Així eren les pintures cremades de Sixena
Folch i Torres alertava a ‘La Vanguardia’ del seu mal estat de conservació. Era el 1936
Faltaven exactament 16 dies perquè esclatés la sagnant Guerra Civil. Era un 2 de juliol del 1936 quan La Vanguardia va publicar a tota pàgina set fotografies en rotogravat que ara han passat a ser històriques, ja que es tracten de les últimes imatges de les pintures murals i la sala capitular del monestir de Sixena abans del gran incendi. El foc va assolar l’edifici pocs dies després de l’inici del conflicte bèl·lic, probablement entre el 21 i el 22 de juliol.
Sota la calor de les flames van sucumbir bona part de les pintures murals i tot el teginat del sostre del segle XIII. Precisament aquestes últimes fotografies mostren escenes perdudes per sempre, com ara les del Naixement de Crist o el preuat teginat. Les altres es conserven parcialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Es tracta de les famoses pintures murals en litigi que l’arquitecte i arqueòleg Josep Gudiol, com a membre del Comitè per al Salvament del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya –una mena de Monuments Men de la Guerra Civil creat molt de pressa el 23 de juliol de 1936–, va recuperar aquell mateix estiu de les parets calcinades després d’aconseguir les 4.000 pessetes que costava l’operació.
“Aquestes fotografies són un document extraordinari, providencial i d’un gran valor per conèixer el conjunt abans de la seva destrucció”, valora Jordi Camps, conservador en cap de l’Àrea Medieval del MNAC. Les imatges es van fer durant una visita que va dur a terme l’entitat Amics dels Museus de Catalunya a Sixena guiada per Gudiol mateix i van aparèixer publicades al costat d’un article demolidor signat per l’historiador Joaquim Folch i Torres, que en aquell moment era el director general dels Museus d’Art de Catalunya, en què alertava sobre l’estat de conservació de les pintures murals.
“Donem a conèixer avui als lectors de La Vanguardia aquesta meravella i, alhora, alertem les autoritats artístiques d’Aragó i el director general de Belles Arts de la República, el nostre bon amic Ricardo de Orueta, sobre el cas”, escrivia Folch i Torres. “L’obra pictòrica, única i culminant, es va perdent envoltada en una aurèola de prestigi oficial”, afirmava. “Vam poder comprovar, amb dolor, com la destrucció de les pintures murals de la seva preciosa sala capitular avança de manera alarmant”, continuava explicant. “L’obra es perd i es perdrà totalment si qui pot i qui ho ha de fer acudeix a salvar-la”, sentenciava.
Folch i Torres va ser l’última persona a denunciar públicament el deteriorament de les pintures. “El seu escrit potser va ser el més eloqüent, però abans que ell altres historiadors ja van alertar sobre això”, explica Camps. Un d’ells va ser Ricardo del Arcó. “La humitat del local va destruir en part l’obra pictòrica”, analitzava al seu llibre El arte en el monasterio de Sijena, del 1915. “I una mà ignorant i atrevida va pintar amb calç les parets i va col·locar una antiestètica cornisa per l’arrencada dels arcs”, afegia.
Uns anys després, el 1932, Mariano de Pano incidia en aquesta qüestió a la seva obra Real Monasterio de Santa María de Sijena: “Desgraciadament, la foscor i la humitat del local van destruir en part l’obra d’ignorats artífexs i una mà innocent va eliminar la resta posant calç a totes la parets. Hem trobat la sala capitular en aquest estat, semblant a un ancià que encara mostra, a través de les arrugues del seu front, el vigor i la frescor de la seva joventut”, comparava.
La sala capitular i tot el monestir s’alça sobre una llacuna, i la humitat sempre ha estat un problema, fins i tot en època històrica. Els informes del MNAC, que dictaminen la impossibilitat de traslladar les pintures sense fer-les malbé, apunten, entre altres aspectes, el problema que representen les condicions climàtiques d’aquest espai, on ja feia dècades que els murals es deterioraven. “No hi ha un diagnòstic preliminar ni s’informa sobre estudis climàtics previs necessaris per determinar un projecte d’intervenció i una proposta d’instal·lacions capaces de contrarestar els problemes endèmics d’humitat que pateix l’edifici”, apunten des del MNAC.
Per pal·liar aquesta situació el govern d’Aragó ha completat un procés de condicionament de la sala. “S’ha instal·lat un sistema de climatització més actual, que permet el control a distància i genera les condicions ambientals adequades de temperatura i humitat per a la conservació de les obres d’art”, detallen des de la conselleria d’Eduació, Cultura i Esports, sense entrar en detalls tècnics. Les obres han tingut un cost de 400.000 euros, que s’afegeixen al milió d’euros que el Govern d’Aragó ha invertit al llarg d’aquesta legislatura per rehabilitar la sala capitular i els antics dormitoris on s’exposen les peces procedents del MNAC i del Museu de Lleida.
Precisament demà fa un any del trasllat per ordre judicial de les
El 2 de juliol del 1936 ‘La Vanguardia’ va publicar set fotos de les pintures murals que serien cremades
obres del Museu de Lleida coincidint amb l’aplicació de l’article 155. Així s’executava una sentència no ferma del 2015 que donava la raó a l’Aragó i invalidava les vendes que van dur a terme les monges a la Generalitat. El cas ara està pendent del Suprem. De les 44 peces reclamades destaquen tres boniques caixes sepulcrals del segle XV. El gran buit que han deixat al Museu de Lleida ha impulsat la imminent remodelació de l’espai museístic, que s’acabarà entre l’abril i el maig del 2019.