Frankenstein i la guerra comercial
Aquest any es compleixen dos segles de la publicació de la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el modern Prometeu, en una època que presenta alguns paral·lelismes vistosos amb els temps actuals, en àmbits interrelacionats com els canvis geopolítics, els debats comercials i les inquietuds sobre les implicacions dels avenços cientificotecnològics.
Fa 200 anys estava en plena ascensió la (primera) revolució industrial que va introduir canvis tan profunds com els que actualment es prediquen de l’anomenada quarta (o nova) revolució industrial. Convé recordar que fins aleshores els països amb més pes en la distribució de l’activitat econòmica eren la Xina i l’Índia, que, segons les dades recopilades per Agnus Maddison, s’anaven alternant als segles anteriors amb les aportacions al que avui anomenaríem el PIB mundial. Que els enormes guanys d’eficiència que va propiciar la primera revolució industrial beneficiessin inicialment Anglaterra, després Europa Occidental i Amèrica del Nord, va conformar l’escenari que va ser vigent durant gairebé dos segles de partició entre les economies avançades i les (mal) anomenades en desenvolupament. Avui la Xina té clar que després de perdre fa dos segles la seva posició per culpa d’una revolució industrial, ara vol recuperar-la amb una altra, aprofitant al màxim la nova onada de radicals innovacions cientificotecnològiques. El programa Xina 2025 és explícit sobre això.
També fa 200 anys es discutia del paper del comerç internacional. Els sectors més conservadors britànics –amb l’aristocràcia terratinent al capdavant– van aixecar barreres proteccionistes (amb les lleis de Cereals com les més emblemàtiques) per defensar el seu model d’economia i societat mentre que l’ascendent burgesia industrial propugnava –amb David Ricardo com a teòric– liberalitzacions que permetessin accedir a importacions barates i donessin facilitats a unes exportacions convertides en ariets del seu ascens a l’hegemonia mundial. Fa 200 anys, com avui, els debats sobre temes comercials eren un dels camps de batalla en la lluita entre antics lideratges en decadència i d’altres en ascens.
Fa dos segles els profunds canvis tecnològics generaven inquietuds sobre com afectarien els tipus de feines que podien fer els humans en vista de les moltes tasques tradicionals que la maquinària estava assumint. Avui sabem que els guanys de productivitat generats van ser més que suficients per emparar l’aparició de noves activitats inimaginables poques dècades abans. Malgrat aquest precedent positiu, la velocitat i profunditat dels canvis actuals llancen reptes exigents sobre les qualificacions necessàries per interactuar amb les noves realitats de les enlluernadores tecnologies i dilucidar com es distribuiran els seus dividends. I així mateix plantegen inquietuds sobre futurs (llunyans?) moments en què la intel·ligència artificial pugui reproduirse sense els humans, com la criatura de Frankenstein li va demanar el seu creador, i que, a la novel·la, li va ser negat...
Fa dos segles ja hi havia inquietud sobre com afectaria la feina la maquinària