L’home que demana aire pur al jutge
Román Martín Valldeperas és emprenedor, economista i filòsof, però sobretot és un home que confia en la justícia, cosa que, en els temps que corren, el converteix en una persona excepcional. Aquest barceloní de 49 anys ha estat el primer particular a qui un jutge ha admès una demanda presentada contra un Ajuntament (el de Barcelona) per la contaminació provocada pels vehicles. L’argument de Martín és que fa deu anys que la pol·lució de Barcelona supera els valors màxims regulats. Per això, exigeix la intervenció d’un jutge. “Reivindico el dret a la salut, que han de garantir les administracions. S’ha demostrat que la pol·lució mata prematurament. Em sento responsable de la salut de les meves dues filles, i vull el benestar dels meus conciutadans”, confessa assegut en un cafè a Barcelona.
No és la primera vegada que recorre a la justícia. Aquest home, que va estudiar als EUA, creu que els valors cívics i democràtics poden sortir catapultats de les sales de justícia. Per això, també va ser el primer espanyol que va lliurar una batalla judicial per denunciar la discriminació que patien els treballadors autònoms amb el pagament de quotes excessives a la Seguretat Social per legalitzar la seva situació laboral. Va invocar drets bàsics.
“Vaig llegir la Constitució. Garanteix el dret a treballar, però resulta que m’obligaven a pagar quantitats astronòmiques per poder treballar encara que no tingués ingressos. Em va semblar injust”, explica. Va decidir no pagar la Seguretat Social, i que només ho faria quan la seva capacitat econòmica l’hi permetés. I es va embarcar en una “aventura” judicial que el va portar fins al Tribunal Constitucional. Va guanyar el primer judici, però va perdre el litigi final al Constitucional.
Martín es va gastar un “dineral” en costes, però els autònoms van veure disminuïdes les quotes que paguen a la Seguretat Social. La se- va causa va servir perquè donar-se d’alta d’autònoms deixés de ser una sagnia per a la butxaca.
La mateixa motivació batega darrere de la seva denúncia contra la contaminació. Són molts els que pensen que davant d’aquest problema crònic només queden els jutges. De moment, però, només ell ha fet el pas. “Espero que això inspiri més gent a fer el mateix”, proclama.
En la demanda Martín invoca el dret a gaudir d’un aire net i, sobretot, que s’ajusti als límits permesos. La directiva europea estableix un màxim de 40 microg/m3 de NO2, però a Barcelona aquest valor se supera des del 2010, quan la normativa va entrar en vigor.
Ell proposa implantar una taxa o peatge d’entrada a la ciutat (com a Estocolm, Londres o Milà) amb la finalitat que hi hagi menys cotxes. Amb aquesta fórmula, els vehicles són controlats a través de càmeres i els conductors paguen una taxa diària, cosa que té un efecte dissuasiu. “Els especialistes ens diuen que és la mesura més eficaç, justa i equitativa”, reitera.
L’Ajuntament de Barcelona confia, en canvi, en les zones de baixes emissions (al perímetre interior de les rondes), on es prohibirà el pas dels vehicles sense etiqueta de la DGT. Però ell creu que aquesta mesura és insuficient i que l’efectivitat no està demostrada en cap ciutat.
“Vaig presentar la denúncia, però darrere meu hi ha molta gent que em dona suport i hi col·labora. Som un equip, no soc un genet solitari”, diu convençut del poder transformador del ciutadà corrent. No és casualitat que sigui un fidel lector de Nietzsche. Confessa l’admiració pel filòsof alemany, “per qüestionar l’autoritat, per l’esperit crític, per entendre el món com una lluita, per la capacitat per empoderar els ciutadans i convence’ls que podem treballar per aconseguir canvis socials”.
Sobretot, però, és un emprenedor. Va fundar la seva primera empresa quan tenia 20 anys, i les coses només es van començar a encarrilar quan va fundar la quarta. A través d’aquella empresa va ser un dels primers que va introduir el correu electrònic a Espanya (Interbel), fa 22 anys. Va obtenir en exclusiva una llicència per vendre un software que s’ha convertit en un dels més generalitzats.
Román Martín es va llicenciar en Filosofia i Econòmiques i ha fet estudis universitaris en Matemàtiques, Neurociències i Psicologia. Amb 16 anys se’n va anar a fer un intercanvi als EUA, on va fer els estudis universitaris, abans de crear les seves primeres empreses.
I amb els fracassos va saber què és quedar-se sense feina, no poder pagar la casa i haver d’anar a dormir a casa d’un amic. Va aprendre que “de vegades les coses no surten bé, però ens podem aixecar i tirar endavant”. És el que va fer al Salvador, on va passar un any abans de tornar a Espanya per fundar la seva pròpia empresa.
El seu interès més recent se centra en la filosofia i la neurociència. “Estic escrivint un llibre sobre la importància de fer atenció a les persones”, diu convençut dels efectes beneficiosos que aquesta atenció té en el benestar i la salut mental. “Tots necessitem ser escoltats, ser sentits, ser atesos”, afegeix. Creu que la falta d’atenció provocada pels mòbils interfereix en la comunicació, fa augmentar el nombre de suïcidis en els joves i aïlla les persones. En canvi, una atenció cuidada a les relacions augmenta la nostra salut, el nostre benestar i la nostra felicitat. És just el que vol: més atenció de l’Ajuntament a la salut i al benestar dels barcelonins.
Aquest emprenedor va litigar davant el TC contra les quotes que pagaven els autònoms a la Seguretat Social ROMÁN MARTÍN “No soc un genet
solitari; som un equip”, diu el veí a qui el jutge
ha admès la demanda per l’alta pol·lució
a Barcelona