Turisme i pisos petits causen el boom de les bugaderies
L’últim any a Barcelona han obert una trentena de locals d’autoservei, que ja arriben a ser gairebé un centenar
A partir dels Jocs Olímpics del 92 Barcelona va evolucionar urbanísticament i des d’aleshores ha anat tenint transformacions fins a situar-se entre les cinc ciutats més visitades d’Europa. L’últim canvi que ha arribat massivament a la ciutat, molt vinculat precisament a l’existència d’una gran població de passada, l’han protagonitzat les franquícies de rentat autoservei.
El boom de les bugaderies automàtiques es va començar a notar a mitjans del 2015, quan Barcelona es va dotar d’un estil novaiorquès i van aparèixer diferents franquícies que oferien aquest servei per tota la ciutat. No va ser una moda passatgera. Aquesta mena d’establiments, que ha substituït en alguns barris altres comerços de proximitat que no han aconseguit sobreviure, s’han consolidat plenament i avui dia experimenten un important creixement. Segons fonts de l’Ajuntament, des de començament d’any s’han inaugurat almenys 26 noves bugaderies d’autoservei a Barcelona, que s’afegeixen a les 68 que es van obrir els últims quatre anys. El mercat està molt repartit, i els districtes de l’Eixample i Sant Martí són els que concentren més locals.
Sobretot a partir de les sis de la tarda conflueixen a les bugaderies turistes o pares amb nens i joves que maten l’espera jugant amb el telèfon mòbil.
Una parella d’entre 65 i 70 anys esperen pacientment que la seva bugada acabi mentre parlen amb una amiga. Havien quedat a la bugaderia per xerrar i fer l’espera més amena. Expliquen, entre rialles, que fan servir la bugaderia perquè al seu pis “no hi cap una rentadora”.
És un cas semblant al d’en Christian. Encara que ell sí que té rentadora a casa, li falta espai per poder estendre la roba de tota la família i assegura que, tot i que així li surt més car que rentar a casa, li resulta més pràctic. Sigui com sigui, la falta d’espai als pisos de Barcelona és un problema que explica parcialment l’auge d’aquests negocis. Entre els districtes de Nou Barris i Sant Martí hi ha gairebé 50.000 pisos que tenen entre 31 m2 i 60 m2, segons dades oficials de l’Ajuntament. Actualment els de nova construcció han de tenir almenys 36 m2 per ser considerats un habitatge digne.
Amb tot, el client per excel·lència a les bugaderies és el turista que s’allotja als hotels de la ciutat. En paral·lel, hi ha un altre tipus de consumidor resident a la ciutat que fa servir les bugaderies només de tant en tant, per rentar edredons i mantes o grans volums de roba d’una tacada.
L’Anna s’espera fora del local fumant un cigarret mentre parla amb en Nasser i confessa que és la primera vegada que va a una bugaderia d’autoservei i que ho fa per aconseguir un estalvi econòmic. Assegura que està encan- tada perquè “per rentar l’edredó a la tintoreria cobraven gairebé 40 euros i a la bugaderia amb 22 tinc l’assecadora inclosa”. En Nasser, en canvi, és l’antítesi de l’Anna. És jove, viu sol i la raó que el porta a anar al local és que no li ve de gust haver d’anar a un supermercat, comprar els productes necessaris que li duraran mesos i després dedicar el seu temps lliure a estendre la bugada. Simplement prefereix fer servir la bugaderia per comoditat tot i que admet que li resulta més car. Aquest tipus de servei també és molt pràctic per aquelles persones a les quals, d’un dia per l’altre, se’ls espatlla la rentadora i la bugada no pot esperar el tècnic.
Roberto Haboba, fundador i director executiu de la cadena Fresh Laundry, va obrir la seva primera bugaderia el 2006. “Ningú no creia en el projecte però calia mirar cap a Europa. A Itàlia, a França o a Alemanya feia molt de temps que estaven implementades”, confessa. Fins avui ha obert 14 franquícies només a Barcelona capital i un total de 56 en tot Espanya. Considera que aquest servei funciona perquè la gent vol “optimitzar el temps i aconseguir un estalvi energètic” i que, en llocs com Terrassa o Manresa, els locals són capaços de funcionar sense el turisme.
La mateixa opinió té el gerent de La Wash, Javier Llacuna, que es va introduir en el comerç de les bugaderies el 2011. Però Llacuna insisteix que el model triomfa perquè és ecològic. “La societat evoluciona i aquests establiments formen part de l’evolució”. Afegeix que en l’època de la transició la casa que no tenia un electrodomèstic estava desfasada, però que ara el nou hàbit és compartir. “Som molta gent i no hi ha materials per a tothom”.
Mentre que Haboba afirma que els seus franquiciats pertanyen a una classe econòmica mitjana-alta, Llacuna explica que, a part de l’inversor amb gran capital, la majoria del seu franquiciat està integrat pels petits emprenedors.
La població flotant i la falta d’espai per tenir rentadora i assecar la roba faciliten l’auge d’aquests negocis