L’ho­me que de­ma­na ai­re pur al jut­ge

La Vanguardia (Català) - - TENDÈNCIES - AN­TO­NIO CERRILLO Bar­ce­lo­na

Román Martín Vall­de­pe­ras és em­pre­ne­dor, eco­no­mis­ta i fi­lò­sof, però so­bre­tot és un ho­me que con­fia en la jus­tí­cia, co­sa que, en els temps que cor­ren, el con­ver­teix en una per­so­na ex­cep­ci­o­nal. Aquest bar­ce­lo­ní de 49 anys ha es­tat el pri­mer par­ti­cu­lar a qui un jut­ge ha ad­mès una de­man­da pre­sen­ta­da con­tra un Ajun­ta­ment (el de Bar­ce­lo­na) per la con­ta­mi­na­ció pro­vo­ca­da pels ve­hi­cles. L’ar­gu­ment de Martín és que fa deu anys que la pol·lu­ció de Bar­ce­lo­na su­pera els va­lors mà­xims re­gu­lats. Per ai­xò, exi­geix la in­ter­ven­ció d’un jut­ge. “Rei­vin­di­co el dret a la sa­lut, que han de ga­ran­tir les ad­mi­nis­tra­ci­ons. S’ha de­mos­trat que la pol·lu­ció ma­ta pre­ma­tu­ra­ment. Em sen­to res­pon­sa­ble de la sa­lut de les me­ves du­es fi­lles, i vull el benes­tar dels meus con­ciu­ta­dans”, con­fes­sa as­se­gut en un ca­fè a Bar­ce­lo­na.

No és la pri­me­ra ve­ga­da que re­cor­re a la jus­tí­cia. Aquest ho­me, que va es­tu­di­ar als EUA, creu que els va­lors cí­vics i de­mo­crà­tics po­den sor­tir ca­ta­pul­tats de les sa­les de jus­tí­cia. Per ai­xò, tam­bé va ser el pri­mer es­pa­nyol que va lliu­rar una ba­ta­lla ju­di­ci­al per de­nun­ci­ar la dis­cri­mi­na­ció que pa­ti­en els tre­ba­lla­dors au­tò­noms amb el pa­ga­ment de quo­tes ex­ces­si­ves a la Se­gu­re­tat So­ci­al per le­ga­lit­zar la se­va si­tu­a­ció la­bo­ral. Va in­vo­car drets bà­sics.

“Vaig lle­gir la Cons­ti­tu­ció. Ga­ran­teix el dret a tre­ba­llar, però re­sul­ta que m’obli­ga­ven a pa­gar quan­ti­tats as­tro­nò­mi­ques per po­der tre­ba­llar en­ca­ra que no tin­gués in­gres­sos. Em va sem­blar in­just”, ex­pli­ca. Va de­ci­dir no pa­gar la Se­gu­re­tat So­ci­al, i que només ho fa­ria quan la se­va capa­ci­tat eco­nò­mi­ca l’hi per­me­tés. I es va em­bar­car en una “aven­tu­ra” ju­di­ci­al que el va por­tar fins al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Va gua­nyar el pri­mer ju­di­ci, però va per­dre el li­ti­gi fi­nal al Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Martín es va gas­tar un “di­ne­ral” en cos­tes, però els au­tò­noms van veu­re dis­mi­nu­ï­des les quo­tes que pa­guen a la Se­gu­re­tat So­ci­al. La se- va cau­sa va ser­vir per­què do­nar-se d’al­ta d’au­tò­noms dei­xés de ser una sag­nia per a la but­xa­ca.

La ma­tei­xa mo­ti­va­ció ba­te­ga dar­re­re de la se­va de­nún­cia con­tra la con­ta­mi­na­ció. Són molts els que pen­sen que da­vant d’aquest pro­ble­ma crò­nic només que­den els jut­ges. De mo­ment, però, només ell ha fet el pas. “Es­pe­ro que ai­xò ins­pi­ri més gent a fer el ma­teix”, pro­cla­ma.

En la de­man­da Martín in­vo­ca el dret a gau­dir d’un ai­re net i, so­bre­tot, que s’ajus­ti als lí­mits per­me­sos. La di­rec­ti­va eu­ro­pea es­ta­bleix un mà­xim de 40 mi­crog/m3 de NO2, però a Bar­ce­lo­na aquest va­lor se su­pera des del 2010, quan la nor­ma­ti­va va en­trar en vi­gor.

Ell pro­po­sa im­plan­tar una ta­xa o pe­at­ge d’en­tra­da a la ciu­tat (com a Es­to­colm, Lon­dres o Mi­là) amb la fi­na­li­tat que hi ha­gi menys cot­xes. Amb aques­ta fór­mu­la, els ve­hi­cles són con­tro­lats a tra­vés de cà­me­res i els con­duc­tors pa­guen una ta­xa di­à­ria, co­sa que té un efec­te dis­su­a­siu. “Els es­pe­ci­a­lis­tes ens di­uen que és la me­su­ra més efi­caç, jus­ta i equi­ta­ti­va”, rei­te­ra.

