Manifest per a la democratització d’Europa
Nosaltres, ciutadans europeus d’orígens i països diferents, fem avui una crida per transformar profundament les institucions i les polítiques europees. Aquest manifest conté propostes específiques; en concret, un projecte de tractat de Democratització i un projecte de pressupost que ja poden ser adoptats i aplicats pels països que ho desitgin, sense que cap país estigui en condicions de bloquejar els que vulguin avançar. Pot ser firmat en línia (www.tdem.eu) per tots els ciutadans que s’identifiquin amb ell. Pot ser reprès i millorat per tots els moviments polítics.
Després del Brexit i la formació de governs antieuropeistes en diversos països membres, ja no és possible continuar com abans. No és possible acontentar-se amb esperar les pròximes sortides, els pròxims desmantellaments, sense introduir cap canvi fonamental a l’Europa actual.
El nostre continent es troba avui atrapat entre, d’una banda, uns moviments polítics que l’únic programa que tenen és la persecució d’estrangers i refugiats, un programa que ja han començat a aplicar; i, de l’altra, uns partits que es diuen europeistes, però que en el fons continuen considerant que amb el liberalisme pur i dur i l’aplicació de la competència en tots els àmbits (estats, empreses, territoris, individus) n’hi ha prou per definir un projecte polític, sense adonar-se que és precisament la falta d’ambició social el que alimenta la sensació d’abandonament.
Alguns moviments socials i polítics intenten trencar aquest diàleg mortífer avançant cap a una refundació política, social i mediambiental d’Europa. I és que, després d’una dècada de crisi, les urgències pròpiament europees no escassegen: infrainversió pública estructural (sobretot, en l’àmbit de la formació i la investigació), increment de les desigualtats socials, acceleració de l’escalfament climàtic, crisi en l’acollida de migrants i refugiats. Tot i això, aquests moviments moltes vegades tenen dificultats per formular un projecte alternatiu concret; és a dir, per descriure de forma precisa com desitjarien organitzar l’Europa del futur i la presa democràtica de decisions al seu si.
Nosaltres, ciutadans europeus, presentem amb aquest manifest, aquest tractat i aquest pressupost unes propostes precises a l’opinió pública. No són perfectes, però tenen el mèrit d’existir: qualsevol pot agafarles per millorar-les. Es basen en una senzilla convicció. Europa ha de construir un model original que garanteixi un desenvolupament social equitatiu i durador per als seus ciutadans, a qui només convencerà abandonant les promeses vagues i teòriques.
Europa només es reconciliarà amb els seus ciutadans si aporta una prova concreta que és capaç d’establir una solidaritat entre europeus i de fer que els guanyadors de la globalització contribueixin al finançament dels béns públics que Europa necessita avui cruelment. És a dir, de fer que les grans empreses contribueixin més que les petites i les mitjanes i que els contribuents més rics paguin més que els més pobres, una cosa que en l’actualitat no passa.
Les nostres propostes es basen en la creació d’un pressupost de democratització debatut i votat per una Assemblea Europea sobirana, que permeti que Europa es doti per fi d’un poder públic capaç d’enfrontar-se sense dilació a les urgències europees i, alhora, produir un conjunt de béns públics en el marc d’una economia duradora i solidària. Així per fi podrem donar sentit a la promesa inscrita al tractat de Roma d’una “millora de les condicions de vida i de treball”.
Aquesta proposta, si l’Assemblea Europea així ho decideix, estarà finançada per quatre grans impostos europeus, marcadors concrets d’aquesta solidaritat europea, que s’aplicaran als beneficis de les grans empreses, les rendes altes (per sobre dels 200.000 euros anuals), els grans patrimonis (més d’un milió d’euros) i les emissions de carboni (amb un preu mínim de 30 euros per tona, subjecte a increments anuals). En cas de fixar-se en un 4% del PIB, tal com proposem, l’esmentat pressupost podria finançar la investigació, la formació i les universitats europees, un ambiciós programa d’inversions per transformar el nostre model de creixement, finançar l’acollida de migrants i acompanyar els agents de la transformació; però també podria proporcionar un cert marge de maniobra pressupostària als estats membres per reduir la regressiva tributació que pesa sobre els salaris o el consum.
No es tracta de crear una “Europa de les transferències” orientada a treure diners als països virtuosos per donar-los als que ho són menys. El projecte de tractat de Democratització (www.tdem.eu) ho afirma explícitament al limitar la diferència entre ingressos rebuts i pagaments efectuats per un país al llindar d’un 0,1% del seu PIB.
