Tràilers davant el jutge
Els fabricants de camions, condemnats per Brussel·les per haver actuat com un càrtel, afronten els primers judicis per danys i perjudicis
Els camions ja són al jutjat. La setmana passada van tenir lloc a Saragossa i Barcelona les dues primeres vistes relacionades amb reclamacions interposades contra el denominat càrtel de camions. Tal com va determinar el juliol del 2016 la comissària de Competència de la UE, Margrethe Vestager, el càrtel va funcionar durant 14 anys i va servir MAN, Volvo, Renault, Daimler, Iveco i DAF per intercanviar informació confidencial i fixar els preus bruts dels seus camions pesats i de tonatge mitjà entre el 1997 i el 2011.
Els fabricants, excepte MAN, que va ser exculpat per denunciar el càrtel, i Scania, que no va col·laborar ni va pactar amb les autoritats i espera la seva sort, van rebre la multa més gran de la història de Competència: 3.000 milions d’euros repartits entre Daimler (1.008), Volvo-Renault (670), Iveco (495) i DAF (753).
El procediment sancionador de la Comissió Europea ha donat lloc a una allau de demandes de clients dels fabricants per tot Europa i fa gairebé un any va arribar la primera sentència a Alemanya, que va condemnar MAN a compensar l’Ajuntament de Gottingen pel sobrepreu pagat pels set camions adquirits entre el 2004 i el 2010. A Espanya, on es calcula que hi ha desenes de milers de potencials afectats, ja s’han presentat més d’un miler llarg de demandes, i aviat començaran a arribar les primeres sentències.
Malgrat la primera decisió favorable, el cas és molt complex i és previsible que acabi al Tribunal Suprem d’aquí dos o tres anys. “Hi ha molta confusió”, deia dimecres passat a Barcelona l’advocat d’un dels fabricants de camions a la sortida de la primera vista –juntament amb la de Saragossa del dia anterior–, que se celebra a Espanya per demanar una indemnització per l’acció del càrtel.
Per part de Daimler, María Pérez Carrillo, de Cuatrecasas, va sostenir que ni el seu client, Mercedes Benz Trucks Spain, ni cap de la resta de fabricants del càrtel ni les seves filials van pactar els preus per cobrar als clients. “Els preus bruts (els afectats pel dictamen de Brussel·les) no tenen una correlació amb els preus nets”, va dir Pérez Carrillo. La principal línia de defensa dels cartelistes és que només hi va haver intercanvi d’informació dels preus bruts i, a més, el camí des d’aquell punt fins al que paga cada client és tan llarg que no es pot establir “ni dany ni una relació de causalitat” entre l’arranjament dels preus bruts i el perjudici als clients, per a ells inexistent.
El demandant, un transportista de Rubí, representat al judici per Rafael Gómez de la Serna, del despatx De Pasqual & Marzo, va al·legar el contrari: “Quan hi ha un càrtel, és inversemblant que la concertació dels preus bruts no hagi tingut incidència en els preus nets. Aleshores, per què es va fer?”. Aquest afectat demana una indemnització d’un 20% del preu pagat.
Després d’aquest judici n’arribaran molts més. Només el despatx CCS Abogados porta 7.300 reclamacions de 4.500 clients que van comprar 31.000 camions. I n’hi ha més, com Rockmond Litigation Funding, que té clients amb prop de 4.000 camions. Armando Betancor, soci d’aquesta firma, dona la clau: “Cal provar la relació de causalitat entre la concertació i un preu superior al que tocava. Es tracta de trobar l’algoritme i, a partir d’aquí, s’arriba al percentatge que es pot reclamar”.
MAN, Daimler, Volvo, Renault, Iveco i DAF van pactar el preu brut dels camions entre el 1997 i el 2011