al Museu Martorell, amb les roques, els minerals i els fòssils que es guarden a la instal·lació. Comprovaven que paraules com quars,
feldespat i mica no només eren noms impresos en un llibre, sinó coses que existien i que tenien colors i formes concretes.
Aquesta història va canviar l’any 2011, quan l’edifici va tancar les portes mentre s’inaugurava el Museu de Ciències Naturals, a l’edifici Blau del Fòrum. Les seves col·leccions principals i la seva biblioteca no es van traslladar i encara continuen a l’emplaçament primitiu.
El lloc va començar a tenir seriosos problemes de manteniment i el 15 de novembre passat, com a conseqüència de les pluges torrencials que van caure a Barcelona, hi va haver greus filtracions d’aigua.
Segons va denunciar el Grup Mineralògic Català, una entitat sense de lucre que agrupa aficionats a la mineralogia, els desperfectes van afectar el mobiliari, les zones d’exposició i els llocs on es guarden les col·leccions de mineralogia, petrologia i paleontologia. Segons fonts d’aquesta entitat, el xàfec i els seus danys van provocar que es tallés el fluid elèctric i van ser els treballadors de la institució qui a les fosques van posar sans i estalvis els llibres, documents i materials que s’hi guarden, malgrat el perill de curtcircuits que hi podia haver per l’aigua i l’electricitat.
L’Ajuntament ha explicat que la causa del problema va ser l’obstrucció d’unes canonades antigues, que ja s’han netejat. El Consistori
Una entitat recull signatures perquè les instal·lacions es reobrin al públic
L’Ajuntament enllesteix un pla d’obres de millora, que podrien començar al gener
assegura que les col·leccions no es van veure afectades perquè es van treure de les zones de perill. Alguns llibres de la biblioteca i mobiliari divers sí que es van mullar. Els volums estan en procés d’assecatge, mentre s’està estudiant com s’ha d’afrontar la rehabilitació dels mobles. Així mateix, s’espera que el mes que ve comencin les obres de millora a les instal·lacions de l’edifici amb què s’haurien de resoldre aquests problemes.
Amb tot, el Grup Mineralògic ha publicat un manifest en què assenyala que “l’estat de conservació del Museu Martorell cada vegada és més deficient”. “La històrica falta d’inversions en el seu manteniment –afirmen en aquest document– fa perillar la conservació d’aquest emblemàtic conjunt arquitectònic i, en conseqüència, de les col·leccions científiques que s’hi dipositen”. En el manifest també se sol·licita a l’Ajuntament la remodelació integral del museu per preservar l’edifici, l’adequació de
les zones on es guarden les col·leccions a fi de preservar-les per a futures generacions i la reobertura de l’equipament. Així mateix, apunten que el nou Museu de Ciències Naturals de Barcelona és compatible amb la recuperació del Martorell, “com a testimoni dels museus científics nascuts al segle XIX”. La iniciativa ja compta amb més de 600 signatures, i el Grup Mineralògic Català té 270 socis, segons la seva pàgina web. Entre els signants, van informar a l’entitat, hi ha conservadors de museus i experts en mineralogia de tot el món.
L’edifici del Museu Martorell està ubicat al parc de la Ciutadella, entre l’Umbracle i l’Hivernacle, dos recintes que també estan molt degradats i en espera de la transformació que ha de tenir el parc en una data encara per concretar, que hauria de revitalitzar i donar un ús al patrimoni d’aquest pulmó verd de Barcelona.
El Martorell va ser el primer edifici construït a Barcelona amb l’objectiu, des del principi, d’ubicar-hi un museu. La seva creació es deu a la iniciativa de Francesc Martorell i Peña (19 novembre del 1822-9 novembre del 1878), una d’aquelles personalitats típiques del col·leccionista, divulgador científic del segle XIX. Comerciant, antiquari i corredor de canvi i borsa, va dedicar els beneficis obtinguts amb el seu treball al saber científic. Va ser viatger, naturalista, col·leccionista i arqueòleg. Una de les seves aportacions va ser l’estudi de la colonització grega a Catalunya i a les illes Balears, on també va indagar sobre els orígens dels talaiots.
Al testament, Francesc Martorell va llegar les seves col·leccions a la ciutat. Una d’aquestes col·leccions va donar lloc al Gabinet Numismàtic de Catalunya. Una altra és l’origen del museu que porta el seu nom. Però és que, a més, va deixar una quantitat econòmica per preservar totes les peces. D’aquesta manera es va emprendre la construcció d’un edifici d’estil neoclàssic al parc de la Ciutadella, d’uns 1.100 m2, que va ser inaugurat el 1882. El 1924 va passar a ser Museu Geològic, i el 2000 es va fusionar amb el Museu de Zoologia per crear el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 2011 va tancar les portes al públic. Actualment s’hi conserven més de 300.000 minerals, roques i fòssils, ja que el llegat inicial es va anar completant amb altres donacions. També acull una important biblioteca i un arxiu sobre aquestes matèries, en què es duen a terme tasques d’investigació. Tot i que no està sobre la taula la possibilitat que torni a obrir les portes al públic com a museu, l’Ajuntament du a terme un estudi de viabilitat per estudiar el seu futur.