La fi del món
El desplegament de seguretat va contenir dues aficions febrils
Ales set de la tarda, passat el tercer anell de seguretat, el cap Blas em va venir a buscar. “Continua tranquil, tot està en calma, més que en els partits del clàssic”. Fa anys que en Blas, el cap de la policia municipal al districte de Chamartín, munta dispositius al voltant del Bernabeu cada vegada que hi ha partits d’alt risc, i no es deixa impressionar amb facilitat. Però aquesta vegada tenia un reforç espectacular. Tot per evitar que el Boca-River acabés en una destrossa intercontinental.
És possible que si algun dia s’acaba el futbol a la terra, esgotats els recursos naturals del planeta, l’últim partit el juguin dos equips argentins. O britànics. Per això aquest River Plate-Boca Juniors havia de ser una imitació de la fi del món. Els equips argentins han guanyat 69 trofeus internacionals i, d’aquests, la Copa Libertadores 24 vegades. El Boca i el River, però, no s’havien enfrontat mai per aquest títol.
El partit del segle, en aquestes condicions, és un qualificatiu que queda curt. Però va caldre jugarlo molt lluny de l’epicentre de la passió, per la successió a Buenos Aires de diverses plagues bíbliques. Primer va ser una pluja agafada d’un relat de García Márquez, un fenomen de realisme màgic desplaçat des de Colòmbia. Després va venir un esclat de violència a pedrades contra el River, que ahir es va rescabalar. Els milionaris no volien jugar a Madrid perquè era perdre l’avantatge de fer-ho al seu camp. Però el millor els esperava a Chamartín.
El pont de la Constitució sol ser el súmmum, a Madrid. Hi conflueix tanta gent, a la capital, que l’Ajuntament ordena des de fa anys tancar algunes estacions de metro, per alleujar les aglomeracions. La de la Puerta del Sol, la primera. Hi ha molt turisme interior, les dues Castelles desemboquen al Madrid dels Àustries i el converteixen en un populós enclavament amb apilotaments humans de proporcions asiàtiques. Aquest caos de passejants sense rumb es va adornar aquesta vegada amb una proliferació de banderes de dos exèrcits expatriats.
Eren els del Boca i els del River, entremesclats amb el públic habitual del turisme interior. Dissabte i ahir, els seguidors dels dos equips es van creuar desenes, potser centenars de vegades, sense que saltessin espurnes. En vista de la seva aparent alegria col·legial, algú va poder creure que n’hi havia hagut prou amb la deslocalització de la final de la Copa Libertadores per aconseguir la desactivació del mecanisme neurològic causant dels fenòmens de desenfrenament.
Però era només una treva, deguda al desfasament horari i el canvi de continent. A les cantonades del ring, les aficions del River i el Boca, o del Boca i el River, vetllaven armes. Les barres bravas no es conformarien amb una canya amb tapa de truita i xoricet i unes broquetes morunes. El fons militant del partit continuava viu, en espera de l’oportunitat més propícia per manifestar-se. La imatge d’alegre jovent als bars era només una disfressa, un compàs d’espera. Es reservaven per a l’estadi, i la por dels responsables de seguretat és que ho fessin també les hores posteriors al partit. Per a molts, la tornada seria dura. Al cap i a la fi, perdre una final és molt més frustrant que no pas no jugar-la. La nota més absurda la va posar la retirada de bufandes grogues als aficionats del Boca, una mesura que l’afició dels xeneizes va rebre com a pura arbitrarietat.
La nota més absurda la va posar la retirada de bufandes grogues a l’afició del Boca Juniors
El llarg pont de la Constitució ha vist passejar per Madrid dos exèrcits d’expatriats