Aquest llindar podrà elevar-se en cas que hi hagi un consens en l’esmentat sentit, però la veritable qüestió és una altra: es tracta abans que res de reduir la desigualtat al si dels diferents països i invertir en el futur de tots els europeus, començant per descomptat pels més joves, sense afavorir un país concret per sobre d’un altre. Un càlcul d’aquesta mena exclou les despeses i les inversions realitzades en un país per satisfer un objectiu d’interès comú que beneficiï igualment tots els països, com les polítiques per combatre l’escalfament global. Atès que permetrà finançar béns públics europeus que beneficiaran tots els països, el pressupost de democratització afavorirà de facto un efecte de convergència entre els estats europeus.
Com que cal actuar de pressa, però també cal treure Europa de l’actual atzucac tecnocràtic, proposem la creació d’una Assemblea Europea que permeti debatre i votar aquests nous impostos europeus, així com el pressupost de democratització, sense que sigui necessari en un primer moment modificar el conjunt dels tractats europeus.
Per descomptat, aquesta Assemblea Europea haurà de dialogar amb les actuals instàncies de decisió (en particular, l’Eurogrup, que reuneix mensualment i informalment els ministres d’Economia de l’eurozona), però serà ella la que decideixi en última instància, en cas de desacord.
D’altra manera quedaria compromesa la seva capacitat de convertir-se en la seu d’un nou espai polític transnacional on per fi puguin expressar-se partits, moviments socials i organitzacions no governamentals. I també es veuria compromesa la seva eficàcia, ja que es tracta d’extreure finalment Europa de l’etern immobilisme de les negociacions intergovernamentals. No oblidem que la regla de la unanimitat fiscal en vigor a la Unió Europea bloqueja des de fa anys l’aprovació de qualsevol impost europeu i alimenta l’eterna fugida cap al dúmping fiscal a favor dels més rics i mòbils, una pràctica que continua avui dia malgrat tots els discur- sos i que continuarà mentre no s’estableixin unes altres regles de decisió.
Com que l’Assemblea Europea tindrà competències per aprovar impostos i entrar a l’interior mateix del pacte democràtic, fiscal i social dels estats membres, és important involucrar en ella parlamentaris nacionals i europeus. En concedir als primers un lloc central, les eleccions legislatives nacionals quedaran transformades de facto en eleccions europees: els diputats nacionals ja no tindran ocasió de responsabilitzar Brussel·les i hauran d’explicar als electors els projectes i pressupostos que pretenen defensar al si de l’Assemblea Europea. La reunió dels parlamentaris nacionals europeus en una mateixa Assemblea crearà uns usos de cogovernança que avui només existeixen entre els caps d’Estat i els ministres d’Economia.
Per això proposem, al tractat de Democratització disponible en línia (www.tdem.eu), que l’Assemblea Europea sigui composta en un 80% per diputats dels parlaments nacionals signants del tractat (segons la proporció de la població dels països i els grups polítics) i en un 20% per membres de l’actual Parlament Europeu (segons la proporció dels grups polítics).
Una elecció com aquesta mereix un ampli debat. De fet, el nostre projecte podria funcionar igualment amb una proporció menor de diputats nacionals (un 50%, per exemple). Ara bé, segons la nostra opinió, si aquesta proporció fos molt petita, l’Assemblea Europea veuria minvada la seva legitimitat per involucrar el conjunt de la ciutadania europea en la via d’un nou pacte social i fiscal, i el projecte podria veure’s ràpidament debilitat per conflictes de legitimitat democràtica entre les eleccions nacionals i europees.
Ara hem d’actuar de pressa. Si bé és desitjable que tots els països de la UE s’uneixin sense demora al projecte, i si bé és preferible que l’adoptin d’entrada els quatre principals països de l’eurozona (que junts representen més d’un 70% del PIB i de la població de la zona), el conjunt del projecte ha estat concebut perquè pugui ser jurídicament i econòmicament adoptat i aplicat per qualsevol subconjunt de països que desitgi fer-ho. Es tracta d’un punt important, perquè permet als països i als moviments polítics que ho desitgin posar de manifest la seva voluntat concreta d’avançar adoptant de forma immediata aquest projecte, o una forma millorada del mateix. Apel·lem a totes i tots que assumeixin les seves responsabilitats i que participin en un debat precís i constructiu per al futur d’Europa.
Proposem una Assemblea Europea que voti nous impostos i un pressupost, que es fixaria en un 4% del PIB