“L’èxit legitimava comprar immobles, cossos o vides”
Vicent Usó, escriptor, publica ‘El paradís a les fosques’, premi Enric Valor
Vicent Usó (Vila-real, 1963) és un autor de llarga trajectòria. La seva última novel·la, El paradís a les fosques (Bromera), ha estat reconeguda amb el premi Enric Valor, però per obres anteriors ja ha guanyat el Fiter i Rossell d’Andorra, l’Andròmina dels Octubre, i l’Alfons el Magnànim. Ara sorprèn amb una història extrema, d’un personatge que arriba a dalt de tot en els negocis i, com fa el sol quan arriba al punt del migdia –diu el proverbi–, l’únic que pot fer és començar a declinar.
El premi Enric Valor, té una dimensió especial?
Sí, pel prestigi i pel palmarès que té, però també per la dotació, una de les més importants de les lletres catalanes, i la dimensió pública, que suposa una bona empenta per al llibre. Però sobretot perquè du el nom d’un dels homenots de la cultura catalana del segle XX, un home a qui admire i a qui vaig tenir l’oportunitat de conèixer molt fugaçment, però prou perquè em demostrara una immensa qualitat intel·lectual i humana.
De què va El paradís a les fosques?
És la indagació del costat fosc de l’èxit. Una crítica del masclisme que es fa servir per arribar al poder, amb l’ajuda de les dones que juguen a aquest joc
Comença amb la fallida de Lehman Brothers: una declaració d’intencions?
El 15 de setembre del 2008 no únicament fa fallida Lehman Brothers, un banc que havia sobreviscut a dues guerres mundials i a la crisi del 1929, sinó que, amb ell, cau un dels símbols de la cultura capitalista i s’inicia una crisi de proporcions gegantines que no només s’emporta l’estabilitat i el benestar de moltes persones, sinó també molts drets que havia costat anys conquistar. Arrancar la novel·la en el moment que cau el gegant americà em permet situar el lector en el temps i en el tema de l’obra amb una gran economia de mitjans i, a més, li dona una dimensió simbòlica molt potent a l’inici.
Volia fer una denúncia de la crisi econòmica des del punt de vista valencià?
La situació no és exclusivament valenciana. Economistes d’arreu del món sustentaven la teoria que el capitalisme havia superat les crisis periòdiques que l’han caracteritzat sempre i que, per tant, entràvem en una època de prosperitat sense fi. En una mena de paradís. I aquesta manera d’entendre el món va impregnar totes les esferes, de manera que la competitivitat era la manera natural de viure de molta gent. Fins i tot hi havia qui deia que s’havia d’ensenyar a les escoles... L’èxit es va convertir en l’única meta admissible, sense que importara a costa de què s’aconseguira.
I quina és la conseqüència?
La devaluació de valors com la solidaritat, el bé comú o, fins i tot, l’amistat, i l’entronització dels diners com a mesura de totes les coses. I en el moment en què, el 15 de setembre del 2008, algú apaga els llums del paradís, ens adonem que, en lloc d’aquesta presumpta prosperitat infinita, el que hi ha és un grau intolerable de corrupció política, una desestructuració social insostenible i una sensació de fracàs col·lectiu difícil de digerir.
Per què ha volgut narrar la caiguda d’un canalla?
CAPITALISME SENSE ATURADOR “La crisi es va endur molts drets, i també valors com la solidaritat, el bé comú i fins i tot l’amistat”
L’objectiu de partida de totes les meues novel·les és reflexionar sobre aspectes de la realitat que m’envolta. Però, per dur-ho a terme, necessite una història per contar i uns personatges que li donen vida i que facen possible una ficció que resulte estimulant per al lector. Quan vaig començar a escriure, no sabia que seria la història de la davallada del protagonista, Maties Passera. Però, tal com creixia la novel·la, es feia més evident que, per a mostrar què hi havia sota les catifes del paradís, era una opció magnífica perquè posava al descobert totes les misèries del sistema.
El tarannà d’alguns personatges recorda alguns governs de la Generalitat. Hi ha una intencionalitat de denúncia política? És que la conseqüència de creure’ns que la prosperitat no s’havia d’acabar mai va ser la desmesura i la manca absoluta de visió de futur. Al País Valencià de forma molt evident, però també a molts altres llocs. I no va afectar únicament els gestors públics, que enllestien grans infraestructures caríssimes i insostenibles que
PROTAGONISTA COMPLEX “És un canalla, però és gelós, amb una relació peculiar amb el pare, sensible a la música...”
els avalaren davant dels electors. També la iniciativa privada s’hi va sumar amb urbanitzacions cada volta més pretensioses o parcs temàtics absurds. I fins i tot la classe treballadora, que adquiria immobles costosíssims que veies que els resultaria molt difícil pagar.
També hi ha molta desmesura en el protagonista, sobretot pel que fa a la moral, amb escenes extremes de prostitució i de la mort com a joc. Se n’ha documentat? És imaginació? Una cosa porta a l’altra. Quan et deixes amarar per una ideologia, adoptes el seu sistema de valors i la moral. La ideologia de l’èxit comportava que tot allò que es poguera pagar fora legítim comprar-ho, sense fer distinció d’immobles, cossos o vides. Algunes de les escenes són translacions literaturitzades de situacions reals sobre les quals m’he pogut documentar a fons; sobre altres, les més fosques, he pogut conèixer els aspectes més generals, però no els detalls, com és lògic.
El protagonista és gelós, punt feble en la vehemència que el caracteritza.
Els bons personatges han de tenir molts matisos. I fins i tot contradiccions que siguin assumibles. Més encara, si el protagonista és un canalla. Per a què una novel·la funcione i el lector la faça seua, és molt important que empatitze amb els personatges. He treballat molt el personatge de Maties per fer-lo molt humà: gelós, amb una relació peculiar però de molta complicitat amb el seu pare, sensible a la música...
Un personatge complex.
Es tractava de crear una personalitat amb replecs que permeteren al lector agafar-s’hi. De fet, un dels majors elogis de la novel·la que m’han fet és quan alguns lectors m’han confessat que, a la fi i malgrat tot, han acabat estimant-se Maties.