Paisatge després del terratrèmol andalús
La política, a diferència de la teologia, que estudia la salvació de les ànimes a través de la religió, consisteix en la conquesta del poder. Una qüestió terrenal que explora les maneres d’aconseguir-lo i descriu els mètodes per conservar-lo. Sobre aquests conceptes es mou, una setmana després del terratrèmol del 2-D, la vida pública a Andalusia, commocionada pel final de gairebé quaranta anys d’hegemonia del PSOE al Sud. La voluntat de canvi, expressada a les urnes, està sent per als socialistes igual que l’obertura d’una òpera tràgica; per a les dretes, en canvi, és l’atri del teatre on té lloc la negociació que ha de culminar, presumptament al gener, amb un nou president de la Junta. Dues formes de representació divergents que mostren el paisatge polític després del terratrèmol electoral andalús.
Els guanyadors. PP i Cs (47 diputats) han començat a articular la nova majoria sense Vox. Tenen 17 dies per tancar un acord global que inclourà el president del Parlament i el de la Junta, a més d’un programa comú. Els primers flirtejos apunten a un intercanvi de magistratures: Cs presidiria Las Cinco Llagas i Moreno Bonilla (PP) ocuparia San Telmo. Les dues forces poden anar plegades amb suports puntuals de Vox (12) i repartint-se proporcionalment les conselleries. Serà un poder bicèfal amb assistència externa. No hi ha més opcions, per bé que el guió de la representació inclourà, potser, una petició de Cs al PSOE perquè doni suport al seu candidat. Una fórmula descartada per Díaz. A Vox li correspon facilitar la governabilitat, tasca per a la qual haurà de modular les seves posicions maximalistes. No serà difícil per a PP-Cs arribar-hi a acords. La reforma de l’Estatut pot començar a estudiar-se i dilatar-se fins que acabi la legislatura. Com que es tracta d’una llei orgànica, la seva viabilitat depèn de les Corts. Per a altres qüestions, com les socials, PP i Cs exploraran la col·laboració amb el PSOE i Endavant Andalusia. La carambola electoral que asseurà Moreno Bonilla a San Telmo ha fet que es dilueixi el conflicte intern al PP. Tots volen jugar, i l’accés al poder permet repartir quotes entre les seves dues faccions.
El canvi. L’entrada de PP i Cs a la Junta implicarà canvis. Hi ha un consens general que un dels símbols del relleu a San Telmo serà la reforma de Canal Sur. La televisió autonòmica és insostenible sense ajuts públics. No es pot tancar sense tocar l’Estatut, però res no impedeix una profundíssima reestructuració a fi de destinar els seus recursos a polítiques socials. En la resta de qüestions hi ha coincidències entre PP-Cs i Vox: rebaixa d’impostos, eliminació d’alts càrrecs, reducció de l’administració paral·lela i millores en la sanitat pública, una de les causes de la desfeta del PSOE.
La derrotada. Susana Díaz pretén enrocar-se al Parlament i mantenir el control del PSOE a Andalusia. No ho té fàcil: el comandament orgànic entre els socialistes depèn del poder institucional. Sense aquest, pot ser víctima de les seves pròpies files. A més de l’oposició de Ferraz, té un 30% de crítics, quals s’incrementarà el nombre una vegada es consumeixi la seva destitució. Tot indica que tindrà lloc una guerra civil al PSOE per aconseguir el poder orgànic. Les llistes de les eleccions municipals seran el camp de batalla immediat.
L’oposició. Els dos grups de l’oposició, PSOE i Endavant Andalusia (Podem-IU), sumen 50 diputats. Poden tenir un paper clau en la legislatura si hi hagués desacords entre PP, Cs i Vox, però depenen d’una aliança que, si no va ser possible quan Susana Díaz tenia tot el poder institucional, sembla remot que reeixeixi a l’oposició. Els líders de la confluència d’esquerres no estan disposats a ser utilitzats per Díaz per al seu nou paper. Una sortida de la líder andalusa incrementaria les opcions, però abans cal esperar el resultat de les seves batalles internes. Al PSOE hi haurà tempesta orgànica. I a Endavant Andalusia saben que, a mitjà termini, han d’impulsar alguna mena de renovació.
Les dretes comencen a negociar el seu accés al poder mentre Susana Díaz s’enroca al Parlament