El River guanya la Libertadores al Boca (3-1) al Bernabeu
El River remunta en la final més llarga i guanya a la pròrroga un partit per a la història
La final que no s’havia d’haver jugat mai a Madrid quedarà per sempre a l’ànima del River, que de tots dos finalistes és el més afí al propietari del terreny de joc. El River va haver de remuntar un partit que va ser un bon corol·lari de tots els excessos viscuts aquests dies: passional i volcànic, en què de futbol de qualitat gairebé no se’n va veure i van regnar els nervis, l’emoció sense fre. El River va guanyar la seva quarta Libertadores, però el Boca va morir dret en un exercici heroic i commovedor, resistint-se a la derrota amb nou jugadors i un equip físicament fos però assetjant l’àrea rival. Va estar a punt d’empatar en una rematada de Jara que va anar al pal.
La final la va canviar el colombià Quintero, que va sortir al segon temps i va modificar el destí d’un partit que semblava clar per al Boca. Va intervenir en els tres gols i va marcar el segon, un golàs. Va ser l’home del partit de llarg, i va posar la pausa i el toc on regnaven la imprecisió i la pilotada sense esma.
Si en l’anada a la bombonera tots dos equips van buscar des del començament l’intercanvi de cops, al Bernabeu es va veure allò que s’espera d’una final: poca claredat i futbol travat. El Boca va sortir amb més bon aspecte que un River engarrotat a totes les línies, sense aquell joc coral de què presumeix Marcelo Gallardo. El Boca estava més ben plantat amb uns migcampistes més dinàmics i amb una cinquena marxa que no tenia el rival.
La primera part totes les ocasions van ser del Boca i el perill només va vorejar l’àrea del River, amb la defensa feta un flam, en especial els centrals. Abans del gol, el Boca va tenir dues ocasions prou clares, totes dues de Pablo Pérez: la primera, al minut 11, una volea que Armani va parar amb dos temps, i la segona, una falta cap a la mitja hora. La va xutar fort Benedetto contra la barrera i el rebuig va anar a parar altra vegada a Pablo Pérez, que va rematar sense oposició i la pilota se li va escapar quan el fons sud cantava el gol.
Quan tot presagiava que s’arribaria a la mitja part sense gols, al minut 44 va arribar el gol que el Boca estava mereixent. La jugada va néixer en una errònia presa de decisions del River en un dels pocs atacs que havia fet. El Boca va sortir com un llamp a la contra i va agafar des-
col·locada la defensa rival. Nández va passar en profunditat, el central Pinola no va arribar al tall i Darío Benedetto va definir molt bé, ajustat al pal d’Armani.
La segona part va ser molt diferent. El River va sortir a mossegar amb un joc molt sostingut en una pressió alta. El Boca va anar perdent de mica en mica el fil del partit perquè va fer figa físicament. Schelotto va canviar Benedetto i va fer sortir Wanchope Ábila: ho va pagar molt car, però. Va perdre el referent al davant i l’equip es va veure cada vegada més aculat al seu camp. La resistència xeneize es va ensorrar amb l’1-1 de Pratto després d’una jugada molt trenada amb assistència de Palacios al davanter centre. Va ser el millor de Palacios en un partit molt discret, bastant lluny del que s’espera de qui se suposa que és el més prometedor de l’equip.
L’1-1 va deixar el partit molt encarrilat per al River. Ara sí, i més quan va sortir Juan Fernando Quintero, el toc del River es va fer més i més precís. La possessió de la pilota ja era gairebé d’un 70% per als milionaris, i el Boca no aconseguia ni passar del mig del camp.
Semblava increïble que el Boca resistís i arribés a la pròrroga, però se’n va sortit. El River no té gaire punteria i el Boca va aguantar a còpia de disciplina defensiva, orgull i una mica de duresa.
Començada la pròrroga, Wilmar Barrios es va guanyar la segona groga per una entrada a deshora i va deixar el Boca en inferioritat. Al començament de la segona part de la pròrroga va arribar el 2-1 amb un cacau de Quintero, i va començar el drama de veritat per al Boca. Sense forces però amb orgull va tirar amunt. El porter Andrada va passar a jugar com si fos davanter quan encara faltaven set minuts i el gol del River s’intuïa en cada pilota que robava. Gago es va retirar plorant lesionat i el Boca es va quedar amb nou. Amb tot, va tancar el River a la seva àrea i va tenir una rematada al pal de Jara. La contra mortal que va culminar Pity Martínez va certificar la victòria milionària en un partit que cap dels equips no oblidarà mai.
El Boca, amb només nou jugadors, va acabar tancant el River a la seva àrea i va poder empatar