Pobre joc blanc
El conjunt blanc acaba demanant l’hora i atrinxerat contra el cuer Osca
La imatge del Madrid a Osca voreja el ridícul amb una penosa victòria en què l’equip de la capital acaba demanant l’hora després d’un solitari gol de Gareth Bale i atrinxerat davant el cuer, que només per ganes i entusiasme hauria merescut l’empat.
La imatge del Madrid a Osca va vorejar el ridícul. La seva victòria va resultar de pena. L’equip blanc va acabar demanant l’hora i atrinxerat davant el cuer, que només per ganes i entusiasme va merèixer l’empat. No ho va aconseguir perquè li va faltar punteria i un extra de qualitat. Amb un solitari gol de Bale al principi del partit en van fer prou els de Solari per guanyar i mantenir-se a cinc punts del Barça. Feia 99 dies que el gal·lès no marcava al campionat. L’equip blanc, una vegada més amb Isco i Asensio a la banqueta, va protagonitzar una arrencada decent, però després del descans no va tenir el control ni de la pilota ni del partit.
En aquesta segona meitat en què l’Osca va estar a prop de la proesa, Melero, ex del planter madridista, va gaudir d’una ocasió claríssima, però va enviar fora la seva rematada de cap quan ho tenia tot a favor. Després, Courtois va desviar a córner una dura rematada de Ferreiro. Aquestes oportunitats van animar els blaugrana, mentre que al Madrid només Bale responia amb un parell de xuts desbaratats per Jovanovic. Llavors van entrar Isco i Asensio, que no van aportar res, com tampoc res no havia fet Modric, substituït.
Així es va arribar a un últim minut en què l’Osca va tenir una doble ocasió. La primera, en una falta lateral que es va enverinar amb el vent i que Courtois va haver de desviar a córner. La segona, en una rematada de Rivera que Carvajal va salvar sota pals. El Madrid va celebrar el final, perquè ho estava passant fatal.
El conjunt de Solari tenia les baixes de tots els seus laterals esquerres, posició que va ocupar de manera accidental Dani Carvajal. Per tant, la lògica indicava que l’equip blanc aquesta vegada seria molt més de dretes. Ho intuïa l’aficionat madridista i la crítica i també ho havia de saber l’Osca, però per alguna cosa el meritori equip aragonès és l’últim. Prodiga entusiasme, però no sempre li arriba la capacitat. El conjunt local no va saber obstruir la banda dreta, i per allà va arribar el foc.
L’equip de Solari va sortir a la gespa disposat que no li passés el mateix que a Eibar, on va patir un daltabaix complet. Malgrat les seves bones intencions, la primera rematada va ser de l’Osca, obra d’Etxeita a la sortida d’un córner. No va passar d’un ensurt, perquè a la jugada següent els madridistes es van avançar. Lucas Vázquez es va moure cap a dins i va deixar el passadís lliure per a la internada d’Odriozola. El lateral dret es va treure una centrada interessant al segon pal que Miramón es va empassar. Darrere d’ell Bale va engaltar-la tal com venia amb l’interior del peu per superar Jovanovic.
S’havien jugat vuit minuts i el Madrid ja manava. La pitjor notícia per a l’Osca, que només ha guanyat un partit i que fa setmanes que fa olor de Segona. Tot i això, el gol no va provocar una descomposició dels locals, que van mantenir el tipus, van buscar la manera de sortir de la cova i van tenir una gran ocasió a les botes d’Ávila, qua rebre una pilota a la vora de l’àrea i va deixar anar un cacau. La resposta de Courtois va ser salvadora.
El conjunt madridista va mirar d’accelerar el ritme fins al descans a la recerca de la sentència, però no va aconseguir més rèdit. Va estar a punt de pagar-ho, ja que la seva segona part va ser raquítica. Solari va posar l’excusa del vent.
Un gol de Bale, que no marcava a la Lliga des de la jornada 3, dona la victòria a l’equip de Solari