Resposta al malestar
El president prepara mesures de xoc per aplacar les ‘armilles grogues’
El president francès, Emmanuel Macron, ha decidit reunir els sindicats, la patronal, els presidents de l’Assemblea i el Senat i altres líders polítics i socials per demanar-los el suport a les mesures de xoc que vol anunciar per posar fi a l’onada de protestes.
França no es pot permetre que el caos i la violència continuïn fins al Nadal. Després del quart dissabte consecutiu de greus disturbis a tot el país, el president Emmanuel Macron –que no fa declaracions públiques des de fa nou dies– ha decidit reunir avui a l’Elisi els sindicats, la patronal, els presidents de les dues cambres del Parlament i altres líders polítics i socials. Amb l’emergència nacional que es viu, Macron vol demanar-los el suport a les mesures de xoc que vol anunciar –potser ja aquesta nit o demà– per apaivagar la protesta de les armilles grogues.
Les mobilitzacions de dissabte passat no van causar els efectes tràgics que es temien –cap víctima mortal i menys ferits que la setmana precedent–, però els danys materials van ser enormes a París, Bordeus, Saint-Étienne, Nantes, Tolosa de Llenguadoc, Lió i altres ciutats. Més barris de la capital es van veure afectats i a la resta del país l’anarquia va créixer. Hi va haver destrucció i saqueig de nombrosos comerços, crema de vehicles i vandalisme generalitzat. La policia va evitar que anés a més gràcies a les detencions massives –gairebé 2.000 persones van passar per comissaria– i a un desplegament gegantí de personal i mitjans. Tots saben que aquesta situació no pot continuar perquè el país s’acostaria a l’abisme.
Les veus d’alarma són múltiples. El ministre d’Afers Exteriors, Jean-Yves Le Drian, va dir que se sentia “inquiet” per la democràcia i les institucions franceses, sobretot veient la irresponsabilitat d’alguns líders polítics que criden directament o indirectament a la insurrecció. El titular d’Economia, Bruno Le Maire, va admetre que l’efecte de l’onada d’aldarulls i de les pertorbacions del trànsit és “catastròfic”. Pateixen molts sectors. La imatge de França com a país on val la pena invertir –un dels objectius de Macron– cau per terra.
L’alcalde de Bordeus i ex-primer ministre conservador, Alain Juppé, amb una ciutat que va viure una devastació sense precedents, va instar Macron perquè parli com més aviat millor al país i anunciï “mesures fortes” i “comprensibles”.
El portaveu del Govern, Benjamin Griveaux, va entonar el mea culpa. “Hem subestimat la necessitat dels nostres conciutadans de prendre la paraula, de dir quines són les seves dificultats i de participar en la construcció de les solucions”, va dir Griveaux.
Macron no pot demorar els anuncis i aquests han de ser molt clars. Ha d’encertar en el to, ja que un dels problemes és el rebuig –fins i tot odi– que la seva figura suscita entre les armilles grogues. L’acusen d’arrogant, de monàrquic i de menysprear els sectors que pateixen. No pot adoptar un to gaire tecnocràtic ni ferir susceptibilitats. El que és més urgent és desactivar a poc a poc la protesta. Seria molt perillós –i el cop de gràcia definitiu per al sector comercial– que hi hagués una cinquena protesta nacional dissabte vinent, quan falten menys de deu dies per Nadal.
Entre les mesures que Macron podria anunciar hi ha una pujada del salari mínim o la creació d’una prima salarial, de caràcter voluntari per a les empreses, exempta d’impostos i cotització social. També s’estudia accelerar la supressió de l’impost per l’habitatge que grava les pensions. Hi ha moltes possibilitats sobre la taula i cap no és fàcil perquè tenen efectes col·laterals, sigui per a les empreses o per a les finances de l’Estat, que necessitaran compensar-los per altres vies.
El president es juga aquests dies el futur de la presidència. El seu programa reformista, el seu impuls de canvi, està hipotecat per les cessions que ja ha fet i les que es veurà forçat a fer. Però la prioritat ara és calmar els ànims i restablir l’ordre públic.
El titular d’Economia alerta que la revolta és “catastròfica” i el d’Exteriors veu la democràcia en risc