Allau de crítiques a Torra pel seu aval a la via eslovena
El PDECat marca distàncies i fonts de la formació aposten per la “via catalana”
oePSOE, PP, Cs i comuns coincideixen en el rebuig a les paraules del president oeFonts del PDECat s’inclinen per una “via catalana”
La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, de la via eslovena per aconseguir una eventual independència ha causat alarma en pràcticament tot l’arc polític, atès que es considera que la màxima autoritat de Catalunya avala un escenari de guerra civil, amb morts i ferits inclosos, com un possible peatge que cal pagar en el camí cap a una república catalana.
“Els catalans hem perdut la por. No ens fan por. No hi ha marxa enrere en el camí cap a la llibertat. Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències fins a aconseguir-ho. Fem com ells. La via eslovena és la nostra via”, va afirmar el president durant la presentació a Brussel·les, dissabte, del Consell per la República. Eslovènia va assolir la independència el 1991 després d’un referèndum en què va participar més d’un 90% del cens i després de la guerra dels Deu Dies, en què van morir més de 60 persones i hi va haver uns 300 ferits.
Les paraules de Torra fent referència al país balcànic i a la desintegració iugoslava van ser censurades ahir per polítics de diferent signe, des del Govern de Pedro Sánchez fins als comuns. Amb les seves diferències, tots els missatges van rebutjar de ple qualsevol coqueteig amb un conflicte bèl·lic i van qualificar d’“irresponsable” el president, sota el temor que sectors de l’independentisme estiguin disposats a traspassar determinades línies vermelles i defensin la violència a fi d’aconseguir els seus objectius.
El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va qualificar les declaracions de Torra d’“indecents” i li va demanar que deixi de proposar “camins intransitables”. El número dos del PSOE va insistir des de Palma –on participava en un acte amb la presidenta balear, Francina Armengol– que l’al·lusió a aquesta via eslovena pot posar en perill la “convivència”, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. “La sola menció al cas d’Eslovènia com a via de solució al problema que tenim entre mans és un error, un disbarat absolut i una gran temeritat”, va afegir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que es va adreçar directament a ERC i el PDECat perquè aclareixin si aquest és “el nou full de ruta” de l’independentisme.
Una exigència a la qual es va afegir la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach: “Instem ERC a aclarir la seva posició”, va dir, mentre que l’alcaldessa de Barcelona i líder de Catalunya en Comú, Ada Colau, va reclamar una “rectificació immediata” al president. “La cohesió social de Catalunya ha d’estar per sobre d’ocurrències i cortines de fum per tapar els problemes de Govern”, va subratllar l’alcaldessa, amb referència a les discrepàncies entre JxCat i ERC i a l’onada de protestes socials que se succeeixen des del mes passat contra les retallades (aquest mateix dimecres els funcionaris de la Generalitat han convocat una vaga per exigir el retorn de les pagues extra que el Govern encara els deu).
La líder de l’oposició a Catalunya, Inés Arrimadas (Cs), va anar més enllà i va demanar que el Govern espanyol iniciï els tràmits per activar l’article 155 de la Constitució, i va responsabilitzar tant Torra com Sánchez de la situació de “perill” per la qual, a parer seu, passa Cata-
REACCIÓ INSTITUCIONAL El Govern central qualifica d’“indecents” les paraules del president i Colau li exigeix rectificar
COINCIDÈNCIA ENTRE PARTITS PSOE, Cs, PP i comuns rebutgen qualsevol camí que impliqui la violència
lunya. “Sánchez ens ha venut al separatisme”, va lamentar. Des del PP, Alejandro Fernández va aprofitar per defensar-se dels que han titllat els populars de “radicals” afirmant que els independentistes “busquen la balcanització d’Espanya. “La cosa és greu, i ara se n’adonen”, va sentenciar. I Vox va anunciar una querella al Tribunal Suprem per conspiració per a la rebel·lió.
El flanc independentista –ERC i PDECat–, mentrestant, va guardar silenci, la qual cosa no deixa de ser una mostra de la incomoditat que provoca la situació. Malgrat que públicament no hi hagués cap reacció, en el cas del PDECat, el partit que dona suport a la candidatura de JxCat de la qual forma part Torra, fonts de la formació sí que van precisar a La Vanguardia que “reafirmem que la nostra aposta és la via catalana”; és a dir, “el pacifisme, la no violència, el civisme i les majories democràtiques”. Una manera de desmarcar-se encara que sigui sense entrar en el fons de la polèmica, que avui, de tota manera, no els quedarà més remei que analitzar en les respectives reunions de les direccions.
El cas és que es tracta de la segona vegada en vint-i-quatre hores que els postulats de president de la Generalitat generen sobresalts: primer amb la seva censura, divendres, de l’actuació dels Mossos d’Esquadra a Girona i a Terrassa i l’exigència de canvis a la cúpula del Departament d’Interior i del cos policial, i després, dissabte, posant com a exemple per seguir un país que va passar per una guerra –tot i que breu– per culminar la seva independència. Tot això en una situació especialment complexa per a la seguretat ciutadana a Catalunya, que pot tenir el seu moment culminant en les protestes i mobilitzacions anunciades per sectors independentistes contra la reunió del Consell de Ministres prevista a Barcelona per al dia 21.
El Govern espanyol planteja aquesta cita com un gest cap a Catalunya, en què podria aprovar una de les mesures estrella del seu projecte de pressupostos: la pujada del salari mínim a 900 euros mensuals. No obstant això, el fet que la reunió coincideixi amb l’aniversari de les últimes eleccions autonòmiques, convocades sota l’article 155, és vist com una provocació fins i tot pel Govern de la Generalitat.