A buscar el segon xoc de trens
El que va malament sempre corre el risc d’empitjorar. El resultat de les eleccions andaluses anima els sectors més radicals de l’independentisme a plantejar amb més força el seu envit a Espanya i debilita els que encara volen un pacte
Un dirigent independentista que havia defensat la conveniència de mantenir Mariano Rajoy al capdavant del Govern espanyol no amagava, aquesta setmana, la seva satisfacció per la patacada socialista a Andalusia i per la proximitat d’unes noves eleccions generals. La famosa consigna de “com pitjor, millor” de molts estrategs sobiranistes no s’ha dissipat ni de bon tros. L’aposta per la radicalitat i la confrontació continua plenament vigent en el full de ruta dissenyat per una part de l’independentisme que té en Quim
Torra el seu màxim valedor. Una victòria còmoda de Susana
Díaz a Andalusia podia haver donat una mica més d’aire a Pedro Sánchez en l’Executiu i haver allargat l’estratègia governamental de desinflamació cap a Catalunya. Tot ha saltat pels aires. El PP i Ciutadans es veuen més forts que ara fa una setmana a causa del gir andalús, i també es veuen més a prop d’arribar a la Moncloa en un govern de coalició que faria les delícies dels sectors més radicals de l’independentisme català. Ja està més que explicat que l’estratègia de
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, els líders de JxCat, és forçar al màxim la pressió durant aquests pròxims mesos per mirar de provocar el famós momentum que podria acabar amb una nova declaració d’independència i, aquesta vegada, amb moltíssima més tensió al carrer. La dràstica decisió de començar una vaga de fam de quatre dels reclusos de Lledoners o les crides del mateix Govern que insten a la protesta civil contra la reunió del Consell de Ministres a Barcelona és part d’aquesta estratègia de permanent agitació a fi de forçar el segon gran xoc de trens. El primer ja se sap com va acabar. El segon pot acabar molt pitjor. L’exconseller Toni Comín ja advertia aquest dissabte que “el tram que ens queda serà dramàtic”, una frase que, després de la referència a la via eslovena del president Torra, té unes lectures preocupants. Per aquest sector de l’independentisme ja no hi ha marxa enrere, i creuen que s’ha d’aprofitar l’oportunitat que oferirà la que esperen que sigui una dura condemna del Suprem contra els líders del procés per tornar a tensar les costures institucionals. Per ells, l’arribada de Vox al Parlament andalús és una molt bona notícia, perquè els dona més munició ideològica per denigrar la imatge general d’Espanya i animar els seus seguidors perquè lluitin per la independència.
Esquerra no comparteix aquesta estratègia rupturista, però es pot veure arrossegada per la mateixa. De moment els seus dirigents comparteixen amb els de JxCat la seva decepció per la falta d’acords amb l’Executiu de Sánchez. Un home clau de la negociació bilateral del Govern afirma en privat el seu total convenciment que el Govern socialista no s’ha pres mai de debò la negociació dels pressupostos amb els independentistes. “No ens han ensenyat ni un paper ni han fet el més mínim esforç per captivar-nos. Evidentment no els interessa que donem suport als pressupostos i més ara, després del que ha passat a Andalusia”, afirma. El fil de negociació obert entre les dues parts, del qual tant hem parlat en aquesta secció, sembla a punt de trencar-se si no hi ha un miracle. El Govern socialista ara tampoc no està per fer gaires gestos a favor dels independentistes catalans, veient com està responent l’opinió pública espanyola quan li toca votar.
Arribats a aquest punt, la visita del Govern central a Barcelona el pròxim 21-D pot convertirse en un nou problema en lloc d’una solució. El que es va planificar com una mostra més de l’intent de destensar el clima polític i intentar buscar aproximacions amb el Govern de Torra s’ha convertit en un bumerang que afecta Sánchez faci el que faci. Es pot dir que ja estan escrits els discursos de PP i Cs per acusar-lo de lliurar-se a l’independentisme, i els de Torra per titllar-lo de provocador pel fet de venir a Barcelona. Si l’estratègia de l’independentisme es continua radicalitzant, a Sánchez no li quedarà cap altra alternativa que tornar a plantejar l’aplicació de l’article 155, una cosa que a molts dirigents socialistes ja els aniria bé de cara a la batalla per les generals. Com l’octubre de l’any passat, l’independentisme català està davant l’oportunitat de reduir la tensió o incrementarla encara més. Molt em temo que la decisió ja està presa.