“L’ésser humà està en perill d’extinció per l’estrès”
Víctor Vidal, metge del treball i inspector de la Seguretat Social
Reconeix que està molt preocupat. I la veritat és que, si el que diu és cert, n’hi ha per estar-ho. Amb les dades que té i especialment pel que ell veu i tracta com a metge de salut laboral i inspector de la Seguretat Social, està convençut que l’espècie humana està en perill d’extinció. Per què? La seva resposta no mostra dubtes: a causa del distrès, aquell estrès negatiu causant d’innombrables patologies. Sembla exagerada una asseveració així, però el doctor Vidal, que fa 25 anys que investiga l’eutrès (l’estrès positiu) i el distrès, ho reafirma. “Sí, l’home està en perill d’extinció, entre altres motius perquè ha normalitzat l’estrès i no entén que l’està matant”.
De les seves investigacions ha extret diverses conclusions –que ben aviat estaran recollides al llibre Estrés, análisis y prevención–, i hi destaca que hi ha una clara relació entre estrès i càncer.
Ho ha confirmat?
Sí, hem confirmat que l’estrès és un factor que indueix l’alteració dels oncògens i modifica la cadena immunològica. També que l’estrès crònic indueix els radicals lliures d’oxigen i altera la membrana cel·lular, i això afecte la reparació del dany a l’ADN. I hem trobat relació entre l’estrès i la metàstasi.
Uf!
Sí, és molt fort, però és així. A la nostra feina hem comprovat, per exemple, que el càncer de mama està relacionat amb el distrès ocasionat per l’alteració d’horaris.
Treballar en torns és un factor cancerigen?
“El distrès és cinc vegades més perjudicial que el consum de tabac i alcohol junts”
Treballar a la nit genera estrès i el distrès, com ja hem dit, altera el sistema immunològic... Totes les nostres investigacions revelen que l’estrès és al darrere de moltes malalties, de moltes, com les demències en malalties primerenques i un 70% de les baixes són per estrès. És darrere d’un 80% de les malalties i en les que no hi és, les agreuja. El problema és que hem normalitzat l’estrès, l’hem trivialitzat, i això porta a posar el focus en la malaltia i no en el que l’origina. I l’estrès és cinc vegades pitjor que el tabac i l’alcohol junts.
I per què no fan res sobre això les
autoritats sanitàries amb el que vostè dibuixa com el principal problema de salut pública del moment? No ho sé, caldria preguntar-ho als responsables. Potser hi ha interessos farmacèutics...
Com combatem aquest nivell tan tòxic d’estrès?
Cal fer-ho en tres nivells i en cada un d’ells els protagonistes hi han de posar els remeis.
El primer és...
...l’individu, que ha de ser conscient d’aquest greu problema i posar en marxa tècniques de relaxació, meditació i exercici. També ha de modificar els hàbits alimentaris, perquè s’ha comprovat que hi ha productes com la brioixeria o els aliments processats que afavoreixen el distrès. L’alcohol, el meló, les vísceres, el sucre i la sal també agreugen l’estrès.
Quins aliments són bons? Els espàrrecs, les taronges, les llimones, la xocolata, la civada, el marisc, la soja...
Alguna cosa més?
L’ésser humà ha d’aprendre a relativitzar, a delegar, a demanar d’ajudar. Cal aprendre a relaxar-se mentalment quan un es troba molt atabalat. A saber parar i fer activitats que li permetin canviar el pensament, com pintar, escoltar música, visitar museus o anar a classes de risoteràpia. El cas és parar.
El segon nivell...
...l’empresa. És importantíssim que es preocupi de l’estat mental del treballador. Ha de potenciar l’atenció psicosociològica, igual com ara es preocupa de l’ergonomia, de si els ordinadors estan a una bona altura perquè no li perjudiquin la visió, o de les cadires i la posició d’esquena. Jo advoco per crear departaments de la felicitat, que ajudarien a reduir els enfrontaments interns i permetrien crear canals alliberadors de l’estrès.
I entenc que el tercer actor és l’administració.
Sí, perquè és l’encarregat d’obligar les empreses a cuidar la salut dels seus treballadors. Però per això ha d’entendre que l’estrès és el problema de salut pública més important a què s’enfronta la societat actual. És la veritable epidèmia del segle XXI, una cosa que sí que reconeixen països com el Japó. Altres, com Alemanya i el Regne Unit, han començat impulsar els departaments de felicitat laboral.
Li reconec que estic atabalada.
No es preocupi en excés. Els periodistes controlen bé l’estrès, coneixen bé els alts i baixos i han après a desenvolupar eines. Per cert, llegir el diari en paper ajuda a reduir l’estrès.