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na con­fia, en can­vi, en les zo­nes de bai­xes emis­si­ons (al perí­me­tre in­te­ri­or de les ron­des), on es pro­hi­bi­rà el pas dels ve­hi­cles sen­se eti­que­ta de la DGT. Però ell creu que aques­ta me­su­ra és in­su­fi­ci­ent i que l’efec­ti­vi­tat no es­tà de­mos­tra­da en cap ciu­tat.

“Vaig pre­sen­tar la de­nún­cia, però dar­re­re meu hi ha mol­ta gent que em do­na su­port i hi col·la­bo­ra. Som un equip, no soc un ge­net so­li­ta­ri”, diu con­ven­çut del po­der trans­for­ma­dor del ciu­ta­dà cor­rent. No és ca­su­a­li­tat que si­gui un fi­del lec­tor de Ni­etzsc­he. Con­fes­sa l’ad­mi­ra­ció pel fi­lò­sof ale­many, “per qües­ti­o­nar l’au­to­ri­tat, per l’es­pe­rit crí­tic, per en­ten­dre el món com una llui­ta, per la capa­ci­tat per em­po­de­rar els ciu­ta­dans i con­ven­ce’ls que po­dem tre­ba­llar per acon­se­guir can­vis so­ci­als”.

So­bre­tot, però, és un em­pre­ne­dor. Va fun­dar la se­va pri­me­ra em­pre­sa quan te­nia 20 anys, i les co­ses només es van co­men­çar a en­car­ri­lar quan va fun­dar la quar­ta. A tra­vés d’aque­lla em­pre­sa va ser un dels pri­mers que va in­tro­duir el cor­reu elec­trò­nic a Es­pa­nya (In­ter­bel), fa 22 anys. Va ob­te­nir en ex­clu­si­va una lli­cèn­cia per ven­dre un softwa­re que s’ha con­ver­tit en un dels més ge­ne­ra­lit­zats.

Román Martín es va lli­cen­ci­ar en Fi­lo­so­fia i Eco­nò­mi­ques i ha fet es­tu­dis uni­ver­si­ta­ris en Ma­te­mà­ti­ques, Neu­ro­ci­èn­ci­es i Psi­co­lo­gia. Amb 16 anys se’n va anar a fer un in­ter­can­vi als EUA, on va fer els es­tu­dis uni­ver­si­ta­ris, abans de cre­ar les se­ves pri­me­res em­pre­ses.

I amb els fra­cas­sos va sa­ber què és que­dar-se sen­se fei­na, no po­der pa­gar la ca­sa i ha­ver d’anar a dor­mir a ca­sa d’un amic. Va apren­dre que “de ve­ga­des les co­ses no sur­ten bé, però ens po­dem ai­xe­car i ti­rar en­da­vant”. És el que va fer al Sal­va­dor, on va pas­sar un any abans de tor­nar a Es­pa­nya per fun­dar la se­va prò­pia em­pre­sa.

El seu in­terès més re­cent se cen­tra en la fi­lo­so­fia i la neu­ro­ci­èn­cia. “Es­tic es­cri­vint un lli­bre so­bre la im­por­tàn­cia de fer aten­ció a les per­so­nes”, diu con­ven­çut dels efec­tes be­ne­fi­ci­o­sos que aques­ta aten­ció té en el benes­tar i la sa­lut men­tal. “Tots ne­ces­si­tem ser es­col­tats, ser sen­tits, ser ate­sos”, afe­geix. Creu que la fal­ta d’aten­ció pro­vo­ca­da pels mò­bils in­ter­fe­reix en la co­mu­ni­ca­ció, fa aug­men­tar el nom­bre de su­ï­ci­dis en els jo­ves i aï­lla les per­so­nes. En can­vi, una aten­ció cui­da­da a les re­la­ci­ons aug­men­ta la nos­tra sa­lut, el nos­tre benes­tar i la nos­tra fe­li­ci­tat. És just el que vol: més aten­ció de l’Ajun­ta­ment a la sa­lut i al benes­tar dels bar­ce­lo­nins.

Aquest em­pre­ne­dor va li­ti­gar da­vant el TC con­tra les quo­tes que pa­ga­ven els au­tò­noms a la Se­gu­re­tat So­ci­al ROMÁN MARTÍN “No soc un ge­net

so­li­ta­ri; som un equip”, diu el veí a qui el jut­ge

ha ad­mès la de­man­da per l’al­ta pol·lu­ció

a Bar­ce­lo­na

AN­GE­LA SILVA

Román Martín Vall­de­pe­ras ahir al seu des­patx del car­rer Ros­se­lló de Bar­ce­lo­na, on des­ta­ca un sos­tre que ell ma­teix ha es­cul­pit amb es­ca­io­la

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.