Que ve el llop
No ens hem recuperat encara del cop estètic d’aquesta quadrilla d’homenots de Vox al galop. Més Curros Jiménez de pèl al pit que genets apocalíptics, encara que, en lloc de jugar a malfactors, es presentin com a guardians de la pàtria i la moral. “D’extrema necessitat”, així s’autodenominen per espantar fantasmes ultres, disposats a folrar de bromes la rereguarda. Han estat presentats com una anomalia del sistema, un gra de pus que aflora just en el 40è aniversari de la Constitució. Els mitjans corren a obrir-los els micròfons perquè els seus disbarats retrògrads venen. En la seva demagògia, confonen justícia amb ideologia de gènere. Per ells, la violència contra les dones és un mal menor i el feminisme un moviment dogmàtic que pretén humiliar els homes, trencant la igualtat que per fi ha calat en la nostra societat.
Però els diputats andalusos electes són resultat d’una desbandada de vots: ciutadans que han adoptat l’esperit nini –ni pensar, ni votar– en els segons comicis menys participatius de l’autonomia. La reacció de la majoria ha trencat aquesta laxitud que tan malament s’avé amb el sobresalt. La fúria
Que estiguin al mapa oficial no pararà les màquines del progrés ni ens arrabassarà llibertats
populista embruteix les societats. Bé ens ho han demostrat els radicals furiosos que han entrat en parlaments i agendes d’Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia o Holanda. Europa està travessada per personatges que centrifuguen un discurs que es redueix a la xenofòbia –els estrangers ens treuen el pa i els metges– i a l’enaltiment dels valors nacionals com si de res no ens hagués servit estudiar història. Les seves fantasies centralistes destil·len una falsa idea de la unitat visualitzada als mateixos llibres de text per a tots els nens espanyols.
Recupero unes reflexions de Karl Kraus definint els bufons que carreguen contra la cultura com a estafa. “El barbarisme sense embuts irromp en la barbàrie il·luminada amb electricitat i equipada amb totes les comoditats de l’era moderna. No pararà les màquines, però pertorbarà benèficament el funcionament d’una intel·lectualitat encaminada a matar de gana l’esperit”. Kraus sempre va dubtar de l’efecte immediat, bé ho sap Manuel Valls, que durant anys va ensumar el tuf d’aixella i llonganissa rància dels lepenistes, i ha estat rotund: no es pot pactar amb els ultres. D’acampar a quatre cantonades, tancades pel seu anticonstitucionalisme declarat, a entrar en un Parlament. Però que estiguin al mapa oficial no pararà les màquines del progrés ni ens arrabassarà llibertats. Actuen igual que bufons emprenyats que en els seus postulats simplistes confonen arrels amb animalitat. I nosaltres, criaturetes, actuem igual que en Pere al conte del llop, donant falses veus d’alarma en lloc de reforçar-nos com a demòcrates, una mica pertorbats, encara que benèficament, a la manera de Kraus, preguntant-nos com educaran els de Vox els seus fills.